Educació centres residencials

PAC 1: Una primera mirada en relació a l’Acolliment Residencial

Cristina Costa Correderas        

Per tal de poder desenvolupar una bona tasca educativa ens els centres residencials és molt important tenir clar quin és l’encàrrec que tenim els/les educadors/es socials.

Un dels projectes educatius que m’ha cridat més l’atenció i que m’agradaria desenvolupar detalladament, és el de la promoció social del subjecte i l’accés a la cultura. Joan Muntané, com a educador social i treballador amb molta experiència en l’acolliment residencial, fa referència a aquesta promoció social i cultural dient que: "S'ha de garantir que el subjecte pugui tenir cobertes les necessitats bàsiques d'època: alimentació, escola, roba, assistència de salut, etc. I també l'accés a la cultura, que li permeti l'articulació social, i que, a més, possibiliti que arribi a ser un adult capaç de desenvolupar-se en diversos àmbits socials."(Fryd, P. 2012:24). La cultura constitueix un vehicle de cohesió social i ens transmet l’atribució de valors socials a nivell individual, ajudant a posicionar-nos com a subjectes dins la societat i atribuint-nos també, valors socials a nivell col·lectiu, per tan hem de procurar que aquesta educació sigui de qualitat.

Els/les educadors/es encarregats/des d’aquesta promoció social i de l’accés a la cultura hem d’afavorir que el subjecte es socialitzi, és a dir, “aconseguir dotar els infants de les capacitats i dels continguts necessaris per formar part de la societat, circular-hi i promoure’s sense haver de renunciar per això a la seva particularitat, al que li és propi” (Vicent, M. 2012:46). Tanmateix, això no ho aconseguirem inventant-nos les normes i els límits socials, que ja existeixen i que cada societat imposa per poder-ne formar part o no. Ho aconseguirem si som capaços de trobar la manera perquè l’infant interioritzi i entengui aquestes normes, i pugui posar en valor el reconeixement social que comporta i sotmetre’s-hi encara que a vegades s’hagi de renunciar a certs impulsos primaris.

És important que l’educació tingui com a preocupació descobrir noves formes de relació amb el seu entorn i posar en relació formes col·lectives i individuals d’acció i pensament que permeti que els subjectes es transformin, que es puguin reconèixer d’una nova manera en el seu entorn social. D’aquesta manera, el subjecte buscarà entorns de socialització i podrà fer una construcció de la pròpia identitat. Son infants que han deixat enrere la família, i que per tan, necessiten referents per entendre i conèixer la cultura que els envolta. Tanmateix, el fet de conèixer la cultura li aporta el sentiment de pertinença, l’ajuda a identificar-se com a membre d’una comunitat.  

L’educador ha de saber identificar la norma social i adaptar-la a cada subjecte de l’educació en la seva particularitat. Aquestes normes socials tenen una doble funció que no podem passar per alt. En primer lloc, son constructives, ja que ajuden al subjecte a posar límits, entesos com a imprescindibles per a la pròpia estructuració, ja que la manca d’aquests deixa dit subjecte lliurat a si mateix. Per altre banda protegeix, perquè posa límits als altres. Alhora, cal tenir en compte i entendre que perquè la norma social adquireixi algun sentit per els infants és necessari justificar-ne la universalitat, però acomodar-la en cada particularitat.

També, aquesta transmissió cultural i promoció social serà possible a partir del vincle, entès com una unió o lligam. Per tan, l’educador/a com a figura de transmissió cultural, haurà primer de crear un vincle de confiança per orientar-lo i guiar-lo en el seu desenvolupament personal i educatiu. “Consideramos que trabajamos con el sujeto y no sobre el sujeto. Esto implica dar valor a la palabra, a la que el otro dice” (Equipo Norai, 2014:56). Per tan, utilitzant aquesta transmissió cultural i educativa, s’aconsegueix dotar de les eines necessàries perquè aquests infants tinguin la possibilitat de canviar la realitat i la situació, donant-li la llibertat de construir el seu propi futur.

Per continuar amb la relació i el vincle entre educadors/es i infants m’agradaria posar èmfasi a una altre aposta pedagògica a la qual fa referència Joan Muntané: afavorir el vincle educatiu. En primer lloc, m’agradaria posar èmfasi i recordar que qualsevol vincle requereix, entre moltes altres coses, temps, constància i confiança (Muntaner J., 2012:17). En el moment que els equips confien en els treballadors de la Institució fa que els subjectes atesos, en aquest cas els infants, reconeguin l’educador/a i brindin la possibilitat d’aquest vincle educatiu.

Alhora, crec que és molt important la metodologia de treball d’aquestes Institucions per tal de poder crear aquest vincle. Cal indagar en els interessos, les capacitats i les habilitats dels infants oferint una atenció individualitzada i que l’educador pugui establir una connexió i una relació de confiança i que aquest infant accepti aquesta transmissió i implicació de l’educador/a. “oferir el món i sostenir-lo mentre l’altre  decideix agafar-lo, fer-se’l seu i transformar-lo” (Vicent, M. 2012:42) Espais on és essencial que hi pugui haver comunicació, respecte mutu, i escolta activa.

...