“La societat antiga” de Lewis Henry Morgan i “L’origen de la família, la propietat privada l’Estat” de Friedrich Engels

“La societat antiga” de Lewis Henry Morgan i “L’origen de la família, la propietat privada l’Estat” de Friedrich Engels

(Individualisme vs. Classe social)

Heddan Gironès, Laila

Antropologia Social i Cultural

Universitat de Barcelona

2020-2021

I.INTRODUCCIÓ

La disciplina antropològica té un gran recorregut amb enigmes i descobriments, per entendre-la i tenir coneixement d'aquesta en el context actual és important conèixer la seva trajectòria és a dir, quins obstacles han sorgit al llarg del seu itinerari, quines perspectives ha adquirit i quines han estat les qüestions que ara encara continuen vigents, només d'aquesta manera es podrà oferir un avenç i afrontar els obstacles que es manifesten ara en aquesta disciplina.

Al segle XIX l'antropologia pren forma i amb una tendència evolucionista al capdavant tant de les ciències socials com de les ciències naturals molts antropòlegs intenten explicar i estudiar el progrés humà i la diferència cultural. Així doncs, es va començar l'estudi d'aquelles societats més tradicionals, entenent aquestes com a endarrerides i salvatges, i diferenciant-les de les més modernes entenen aquestes com a les més desenvolupades i evolucionades, essent aquestes últimes les societats occidentals; generant dicotomies així com modern i tradicional. És per això que la disciplina antropològica mentre que descrivia i definia cultures llunyanes, també determinava la seva cultura classificant aquesta de moderna. A més a més, aquest sorgiment va lligat al colonialisme europeu, que aconsegueix la màxima esplendor durant l'últim terç del segle XIX.

Lewis Henry Morgan i Friedrich Engels doncs, són dos autors que ens ajudaran a entendre aquest procés des de diferents perspectives evolucionistes que aquests aporten: individualisme i classe social respectivament.

És per això doncs que per confrontar "La societat antiga" de Lewis Henry Morgan amb "L'origen de la família, la propietat privada i l'Estat" de Friedrich Engels he estructurat l'assaig de la següent manera.

En primer lloc faré una breu introducció dels dos autors de tal manera que permeti contextualitzar-los i conèixer els treballs pels quals destaquen.

Seguidament parlaré dels dos temes comuns i principals dels llibres, per així seguir l'eix principal de similituds i diferències en aquests treballs; tanmateix, els dos temes explicats són els que m'ha semblat més adient ressaltar, per les grans contribucions que aquests han aportat.

D'una banda la família i l'estudi d'aquesta com a una institució present en tots els estadis de la societat. Els canvis i la forma que pren aquesta han estat primordials, per aquests autors, per enfocar-la com a un eix dels canvis socials i el progrés humà.

D'altra banda, el desenvolupament de la propietat privada i de l'Estat també han estat un factor essencial en el desenvolupament de la humanitat, sobretot en els seus últims estadis. En aquest mateix apartat he trobat considerable projectar també l'esdevenir de la societat des de la perspectiva d'aquests autors, la qual presenta visions molt diverses.

Finalment per concloure començo amb una breu explicació de les diferents concepcions que tenen aquests autors emmarcats en l'evolucionisme. De la mateixa manera, he aportat les meves pròpies reflexions entorn aquests i he destacat els elements que he considerat més valuosos.

II. BREU INTRODUCCIÓ DELS AUTORS

Lewis Henry Morgan, nascut l'any 1818 a Nova York va estudiar dret a l'Union College i va exercir d'advocat per una companyia de ferrocarril i minera. Així doncs, Morgan era un jurista, malgrat això, tenia un gran interès cap a l'antropologia.

És per això doncs, que Morgan s'interessa per la cultura dels iroquesos, emprenent així un estudi profund sobre la culutra dels iroquesos. Junt amb la idea de poder generalitzar els conceptes presentats en el llibre dels iroquesos va començar un estudi minuciós en diferents tribus desenvolupant així una investigació de la terminologia del parentiu que acabarà aplicant a tribus de tot el món per establir d'aquesta manera connexions entre els sistemes de parentiu i això ho presenta en l'obra de Sistemes de consanguinitat i afinitat de la família humana (1871), on hi trobem la primera classificació dels sistemes de parentiu.

Més tard, l'any 1877 va presentar el llibre de La societat antiga en el qual teoritza i descriu detalladament sobre l'evolució social i cultural de la humanitat, aquesta teoria es basa en l'evolució de tres grans estadis de la humanitat: salvatgisme, barbàrie i civilització; a la vegada que cada una d'aquestes tres etapes es poden subdividir en tres més: inferior, mitjà i superior, d'aquesta manera, queda configurat el seu esquema evolutiu de la humanitat en set períodes. Així doncs, en aquest llibre Morgan caracteritza les diferents etapes de la humanitat amb un grau de progrés diferent d'acord amb la subsistència, el govern, la família, la religió, l'arquitectura, la vida domèstica i la propietat, passant de subjecte col·lectiu de dret a subjecte individual, l'ésser humà evoluciona de manera lineal a través d'invents i descobriments i a través d'idees o gèrmens de pensament. El salvatgisme estaria determinat per la caça i la recol·lecció; la barbàrie destaca per ser societats pastorals i agrícoles i per ser els primers sedentaris; finalment, la civilització és pròpia d'aquelles societats on s'ha creat l'escriptura i l'Estat.

Friedrich Engels, nascut l'any 1820 a Barmen, va anar a Anglaterra on va entrar en contacte amb moviments obrers reivindicatius crítics amb la industrialització els quals el van ajudar a conèixer la situació de la classe obrera, més tard va plasmar aquests coneixements en el llibre de La situació de la classe obrera a Anglaterra.

L'autor va començar una llarga col·laboració amb Karl Marx amb el qual van publicar una sèrie de llibres conjuntament (La sagrada família, La ideologia alemanya, el Manifest comunista...) i sobre el qual va exercir una gran influència.

Després de la mort de Marx, Engels va publicar el llibre de l'Origen de la família, la propietat privada i l'Estat, aquesta obra està basada a partir de les notes de Karl Marx i Engels sobre el llibre de La societat antiga. Així doncs, recollint la teoria materialista i la perspectiva marxista de la història Engels exposa l'origen de la societat humana i el seu desenvolupament seguint amb els estadis i subestadis aportats per Morgan, però d'acord amb les formes de producció dels mitjans d'existència i reproducció de la vida humana que són els elements que determinaran una forma de consciència i cultura. Així doncs, el que condiciona un determinat ordre social és el grau de desenvolupament del treball i el tipus de família predominant.

III. LA FAMILIA

Basant-se en una concepció evolucionista del desenvolupament de la societat humana els dos autors, fent una separació exhaustiva sobre família i els sistemes de parentiu, defineixen la importància que han tingut aquests dos elements històricament; Al pas que la família continua vivint, el sistema de parentiu s'ossifica; i mentre aquest continua en peu per la força del costum, la família depassa el seu marc.

Passant de manera progressiva pels diferents tipus de família (consanguínia, punalúa, sindiàsmica, i monògama) Morgan destaca l'evolució de formes de vida més comunals cap a l'individualisme visible i manifest en els diversos tipus de família; Engels però -seguint la perspectiva marxista - ho fa des d'una concepció de l'aparició de classes.

En la primera etapa de la família (consanguínia), el matrimoni és en grups i aquests es defineixen per generacions, passant pels diversos tipus s'arriba a la família monògama, amb el predomini de l'home per sobre la dona i establint així les bases de la civilització.

Malgrat que els dos autors posen particular interès en el sorgiment de la propietat privada en front la propietat comunal com a condició essencial per l'aparició de la família monògama, és important distingir com Engels posa més èmfasis en l'aparició de classes i la producció associant aquests conceptes amb l'evolució dels diferents tipus de família d'acord amb el materialisme històric:

el primer antagonismo de clases que apareció en la historia coincide con el desarrollo del antagonismo entre el hombre y la mujer en la monogamia; y la primera opresión de clases, con la del sexo femenino por el masculino (...) y manifiesta con claridad el conflicto entre el hombre y la mujer, originado por el dominio exclusivo del primero, tenemos un cuadro en miniatura de las contradicciones y de los antagonismos en medio de los cuales se mueve la sociedad, dividida en clases desde la civilización, sin poder resolverlos ni vencerlos.

És a dir, Engels i Marx defensen l'origen de la família com a una creació de la societat en un període històric concret on la producció passa de ser comunista a privada i com a un element que s'institueix per perpetuar la riquesa masculina i la desigualtat entre els dos sexes.

Així doncs, hi ha tres formes diferents de matrimoni que corresponen més

...