Àmbit del saber

ÀMBIT DEL SABER^[a]

Àmbit del saber: és un coneixement (estat cognitiu) en que intervenen 2 elements.

1. Subjecte: la persona que coneix.
2. Objecte: cosa conseguida o realitat.

Fonts de coneixements

Raó: capacitat que té l’èsser humà per entendre les coses gràcies a l’experiència, inducció i deducció (induccio és immediata, deducció mediata)

Sensibilitat: la proporciona l’experiència a través dels sentits tenint en compte la contextualització.

CLASSES DE TIPUS DEL SABER

- Saber comú: centrat en l’experiència quotidiana.

- Saber tècnic: ens diu de quina manera hem de fer les coses i amb quins Instruments fer-ho.

- Saber filosòfic: centrat en el pensar, utilitzant la raó d’una manera crítica.

- Saber artístic: centrat en la narració.

- Saber religiós: explica perquè les coses són així i no d’una altre manera.

EL SABER CIENTÍFIC^[b]

Va néixer a Grècia, el que el va donar a conèixer va ser Plutó: ciència: epistema (coneixement del món intel·ligible i etern). El concepte de la ciencia tal i com ls coneixem avui en dia apareix en el renaixement quan es produeix la revolució científica, aquí se separen la filosofia de la ciencia.

-   Ciencia: sistema de coneixements que busca la veritat, explica com son les coses i descobreix les relacions entre objecte i fenòmens (coneixement universal) (igual per a tothom)

• Tècnica: sistema d’accions gràcies als quals intervé en la naturalesa amb la finalitat d’obtenir materials i productes que no ens ofereix directament pero que son necessaries per a viure.
• Tecnologia: conjunt de mitjans tècnics (instruments)

Amb l’objectiu de:

• Analitzar: Saber com es cada objecte d’estudi, saber quines característiques té.
• Actuar: Aplicar el que ha après.
• Predir: saber com funciona la naturalesa, prediccions futures, sempre provisional.

CARACTERÍSTIQUES DE LA CIENCIA

Llenguatge especialitzat,a l’abast de tothom, va evolucionant.

Resultat de qualsevol investigaciño científica, sempre provisional a que es pugui respectar o contradir.

DIFERÈNCIES ENTRE CIENCIA I TÈCNICA

• Ciencia: explica com és i com funciona la nuta, meta objectivitat, descobreix lleis i relaciona fenòmens, responsabilitat teòrica, saber teòric ja que no transforma la natura.
• Tècnica: utikitza aquests coneixements per obtenir resultats pràctics, meta subjectivitat, transformar i sotmetre la naturalesa, responsabilitat pràctica, saber pràctic ja que preten canviar la realitat.

TIPUS O CLASSES DE CIENCIES:

Classifiquem les ciències en funció del mètode que utilizen;

• Mètode: manera de pensar, actuar plenament planificada i orientada a consecució d’un fill.
• Ciències formals: Només s’utilitza la raó (mètode utilitzat es el deductiu). S’han de tenir en compte 3 coses:

1. Axiomes: anunciat evident per ell mateix, el tripode té 3 potes.
2. Regles: ens permet extreure nous anunciats per ampliar el sistema (sumar, restar)
3. Teoremes: anunciats que s’obtenen deductivament a partir d’axiomes, de regles i d’altres teoremes demostrats (teoremes de pitàgores).

- Lògica

- Matemàtiques (geometria, algebra, aritmetica…)

• Predir: si sabem com funciona la matèria jo puc fer prediccions futures, és a dir sempre que ens donguin aquestes circumstàncies ens donen aquests fets.
• Mètode: manera d’actuar i pensar previament planificada.
• Axiomes: argument cert per sí mateix.
• Regles: ens permeten extreure enunciats per ampliar el sistema.
• Mite: narracions fantàstiques que expliquen l’origen del món a partir de forçes sobrenaturals.
• Logo: investigacions científiques que donen una argumentació.
• Sentit: captació de la realitat mitjançant facultats humanes d’experiència o del coneixement immediat.
• Enteniment: és la facultat de compendre alguna cosa rebuda dels sentits de manera ordenada.
• Judici: són sentències. Hi han 2 tipus; ANALITIQUES (explicació) SINTETIQUES (ampliació)
• A priori: NO necessitem de l’experiència per saber si es veritat o no.
• A posteriori: SI necessitem de l’experiència per saber si es veritat.
• Acte: que son les coses.
• Potència: que seran les coses.

CIENCIES EMPÍRIQUES^[c]

S’utilitza l’experiència (utilitzen el mètode inductiu i l’hipoteticodeductiu)

• Naturals: biologia, física.
• Socials: sociologia, historia, psicologia.

• Inductiu: raonament del qual treiem treiem conclusions universals a partir de l’observació d’un cas particular. (L’aigua bull amb la calor, la llet bull amb la calor. Tots els líquids bullen amb la calor)

    - Incomplert: no es té en compta tots els casos.

    - Complert: es té en compta tots els casos.

• Deductiu: Raonament a través del que extraiem conclusions particulars a partir d’un universal. (Tots els homes són mortals, Sòcrates és un Home, Sòcrates és mortal)
• Metode hipoteticodeductiu: barreja de l’inductiu i el deductiu.

 S’esctructura en:

• Lleis: son enunciats universals que expliquen allò que estudiem. Abans de considerar una llei, una hipòtesi es pot dir llei.
• Teoria: enunciats universals dels quals podem deduir totes les lleis d’una ciencia particular.
• Enunciats protocol·laris: fenòmens que es poden contrastar empíricament “els bolis cauen”

PASOS

Observació d’un problema no resolt, s’intenta solucionar elaborant una hipòtesi, deduint les conseqüències, contrastació empírica.

• Concretada: verificada, confirmació de la hipòtesi que es pot concretar però sempre es provisional.
• Reflexada: falsada, els fets no concorden amb la hipòtesi per tant torno a començar.

EL SABER FILOSÒFIC^[d]

Origen: neix a Grècia entre el segle IV-V abans de crist.

Significa amor a la saviesa

...