Models d'acció socioeducativa. PAC 1. Els models i les pràctiques d'educació social.

Llegiu els mòduls 1 i 6 de l’assignatura.

Llegiu també el contingut del següent article; http://www.biobiochile.cl/2013/06/03/por-que-casi-no-hay-ninos-franceses-hiperactivos-o-con-deficit-atencional.shtml

1. Explica la importància de la funció de l’educació per regular les conductes de molts subjectes diagnosticats de TDH.

Segons Freud l’educació ajuda al nen a governar les seves pulsions, els seus instints a través de límits i despertant-los-hi el seu interès. No es pot esperar que tots s’interessin pel mateix ni es comportin igual, tots tenen la seva personalitat i la seva manera de ser. Se’ls ha de respectar, també als nens hiperactius.

Aquests nens tenen problemes d’impulsivitat, d’atenció i d’alteració del comportament. Poden tenir problemes a l’escola i per integrar-se a un grup degut a la seva impulsivitat. Poden ser fins i tot rebutjats per l’escola o per alguns familiars. Els costa estar quiets i concentrar-se en una activitat, encara que vulguin.

Necessiten que els adults utilitzin estratègies per provocar i mantenir la seva atenció, i augmentar la seva motivació, millorant el seu autoconcepte i l’autoestima, aprenent a esperar, ... Els adults han d’aplicar tècniques cognitives i de modificació de la conducta, com per exemple la recompensa a conductes apropiades.

Amb l’educació aprenen a controlar les emocions i això possibilita la seva integració social. Amb l’ajuda adequada millorarà la seva conducta i aprendran a controlar la seva impulsivitat i la seva agressivitat, millorant la convivència, la socialització i l’autocontrol.

L’educació els ajuda a suportar la tensió, a relaxar-se. Els ajuda a ordenar el caos dels estímuls aportant-los-hi una pauta per a la vida quotidiana.

2. Realitza un quadre comparatiu on situïs les diferències entre les tres lògiques en les quals s’inscriuen les teories pedagògiques (punt 3 del mòdul 1). Posteriorment realitza un comentari on analitzis el contingut del quadre i estableixis relacions amb l’article proposat.

TOT ÉS POSSIBLE RES NO ÉS POSSIBLE NO ES POT CANVIAR TOT, L’EDUCACIÓ TÉ ELS SEUS LÍMITS

Modalitat deutora de la lògica del tot. Modalitat deutora de la lògica del tot. Modalitat deutora de la lògica del no tot.

Es legitimen tot tipus de pràctiques incloses les més repressives per tal de canviar el subjecte de l’educació. Pràctiques de deixar fer, no posar límits. No posen límits a la part pulsional. Mai es pot eradicar el mal però cal treballar educativament per suavitzar la insociabilitat de cadascú i construir nous marcs culturals.

Ho fan en nom del bé de l’altre. Ho fan per no traumatitzar-los però entorpeixen la sociabilitat i la culturalització. Creuen que el mal nia en cadascú.

Veuen la particularitat subjectiva com un perill i utilitzen la violència per intentar esborrar la diferència. Quan el subjecte es descontrola o posa a prova l’agent de l’educació, aquest utilitza la violència o el rebuig del subjecte. Posen límits i ensenyen continguts de la cultura plural tenint en compte al subjecte, sense fórmules estandarditzades.

A l’article es veuen dues maneres de tractar el tema de l’hiperactivitat, com es viu en els casos de França i els Estats Units. A França les famílies es responsabilitzen més dels fills i aquests tenen menys problemes de conducta que als Estats Units (no eduquen, sinó que medicalitzen). Els Estats Units utilitzen la lògica del tot és possible i del res no és possible, veuen la particularitat del subjecte hiperactiu com un perill, algú a qui canvien amb la medicació o no els posen els límits necessaris. Els francesos posen límits i eduquen segons la peculiaritat del subjecte, sense pretendre que tots siguin iguals. És la lògica del no es pot canviar tot, l’educació té els seus límits. Trobo més eficaç la manera de tractar el problema de França, tot i que en alguns casos és convenient la medicació no es pot abusar com s’està fent per tenir els nens controlats.

3. Analitza la noció d’autoritat a l’actualitat. Situa quines consideres que són les dificultats per exercir-la i proposa algunes línies de treball que es poden pensar des del camp de l’educació social.

L’autoritat és la facultat d’una persona per orientar i guiar la conducta d’uns altres, de servir-los. Qui té autoritat té alguna cosa valuosa que ensenyar, ja que té els coneixements i l’experiència. L’autoritat és contrària a l’ús de la força i de la coacció. S’ha de basar en la demostració de coneixements i en la humanitat de l’educador. L’autoritat és necessària perquè hi hagi educació, però el món ja no s’estructura gràcies a l’autoritat. L’autoritat actualment busca fomentar l’independència, l’autonomia i la personalitat de l’educand més que a transmetre unes normes y comportaments que s’han de complir. Una autoritat ben entesa fomenta la llibertat, augmenta l’autoestima i disminueix els conflictes i l’estrès. La falta d’autoritat provoca problemes de conducta en els nens i en els adolescents. Actualment hi ha alguns problemes per exercir l’autoritat.

Hi ha persones que no estan disposades a acceptar certes maneres d’autoritat i unes altres que sembla que ja no saben exercir-la. Pels que són guiats allò que s’ensenya no té sentit, ja que en l’actualitat hi ha molta diferència entre una generació i l’altra. Els nens saben més de noves tecnologies que els adults. Les relacions entre pares i fills són menys jeràrquiques i autoritàries. En els casos de divorci la recomposició dificulta l’exercici de l’autoritat. S’ha passat de la política del treball

...