Comentari Fragment Mar I Cel

Aquesta escena que hem de comentar és un fragment d’una obra d’Àngel Guimerà, concretament de l’obra Mar i Cel. És una obra de la primera etapa d’Àngel Guimerà, una etapa caracteritzada per la tragèdia romàntica, és l’obra més ben elaborada d’aquesta etapa. Àngel Guimerà és un autor de la Renaixença, segle XIX, però aquesta obra està ambientada en el segle XVII, aquest fet és important perquè l’autor utilitza tres elements a la vegada, cosa que a nivell europeu no es feia, només se’n duia a terme un. Fa una barreja d’elements romàntics (passió amorosa, l’amor impossible, el destí...), elements realistes (escenes de quotidianitat, tractament dels pitrates...) i per últim, elements neoclàssics (el vaixell com ha unitat de lloc).

En aqueta escena Hassèn explica a Saïd que Malek, juntament amb tot el bàndol, volen tenir el control del vaixell, volen rebel•lar-se. El seu bàndol ja no mostra simpatia cap a Said ja que el veuen com un traïdor i no pas com el seu amo, que ara s’ha enamorat d’una captiva. Aquest fet és important perquè ha perdut la seva identitat com a pirata, ara el que li importa només és ella, el seu odi cap als cristians ha disminuït, ara el que predomina és l’amor cap a Blanca. Al contrari, Hassèn no està gens d’acord amb el que diu, ell creu que està boig d’amor. Per tant, el que podem destacar d’aquesta escena és que Said s’ha transformat en un enamorat, ha deixat de ser aquell pirata salvatge que el seu únic objectiu era atracar vaixells per obtenir-ne tresors, diners i noies. En aquesta escena ja estem a un punt en que l’amor de Saïd cap a Blanca és evident, es mostren els sentiments a flor de pell, un aspecte de la tragèdia romàntica, aspecte principal de la primera etapa. Com ja ha passat en altres escenes aquí tenim una escena més individual, més intima, que es situa dins el camarot, mentre que ha dalt, a la coberta del vaixell és on el conflicte es comença a escalfar, alguna cosa comença a canviar. Aquesta és una característica d’aquesta obra, es van interposant escenes individual amb escenes col•lectives, el mateix passa amb les escenes amb un força intensitat dramàtica i amb les més tranquil•les.

Els cristians estan a punt d’agafar el control del vaixell aprofitant el que està passant Saïd, Hassèn el vol advertir però ell el contesta d’aquesta manera: “Quin dia més hermós! Fa bo de veure la llum avui! Hassèn: no se t’eixampla lo pit al respirar?” aquí es reflecteix clarament el que sent Saïd, no se n’adona del que passa al seu voltant, l’enamorament és una nova sensació per ell, no sap el que li passa, per això, els altres el veuen com un boig.

En aquesta escena podem destacar un tret humorístic per part de Hassèn quan Saïd li fa una pregunta i ell li respon: “Sí, i quan desperto ella no hi és, i la botella és buida”, aquí Hassèn se’n riu de les paraules de Said, diu que només a sentit una sensació similar quan va begut.

Un altre fet important que succeeix en aquesta escena és que estan a punt d’arribar a terra, quan Hassèn li comenta aquest aspecte a Said ell no ho vol acceptar, no vol arribar a terra perquè sap que serà la fi, ja no podrà veure més a Blanca. Aquí observem un element com es la terra, que en teoria hauria de ser un lloc segur, però en canvi en l’obra el lloc més segur és el mar, ja que és on la flama de l’amor és viva i no s’apagarà. Per tant, el mar el veiem com un espai de llibertat per Said, un espai transitori.

En aquesta escena Saïd ja sap que Blanca no estima Ferran i la seva estimació cap a ella encara és més gran. També trobem el dualisme en l’amor maternal que li transmet Blanca, es diuen igual, és cristiana i al principi era ella qui li netejava les ferides. Tota aquesta sèrie de factors fan que estigui bojament enamorat d’ella. Davant la situació de Saïd, Hassèn,

...