Mar I Cel

1. ROMANTICISME I LA TRAGEDIA:

Normalment és un vers (el teatre romàntic), el romanticisme demostra molt el gust per la tragèdia. En las tramas entre el conflicte entre la voluntat i el destí. Els arguments de l'obra se solen situar en el passat històric. Els sentiments i les passions ocupen el centre de la història. Aquests sentiments porten a l'extremesa del personatge. Els autors romàntics posen l'accent a l'individu (com a persona diferent a las altres). Busca crear personatges per damunt de la societat , ha de ser una cosa plena de matissos i contradiccions. I volen destacar la idea de la llibertat de la societat.

2. L'APORTACIÓ D'ÀNGEL GUIMERÀ A LA TRAGÈDIA

El teatre romàntic esta en l'època de la Reinaxença (és el moviment literari/cultural quan el Romanticisme predokmina a Europa). El teatre romàntic català agafa episodis històris de Caralunya i els recrea. Guimerà va escriure articles, que el teatre en català s'ha de basar en fets de la història. Agafa fets històrics però alhora de triar un, els agafa en funció de la força dramàtica que li pot donar a l'obra literaria amb personatges molt tràgics. Crea personatges molt més tràgics, i crea personatges molt importants (fictísics) i això li dóna més llibertat.

-(1879-1890) Es quan tenim la 1a etapa de Guimerà (Tragèdia Romàntica). És manté bastant fidel al Romanticisme, escriu varies obres en vers. I aquells anys a Europa esta entran en moviment del Naturalisme (representa la realitat de manera evident). Com a autor romàntic ha de representar la voluntat i el destí i el que fa de diferent es tractar aquest conflicte amb la idea del mastissatge, són personatges que no s'adapten a la vida que els hi ha tocat, perquè estan entre dues cultures diferents i es contradiuen entre ells mateixos. I aquesta inadaptació dóna la tràgedia.

3. ASPECTES NEOCLÀSSICS, ROMÀNTICS I REALISTES

-NEOCLASSIC: S'inspira en el teatre antic, un dels seus principis era la unitat de lloc, temps i d'acció. Guimerà no respecta la unitat de temps i acció. Tenien molt clar el plantejament, nuç i desenllaç (té una estructura molt clara), Guimerà la manté.

-ROMANTICISME: Exaltació dels sentiments (li dóna importància als sentiments), la idea de la realitat associada amb la rebeldia. Personatges que busquen la seva pròpia identitat n un món que hi han molt dogmes i intrasigències.

-REALISME: Té molt a veure amb el llenguatge. Guimerà s'esforça en que hi hagi un llenguatge col.loquial. Descripcions bastant detallades (tenim clar cada cosa que explica el llibre).

*Quan escriu aquesta obra el romanticisme estava en decadència (finals s. XIX) a Europa. Guimerà va portar el romanticisme al realisme i unir-lo amb la llengua.

4. PRESENTACIÓ PERSONATGES: INDICIS I COMENTARIS PRIMER ACTE:

- Joanot: Al començament en el 1er monòleg, té un conflicte interior, que sap que acabarant descobrint.

- Carles: Escena III: Carles s'estima més morir que entraren contacte amb musulmans. (Personatge que precipita la tragèdia).

- Malek: Escena III: Malek no esta d'acord amb Saïd, de deslligar a Blanca. (Malek porta problemes.)

*Escena V: Carles diu la idea del mar de morir. * '' VII: Ferran estara a ''favor'' de Saïd. * '' VIII: Ferran parlant amb Blanca. Indici: Ferran entèn la situació. * '' XI: Joanot sent que hi ha un mà que l'empenya a suicidar-se.

5. LA RELACIÓ OSMAN I MAHOMET AMB LES DONES:

El paper de l'anticipació. El paper de l'anticipació dels personatges, Osman és més noble amb les dones, la genorositat de Saïd tractarà a Blanca l'obra.

6. EL SIGNIFICAT DRAMÀTIC I IDEOLOGIA DE JOANOT.

En els aparts Joanot explica les seves interioritats. El seu dramatisme se situa en els seus aparts explican els seus sentiments. Es un renegat del cristianisme, va assasinar la seva dona i va fugir per no ser comdemnat, i se se'n culpable per ser fill de Mahoma. El personatge incideix que el seu sentiment de culpa llibera els cristians (es posa en la seva pell). L'obra es romàntica però té realisme també i el que fa l'autor, es donar el segon lloc a Joanot perquè Malek es revelïa (quan fa el canvi, els pirates no ho accepten, per ells no es just). Personatges amb moltes inquietuts, por a ser descobert, necessitat cada vegada més evident.

-Ideològic: És un cristià que ha fugit però vol tornar. Guimerà busca que les religions es puguin entendre sense lluites. Ell ha estat en les dues bandes i pot comparar les dos religions. I fa possible la final, no és responsable de la tragèdia sinó Carles.

7. LA IDENTITAT I L'AMOR EN SAÏD

Personatge mastís (musulmà-cristià).

...