Resum Mar I Cel

Aina Ribot Avellí

RESUM MAR I CEL

Primera representació de Mar i Cel l’any 1888.

L’adaptació de Xavier Bru de Sala i l’original comparteixen personatges i aspectes argumentals però la intencionalitat literària i teatral és diferent.

És una obra que durant tot l’argument manté una gran tensió.

Expressa una intensa força teatral.

Guimerà aconsegueix plasmar una gran tragèdia.

UNA TRAJECTÒRIA LITERÀRIA EN ASCENS: DE LA POESIA A LA TRAGÈDIA

Jaume Ramon Vidales, amic de Guimerà, és qui l’anima a crear obres literàries i li transmet l’entusiasme de la literatura de la Renaixença i de la catalanització.

Guimerà només escriu en català tot i el bilingüisme, del seu entorn familiar, amb voluntat de militància.

L’autor es presenta a diversos Jocs Florals i després de diversos premis obté el de Mestre en Gai Saber(1877).

Guimerà se sent implicant en normatilitzar i modernitzar el teatre en català.

Publicà la seva gran obra poètica en dos llibres: Poesies (1886) i Segon llibre de poesies (1920).

Expressa la seva opinió a través de la publicació La renaixensa per afavorir un teatre amb voluntat educativa.

Utilitza versos decasíl·labs blancs que s’adapten perfectament a les intervencions i al llenguatge que utilitzen els personatges.

Les seves obres estàn basades en èpoques històriques passada però sense cap finalitat més enllà de situar, de manera creïble, els personatges apassionats de les tragèdies.

LA TRAGÈDIA GUIMERANIANA

Les obres teatras d’Àngel Guimerà s’allunyen de la temàtica històrica i opten per la tragèdia, per tal de donar forma a veritables caràcters, que ens fan arribar la fatalitat que els condiciona i que els magnifica.

Guimerà segueix el model balaguerià i Shakespearià i juga fort en la creació de figures humanes que per les seves característiques puguin esdevenir caràcters universals.

Els personatges de la tragèdia guimeraniana defensen la seva identitat, sovint contra un món hostil que els nega la realització i els llança a la destrucció.

Gran relació entre les tragèdies de Guimerà i el l’estil romàntic de l’època.

Darrere el contingut i la forma de les obres de l’autor, també hi ha una determinada visió del món. Injustícia i inseguretat davant la possible justícia divina.

Idea religiosa heterodoxa.

...