ÍNDEX

ÍNDEX

1.INTRODUCCIÓ

2.L’AUTISME

2.1 Què és l’autisme?

2.2 Història de l’autisme

2.3 Tipus d’autisme

2.4 Causes de l’autisme

2.5 Símptomes

2.6 Mètodes d’intervenció.

3. PART PRÀCTICA

3.1 Entrevista a mestre d’escola ordinària

4-CONCLUSIONS

5-ANNEXOS

5.1-Entrevistes

5.2- Persones famoses amb autisme

5.3- Vídeos recomanats

1-INTRODUCCIÓ

L’autisme és un trastorn del desenvolupament que en la actualitat afecta a un gran nombre de nens. Actualment és un problema més comú que la Síndrome de Down i la diabetis juvenil. Per tant, ens preguntem: Per què l’autisme, un trastorn més abundant a les escoles que les anteriors patologies, és més desconegut? Per aquest motiu em decidit endinsar-nos en aquest apassionant món. Per un banda, dos membres del grup, la Sandra i la Trini, ja tenien una experiència prèvia, ja que treballen a una residència amb nens pluridiscapacitats i amb trastorn de conducta i, pensàvem que teníem facilitats alhora de poder accedir a recerca bibliogràfica i pràctica. D’altra banda a tots tres ens captivava força el tema i teníem interès d’aprofundir en ell per tal de poder actuar com a docents davant l’hipotètic cas de tenir nens amb autisme dins l’aula.

El que nosaltres preteníem des d’un principi era donar un coneixement bàsic sobre l’autisme als nostres companys, per a sensibilitzar-los a educar sense cap prejudici i aprendre adaptar-se a les necessitats específiques de cada nen.

Em estructurat el treball en dues parts ben diferenciades, la part més teòrica sustentada per una recerca bibliogràfica, i un part pràctica basada en una entrevista a una professora d’educació inclusiva i una visita a una residència de nens amb autisme que ens han servit per donar més consistència a la part teòrica.

2.1 QUÈ ÉS L’AUTISME?

L’autisme és una alteració evolutiva del desenvolupament de la persona, que es caracteritza per a tenir dificultats en la comunicació verbal y gestual, alteracions de la interacció social recíproca y un repertori molt restringit d’activitats, interessos i patrons repetitius de conducta. L’autisme és un trastorn generalitzat del desenvolupament i es diagnostica en els tres primers anys de vida.

Donat que les persones amb autisme poden tenir característiques i símptomes molt diferents, els professionals de la salut consideren que l’autisme és un trastorn ‘’espectre’’. El fet de que l’autisme sigui un trastorn espectre provoca que la investigació de l’autisme, en el camp de la medicina, sigui un procés costerut i lent.

Les característiques associades a l’autisme es divideixen en tres categories:

1)Comunicació:

Les persones amb síndrome autista no tenen unes bones habilitats de comunicació. El llenguatge expressiu i receptiu tenen una gran importància en el desenvolupament de les persones, però una persona autista sembla no tenir aquestes facultats, ja que ells no es comuniquen amb els altres, estan submergits en un món propi i tenen una gran incapacitat per establir comunicació amb les altres persones. Més del 50% de persones autistes no tenen llenguatge verbal.

2)Comportament:

Les seves conductes són involuntàries, experimenten dificultats sensorials per una inadequada resposta als estímuls exteriors. Tenen algunes conductes poc habituals, estranyes, com: no témer certs perills, no solen tenir por a res, no expressen les seves emocions, no tenen imaginació, tenen moviments i conductes repetitives (aplaudir, bressolar-se, etc.), tenen la mirada perduda, eviten el contacte amb la vista, criden sense causa, etc. No tenen formada la seva estructura d’acord amb les seves percepcions i interessos, i els hi és difícil compartir el nostre model pedagògic, basat en la introjecció d’unes motivacions i interessos en adquirir habilitats cognitives i coneixements. La capacitat intel•lectual de l’autista a vegades pot ser bona, inclús alta, però la seva direccionalitat i utilització no necessàriament segueix el curs que s’imposa a l’entorn escolar. Una característica molt comú és la ignorància del perill. El nen normal aprèn que espot fer mal perquè li ensenyen els seus pares, li expliquen el que no ha de fer per evitar fer-se mal. Però l’autista, és molt probable que no adquireixi més que una noció molt simple del sentit de protecció.

3)Socialització: Les persones autistesno es relacionen amb els altres. No es donen compte de les diferents situacions socials ni dels sentiments de les altres persones. Es relacionen millor amb objectes o animals que amb altres persones. El símptoma més típic de l’autisme és la falta de reciprocitat en la relació social. Les claus de l’empatia estan absents i són rudimentàries. L’autista observa el món físic, i a vegades, amb una profunditat i intensitat no habitual. La realitat audible i visible és el món que ells entenen i que potser els hi resulta coherent. Aquesta realitat pot ser per a l’autista plaent o ingrata, però no pot compartir les sensacions que experimenta amb les altres persones. Per això, en ocasions resulten críptics amb la seva alegria o empipament. El joc interactiu es suplantat per una activitat dirigida per la seva peculiar percepció de l’entorn. En ocasions eviten les carícies i el contacte corporal, encara que a vegades, pel contrari, el busquen i el desitgen ardentment, com si fos aquesta la seva manera de comunicació amb les persones que sent com a éssers estranys. No comparteix els interessos de la majoria, les seves accions no semblen tenir ningun objectiu, o aquest canvia constantment.

.

EVOLUCIÓ DE L’AUTISME EN LES DIFERENTS EDATS

Primer any: (lactant)

- Bebè menys alerta al seu entorn.

- No s’interessa pel seu entorn.

- Roman al bressol durant hores sense requerir atenció.

- No respon a les abraçades i petons dels pares.

- Son difícils d’acomodar a braços.

- El somriure social ( a partir dels quatre mesos) no apareix.

- Pot semblar content, però el seu somriure no és social.

- Poques vegades veu el rostre dels pares

- No diferencia als familiars.

- Està desinteressat per les persones en general.

- Els jocs li resulten indiferents.

- Ploren llargues estones sense cap causa.

Segon y tercer any: (avancen las conductes anormals)

-Falta de resposta emocional cap als pares.

-Falta de llenguatge (absència de comunicació verbal)

-No hi ha contacte visual

-Produeixen moviments repetitius (bressolar-se, colpejar-se el cap, etc.)

-Tenen mancança de dolor.

-S’espanten dels sorolls

-Plor desconsolat sense causa aparent.

-No utilitzen joguines.

-Tenen un retràs en la adquisició de cuidar-se de sí mateix.

-No controlen els esfínters.

Infantesa: ( continuen els mateixos trastorns de conducta que en els primers anys però s’accentuen més, es fan cada vegada més evidents. Cada vegada es diferencien més dels nens de la seva mateixa edat)

- No es vesteixen sols.

- No es relacionen amb els nens

- Prefereixen jugar sols.

- No presenten experiències ni vivències pròpies.

- El llenguatge, si es que tenen, és defectuós.

- Presenten atacs violents i agressius sense cap provocació prèvia.

Adolescència – adultesa:

En l’adolescència i l’adultesa, els problemes en quant a la comunicació, a la convivència social i als interessos, seguiran estant en la persona, tanmateix amb una bona educació tant a nivell escolar com familiar, podrem obtenir millores palpables i gratificants. En aquesta etapa els trastorns són similars als dels persones amb retard mental, ja que el funcionament de l’autisme adolescent o adult dependrà de factors com:

- Llenguatge: factors determinants per a manifestar les seves necessitats.

- Hàbits d’autoajuda: pretenen portar una vida independent, saber autoajudar-se en la higiene personal, alimentació, vestimenta,... Poden abastir-se tan sols si són educats des de petits, porta molt de temps el aprendre i resulta una tasca molt difícil.

DADES I ESTADÍSTIQUES

El fet que l’autisme està incrementant, com ja ens va dir la Laura a l’entrevista, ho em confirmat amb l’estudi que em trobat a través de la gencat: Hi ha un grup d’estudi espanyol, (Sánchez-Valle et al. 2008) que ha determinat la prevalença per grups d’edat al nostre país, a partir de les dades aportades per un estudi d’Austràlia. Les dades obtingudes confirmen aquesta tendència a l’increment en els darrers anys. Les taxes d’autisme són del 8 per 10.000, en el grup de 0-4 anys; del 3,5 per 10.000, en el grup de 5 a 9 anys, i de l’1,4 per 10.000, en el grup de 10 a 14 anys.

Segons estudis recents veiem que als Estats Units, per cada cent cinquanta nens un es diagnosticat amb autisme. A l’estat d’Oregó, es diagnostica que per cada vuitanta vuit nens un sofreix autisme. És palpable a la gràfica que l’autisme està en augment, però no està clar si això es degut a una augment real de casos o tan sols, a un major nombre de diagnòstics.

Podem veure també a molts estudis que l’autisme afecta als homes quatre vegades més que a les dones, tanmateix, l’autisme

...