Teresa San Romàn, Viejas Estrategias Para Las Crisis Nuevas

Fitxa article san Román.

San Román, Teresa (1997). “Viejas estrategias para las crisis nuevas”, en La diferencia inquietante. Madrid: Siglo XXI, pp. 168-211

Podeu respondre aquestes qüestions fent servir l’espai que considereu adient.

1. Comenta les següents afirmacions:

– “Las posiciones en el mercado laboral más precarias, con menos posibilidad de beneficios derivados de la Seguridad Social y menos rentables, las mismas que antes, desde los sesenta, ocupaban los gitanos y muy pocos inmigrantes, están hoy ocupadas por inmigrantes y casi ningún gitano. La xenofobia contra los inmigrantes no impide su explotación, al revés, la apoya. Pero la que se aplica a los gitanos, en este momento, se apoya más bien en su ciudadanía, su plenitud de derechos sobre el papel, para, calculando costes laborales, negarles incluso la explotación” (1997: 177).

Aquest fragment de la lectura reflexa clarament la situació de Espanya en plena crisis econòmica, els salaris baixen, els deutes creixen i es crea una situació de inestabilitat social. Tot i així, hi ha un augment del treball precari, llocs de treball que són ràpidament coberts per la població no gitana marginal, immigrants estrangers del Tercer Món; un col·lectiu de gent de diferents procedències en busca d’una millor qualitat de vida. Aquest fet causa una sèrie de conflictes inter-ètnics, per qüestions del territori, econòmics i socials, apareix un sentiment xenòfob. Com bé diu l’autora, l’entrada massiva d’immigrants a Espanya comporta que l’empresari prefereixi rebaixar costos laborals i optar a una mà d’obra molt més barata; tal cosa afecta de manera directa al col·lectiu gitano ja que ja no poden optar a aquests llocs de treball perquè ells si tenen drets de ciutadania, “drets sobre el paper “ (San Román, Teresa. 1997. Pàg 177); cosa que els hi tanca un altra porta. Dit això és comprensible aquest sentiment de xenofòbia cap als immigrants, des de l’estat es destinen moltes ajudes i beneficis de la Seguretat Social cap aquests estrangers en una situació marginal. Aquests beneficis eren anys abans, destinats al col·lectiu gitano. Veiem doncs com queda la jerarquització econòmica dels diferents grups ètnics i de quina manera es redistribueixen les ajudes i llocs de treball, l’ètnia gitana opina que els immigrants tenen una millor integració social dins de la societat ja que venen disposats a treballar del que sigui i per tant la seva aculturació és immediata.

Vista la situació en la que es troben els gitanos és normal que l’alternativa sigui la venta il·legal de droga, tal com afirma l’autora “la venta de droga era previsible. No havia salidas productives y sí habia en cambio [...] mayor exigéncia de integración y de consumo” (San Román, Teresa. 1997. Pàg 178)

– “Paradójicamente, la venta de droga supone a un mismo tiempo la aplicación de la estrategia tradicional de producción que combinaba integración precaria-marginalidad-ilegalidad o las alternaba, pero, al mismo tiempo, en este momento es, a mi juicio, el vehículo más potente de asimilación […] Lo que ocurre es que no es la asimilación a obreros del textil hablando catalán o albañiles hablando castellano que algunos payos soñaban, sino la asimilación rápida y profunda a nuestra querida sociedad por la parte peor de ella. O una de las peores. Por la única puerta que esa misma sociedad, desde las autoridades hasta los vecinos, hemos tenido a bien dejar abierta, porque no nos interesaba pasar por ella” (Id. pp: 202-203).

El que caracteritza a la cultura gitana és, sobretot, “un estilo de combinar estrategias básicas de supervivencia y estrategias de relación política con la mayoría, el poden o el pueblo” (San Román, Teresa. 1997. Pàg: 200) i d’aquesta manera s’ha utilitzat la droga com un mitja de subsistència el qual ha deteriorat tant el col·lectiu gitano com als no-gitanos a diferents nivells (salut,

...