NEL DESENVOLUPAMENT MOTOR.

NEL DESENVOLUPAMENT MOTOR (2ª part)

Desplaçament vertical

• Nounat: reflex de marxa automàtica, que desapareix durant el tercer mes de vida.
• De 3 a 6 mesos: Flexiona les cames quan se l’agafa per posar-lo dret.
• De 7 a 8 mesos: Aguantant-lo dret, salta, s’ajup i esbossa uns primers passos.
• De 9 a 10 mesos: Pot caminar agafat per les dues mans.
• 11 mesos: Pot caminar agafat d’una sola mà o recolzant-se en els mobles.
• 12-15 mesos: Pot caminar sol en un procés de menys a més flexibilitat i seguretat.
• 18 mesos: Pot caminar de costat i endarrere. Pot arrossegar una joguina amb rodes mentre camina, i empènyer els cotxets, carretons i carrets d’anar a comprar. Pot córrer caient sovint, perquè encara no domina l’aturada ni el gir.
• 24 mesos: Pot caminar més de pressa amb equilibri i un balanceig rítmic dels braços. Pot saltar, ballar, enfilar-se i xutar una pilota
• 36 mesos: La marxa es va automàticament. Pot caminar de puntetes i córrer amb més desimboltura ( amb més domini de l’aturada i el gir). Pot pedalejar un tricicle.
• 48 mesos: Domina el ritme de la carrera i controla l’aturada. Pot saltar sobre un peu, botar i saltar amb els peus junts.

Capacitat per pujar i baixar les escales

• De 13 a 14 mesos: Pot pujar les escales gatejant.
• 18 mesos: Pot pujar escales, posant els dos peus en cada esglaó i agafat d’una mà. Pot baixar les escales sol, asseient-se en cada esglaó o gatejant endarrere.
• 21 mesos: Pot baixar les escales, posant els dos peus en cada esglaó i agafat d’una mà.
• 24 mesos: Pot pujar les escales alternant els peus i agafat de la mà, i pujar-les i baixar-les sol, col·locant els dos peus en cada esglaó.
• 36 mesos: Pot pujar-les, alternant els peus, sense ajuda. Pot saltar un esglaó.
• 48 mesos: Pot baixar-les, alternant els peus, sense ajuda. Pot grimpar sobre objectes esglaonats

 Evolució de la prensió

 La prensió i el desenvolupament de la vista estan íntimament relacionats. A partir del quart mes, s’inicia la prensió voluntària amb més o menys èxit i amb més o menys “punteria”. Això significa que abans d’agafar un objecte atraient amb la mà , ja l’ha “agafat” amb la vista. En l’operació d’agafar objectes es pot diferenciar entre prensió reflexa i prensió voluntària.

El que determina si exerceix l’una o l’altra és la part de la mà i dels dits que evita que l’objecte caigui a terra.

Prensió reflexa

• De 0 a 2 mesos: Reflex de grasping o de prensió. Gracies a la força dels músculs flexors pot arribar a sostenir el pes del seu cos agafant-se molt fort, amb els punys ben tancats, als índexs de la persona adulta que l’aixeca.
• De 2 a 4 mesos: Prensió per contacte. Desapareix el reflex de grasping i te una prensió passiva per contacte amb un objecte que , si bé no és reflexa, encara no es voluntària. Pot sostenir uns segons un objecte a la mà i , de vegades, se’l posa a la boca.

Prensió voluntària

Es divideix en dos processos: l’aproximació amb el braç per aconseguir l’objecte atraient i la prensió voluntària, pròpiament, amb la mà.

Aproximació amb els braç.

• De 4 a 6 mesos: Aproximació lateral. En l’aproximació a l’objecte només s’aproxima el braç pel moviment de l’esquena.
• De 6 a 8 mesos: Aproximació parabòlica. Tot i que encara predomina el moviment de l’esquena, el braç (fins al colze) fa un moviment ampli perquè la mà pugui aconseguir l’objecte.
• De 8 a 10 mesos: Aproximació directa. Coordinació entre els moviments de l’esquena, el braç, el colze, l’avantbraç i la mà, que es va perfeccionant, per aconseguir l’objecte.

Prensió amb la mà.

• De 5 a 6 mesos: Prensió palmar. Pot agafar un objecte col·locat davant seu utilitzant la palma de la mà i els tres últims dits ( menovell, anul·lar i del mig).

És una prensió global i imprecisa. L’operació de deixar anar ( relaxar els músculs flexors) és involuntària. Als sis mesos hi ha una bona coordinació ull-mà. Explora amb la boca els objectes que agafa i se’ls pot passar d’una mà a l’altra. Juga amb les seves mans i pot arrugar un paper.

• De 7 a 8 mesos: Prensió amb pinça inferior. L’infant pot agafar una joguina entre el polze i el menovell.

L’operació de deixar anar és voluntària, però imprecisa. Així doncs, pot agafar un objecte amb una gran coordinació ull-mà, però no pot deixar-lo anar amb la mateixa precisió. Pot agafar dos objectes, un a cada mà.

• De 9 a 11 mesos: Prensió amb pinça fina o superior. Pot agafar un objecte molt petit ( una boleta) entre el polze i l’índex.

L’operació de deixar anar es fa més precisa i l’experimenta jugant a llençar objectes al terra i esperar que algú els reculli i els hi torni a donar per repetir l’operació. Amb el dit índex estès, explora, furga en forats i esquerdes, de manera que adquireixi un major sentit de la profunditat. Pot introduir objectes en una capsa i treure’ls-en. Pot picar de mans.

• 15 mesos: es perfecciona en la prensió i en l’operació de deixar anar. Assegut, pot llençar una pilota. Pot enfilar cèrcols foradats en una vareta rígida (eix vertical), construir una torre de dos cubs, posar i treure tapes de caixes i passar fulls d’un llibre amb il·lustracions ( dos o tres cada vegada).
• 18 mesos. Utilitza les mans amb independència ( una manipula i l’altra aguanta un objecte). Pot llançar una pilota sense caure i col·locar peces rodones en un encaixable es pot treure la roba ( sense botons ni cremalleres), menjar sol amb una certa cura i posant bé la cullera a la boca. Pot subjectar un llapis i reproduir un traç fet per una persona adulta, primer vertical i, després, horitzontal.
• 24 mesos. Pot sostenir un vas d’aigua amb seguretat, passar fulls d’un llibre d’il·lustracions d’un a un, tallar amb tisores, obrir i tancar portes, rentar-se i eixugar-se sol, posar-se les sabates ( de vegades canviant el peu) i alguna peça senzilla, i menjar sol correctament. Pot construir una torre de sis cubs, col·locar tres cubs en fila ( un darrere l’altre), encaixar diferents figures geomètriques en un taules de tres elements ( cercle, quadrat i triangle) després de diversos intents i descargolar taps. Pot imitar traços circulars.
• 36 mesos. Pot fer un pont amb tres cubs, torres amb 9 o 10 cubs, ajudar a desparar taula, vestir-se sol, de cegades, fins i tot, cordant-se algun botó o tancant alguna cremallera.
• 48 mesos. Pot cordar-se els botons amb facilitat, fer un llançament estirant el braç endarrere i amb els peus fixos a terra, encertar un forat amb una agulla, etc.

Desenvolupament de la motricitat gràfica.

L’evolució de l’expressió gràfica es considerarà des de dues perspectives

1er seguint el punt de vista de V.Lowenfeld.

2on G.Calmy i altres autor.

Etapes de l’expressió gràfica (V.Lowenfeld).

En aquesta etapa s’inicia l’autoexpressió i comprèn dels 18 mesos als 4 anys. Els gargots evolucionen des d’un desordre total fins al control que implica variar la direcció del traç intencionadament. Es pot dividir en 4 subetapes:

• Inici (18 mesos)

Preparació. Descobriment del grafisme per l’empremta que deixen certs objectes.

• Gargots desordenats (2 anys)

Sense control sobre els traços.

Traços desordenats: mira un altre costat quan els fa

No tenen intenció representativa, es fan pel pur plaer del moviment.

Segons l’autonomia progressiva de les articulacions en l’execució dels gargots, l’infant produeix primer gargots de vaivé o escombrada, després circulars i , finalment, bucles.

• Gargots ordenats (3 anys)

Troba una connexió entre els seus traços i els seus moviments que realitza, s’inicia així el control visual dels moviments de la mà. Els traços són més llargs i variats, i acostuma a omplir tot el full.

De vegades, després de fer-los els donà un significat o un nom.

• Gargots amb un nom (3 anys i mig)

Són més diferenciats.

Pot posar nom als gargots abans o quan els realitza i , a partir d’aquest moment, seran intencionals.

L’etapa preesquemàtica.

Aquesta etapa es caracteritza per la representació intencional i comprèn dels 4 anys als 7. Els principals components són:

• És conscient del que representa. Els seus dibuixos estan directament relacionats amb les seves pròpies vivències.
• En general, la primera figura aconseguida és la humana, que s’inicia amb una línia tancada, més o menys circular, de la qual parteixen uns traços rectilinis que representen cames i braços, encara que no coincideixen en nombre (se’ls anomena capgrossos).
• Més tard dibuixa el tronc, millora els braços i les cames i omple el cap. Als 6 anys la representació de la figura humana ja és molt aconseguida.
• La distribució de l’espai o , la col·locació de les figures en el paper és, primer, casual, després pot haver-hi juxtaposició ( hi ha imatges que es toquen o estan enganxades les unes a les altres) i , finalment, les figures es distribueixen d’una manera més convencional i d’acord amb la realitat.
• La proporcionalitat de la mida de les figures acostuma a ser molt subjectiva i depèn, en molts casos, del grau de valoració de l’infant.

Evolució de la motricitat de (G.Calmy)

Segons Calmy, l’evolució de la motricitat gràfica depèn del predomini d’algun d’aquests tres factors:

• Primer, el factor motor: prensió, postura i automida del braç, l’avantbraç i la mà.
• Després, del factor perceptiu. Inclou la percepció visual i , per tant, la coordinació d’ull-mà.
• Finalment, del factor representatiu. Referit al significat que l’infant dóna al que dibuixa.

Predomini del factor motor.

18 mesos.

...