Educació intercultural

PAC 2

[pic 1]

DIVERSITAT CULTURAL I DESIGUALTATS SOCIALS

[pic 2]

Raquel Marín Giné

Educació intercultural

Consultora: Beatriz García García

Data: 16 de novembre de 2016

1. Models de gestió de la diversitat cultural

• Explica, amb les teves pròpies paraules, quines són les característiques del model multicultural o multiculturalisme i el model intercultural o interculturalisme: explica les semblances (allò que tenen en comú) i les diferències ( en què el model intercultural es distingeix del multicultural).

El model multicultural és un model que es basa en l’acceptació de les altres cultures el qual reconeix a l’altre com un d’igual i tots amb els mateixos drets.

El  model intercultural és molt semblant al multicultural, però a més, fomenta les relacions positives entre les diferents cultures per poder millorar la coexistència.

Tots dos models parteixen del mateix paradigma: el pluralisme cultural. Aquest proposa la cohesió entre diferents cultures en un mateix lloc, és a dir, en un determinat àmbit com pot ser el de l’educació, en un barri, una entitat, etc. El que tenen en comú el multiculturalisme i l’interculturalisme és que tots dos fomenten l’espai de convivència de les persones amb diferents cultures en qualsevol àmbit quotidià oposant-se al racisme i amb l’acceptació dels diferents trets que cada cultura té. El canvi més significatiu a destacar és la interacció entre aquestes cultures, és a dir, les relacions que tenen per poder arribar a tenir més confiança els uns en els altres i poder aprendre mútuament.

• Enumera cinc aspectes claus (els que tu creguis que són els més importants) que hauríem de desenvolupar en l’educació social si volem aplicar el model intercultural a la nostra disciplina.

- Un aspecte que no es pot deixar de banda en l’educació social és el rebuig a la exclusió.

- Assumir les relacions del pluralisme, deixant de banda les diferències i fomentar les igualtats.

- Tenir consciència que el punt de partida és tractar a cadascú com el que és, sense tenir en compte d’on prové i sense discriminació.

- Les autoritats polítiques posin sobre la taula les propostes necessàries per a que es pugui dur a terme el model intercultural.

- El personal dedicat a l’educació sàpiga diferenciar entre totes les persones amb qui tracta, sense exclusió.

1. Neocolonialisme i poder

• Després de visionar el vídeo, explica amb les teves paraules quina relació existeix entre el colonialisme, el racisme i les relacions de poder amb altres cultures no europees.

Durant fa molts anys, l’home occidental amb ànsies de poder doblega als més dèbils per poder demostrar la superioritat envers els “altres”. La història així ho demostra. Ja des del segle XIV, l’home va fer fora de la península ibèrica als musulmans i als jueus amb el discurs de la paraula de Déu (la religió), els quals havien viscut al territori durant molts anys.

Quan van començar a colonitzar altres territoris amb diferents cultures va néixer el racisme a causa de la religió, ja que els “altres” tenien una altra manera de pensar i veure la vida que no era acceptada per el nostre Déu totpoderós, i en nom d’Ell, es tenia el permís de poder assassinar sense tenir remordiments a aquests que no coincidien amb les creences religioses que s’imposaven. D’aquí el racisme, que un principi no era pas el color de la pell, sinó la religió, que no dona cabuda a venerar un altre déu que no sigui el nostre.

Per tant, entenem que la colonització és un argument creat pels occidentals per poder obtenir més poder, ja que nosaltres som els que tenim la raó, i per imposar la nostra cultura (religió), denigrant a altres persones fins al punt de fer-les esclaves i poder decidir sobre el destí d’aquestes.

• Com a professional de l'educació social d'una identitat cultural europea colonial, penseu que en contextos interculturals podeu exercir una relació de poder d'acord amb la vostra identitat cultural? Justifiqueu la vostra resposta inspirant-vos en l'argumentació de Ramón Grosfoguel.

És una pregunta difícil de respondre, ja que nosaltres tenim la cultura occidental enraigada, però si que és cert que cap persona hauria de tenir més poder que una altra només pel simple fet de tenir diferents identitats culturals.

Com a professionals de l’educació social i tenint present el que ha passat en la història, crec que sí que s’imposa una espècie de “superioritat” davant els “altres” quan en un cas ens trobem a persones amb una altra cultura com per exemple la musulmana. Amb això no vull dir que els educadors siguin racistes, però si que crec, com diu Ramón Grosfeguel, “nosaltres sabem el que a tu et va be”. No parlo aquí de religió, sinó de mètodes per a que tots puguem gaudir d’una vida digna.

El sistema en el que vivim, dictamina unes normes per a la convivència en societat de qualsevol persona independentment de la cultura que es tingui, ara bé, l’educador social ha de saber tenir empatia, conèixer a fons la cultura d’aquelles persones que necessiten ajuda i donar solucions sense tenir que recórrer a la superioritat, sinó més bé com a un igual dintre del codi deontològic que està establert.  

...