Política social i estat del benestar

TEMA 2. MODELS I DESENVOLOPAMENT DE L’ESTAT DE BENESTAR

2.1. MODELS INTERNACIONALS DE L’ESTAT DE BENESTAR (EUROPEU)

L’estat de benestar té una cronologia però molt abans, altres segles, ja hi havia hagut algun tipo de iniciatives, d’acció social sense arribar a ser estat de benestar com nosaltres coneixem.

Abans de consolidar-se l’estat de benestar, ja existien algunes inciatives d’acció social que intentaven resoldre problemes puntuals socials. Les primeres polítiques socials comencen a destacar especialsment al s.XIX amb ajudes cap als pobres, educació bàsica, pensions de jubilació... (les mesures eren una barreja entre el tema social, religiós, sancionador, etc.). Poor Law foren una sèrie de mesures que permetien retenir i empresonar a qualsevol persona que a judici o criteri de l’autoritt fos pobre. D’aqui sorgeix les Poor Acts on diverses veus criticaven aquesta realitat en temes com l’explotació, els horaris de les jornades laborals, les condicions de vida, manca de recursos en àmbits com l’educació i sanitat, etc. Era una queixa per tal de buscar solucions.

Alemanya S. XIX en el continent europeu primeres mesures que es queden, s’amplien, es reforcen i es milloren en les actuacions polítiques d’alguns governs europeus. Al llarg del s.XX molts altres països i altres mesures s’aniran aplicant. Aquesta qüestió comporta:

Alguns estats a causa de la pressió social van acabar adoptant mesures de política social. No eren mesures gaire cohesionades però poc van construint el que coneixem com a estat social.

Sociòlegs, polítics o pensadors han tingut des de fa temps interès en procurar fer un mapa conceptual geogràfic dels diversos tipus  de estat de benestar per situar-nos en les característiques particulars de cada un.

Quan consideren els estudiosos que estem davant d’un estat de benestar?

Quan en els pressupostos d’una institució (més del 50% d’aquest pressupost) es destina a polítiques socials els estudiosos coincideixen davant un estat que aplica polítiques d’un estat de benestar.

La trampa: molts governs per intentar posar-se la etiqueta intenten justificar que gairebé tot ha de veure amb polítiques socials. Ex: per fer carreteres, ponts (infraestructures varies) que genera recursos econòmics, llocs de treball implica política social.

Quant inverteix realment un país/ciutat en polítiques socials?

No per formar part de la UE, son homogènies les polítiques socials, s’intenta, però no és fàcil. Depén dels recursos econòmics de cada país. Fins i tot canvia dins del propi país. Pot canviar una autonomia respecte altra.

Què és Europa? Marc geogràfic determinat i format per molts estats. Dins d’aquesta homogeneïtat hi ha moltes diferències entre cadascun d’aquests països en relació a algunes qüestions socials i la pràctica de polítiques socials actives de benestar, ja que depèn de les opcions polítiques i recursos de cada país.

GOSTA ESPING va realitzar un estudi de classificació de diversos països europeus en relació al model d’estat de benestar que apliquen cadascun d’aquests països. En base a aquesta pretensió va fer una classificació de quatre grans grups de models europeus d’estat de benestar que s’incorporen coincidències:

• Model liberal (Regne Unit, Irlanda): intervenen molt poc en les polítiques de benestar per diversos motius. A Irlanda l’església és la encarregada de prestar tot tipus de serveis socials i per tant, el govern es desentenia. El Regne Unit deixava en mans dels municipis dels ajuntaments la responsabilitat de prendre decisions d’acord els seus límits o capacitats econòmics en l’àmbit de l’estat de benestar. Model assistencial. Per tant, l’estat actua en casos molt urgents amb mínims recursos i subsidis. Problemes interns.
• Model socialdemòcrata (Països nòrdics d’Europa -Noruega, Dinamarca, Suècia, Islàndia i Finlàndia-): interès per alguns àmbits de les polítiques socials on la preocupació essencial és la educació (la seva obligatorietat) i sanitat. Per tant, aquests països gaudies d’una situació bastant avançada i progressista en alguns àmbits que s’ha mantingut fins al s.XX amb serveis públics de qualitat, intervencionisme estatal i model redistributiu. Nivells de població no assa elevats que permetia un sistema de repartiment més equilibrat. Tanmateix, en els darrers 20-25 anys, tot i mantenir aquesta estructura, s’han trobat moltes dificultats per mantenir el nivell de recursos que proporcionaven abans (crisi) i han passat a endarrerir-se en l’estat de benestar.
• Model continental / Tradicional (Centre de Europa -Alemanya, França, Bèlgica, Holanda Àustria, Països baixos-): Recursos de tot tipus industrials i energètics i han tingut malgrat les catàstrofes mundials, la possibilitat de recuperar ràpidament l’impuls econòmic que ha permès dotar-se de recursos per millorar la situació social dels seus habitants. Destaca l’activitat sindical per tal d’obtenir millores. En general, gran intervenció del estat i poca intervenció d’iniciativa privada.
• Model meridional (Espanya, Portugal, Italià i Grècia): S0arriba molt tard a l’estat de benestar (s.XX). L’estat arriba on no ho fa l’economia, mercat i família.

Tot i les classificacions , la realitat avui es que aquest mapa que es Europa en problemàtiques socials molt coincidents en la majoria dels casos (envelliment de la població, immigrció…) ens trobarem en solucions molt diverses, malgrat existir la unió Europea, per problemàtiques similars solucions molt diverses.

POLÍTIQUES SOCIALS A EUROPA: “LES 5 I”

1. Industrialització                        2. Interessos                        3. Institucions

1. Ideologies                5. Intercionalització / Influències

En les últimes dècades, alguns investigadors s’han aproximat a la qüestió amb una perspectiva més àmplia i global que intenta resoldre uns problemes alhora del que podem entendre per polítiques socials. En base a aquests criteris podem veure des d’una altra perspectiva una altra organització al que es l’estat de benestar a nivell europeu. Ajuda a complementar les altres classificacions.

1. INDUSTRIALITZACIÓ

Procés de revolució industrial, arriba a la seva màxima expressió al segle XX amb les diferents revolucions.

Habitualment es partia de la base que gràcies al procés d’industrialització, sorgeix l’estat del benestar. Era una afirmació que mes o menys s’acceptava, dit això, es cert que alguns estudiosos com Tallot Parson plantejava que tot i acceptant aquest procés d’industrialització aportaven una visió diferent en que la veritable evolució de l’estat de benestar no era solament al nivell de industrialització d’un país, sinó que per a ell l’important era veure com la societat evoluciona en els temes socials. Per ell, el grau de desenvolupament del estat de benestar es tractava de veure com les funcions de acompanyament benestar i protecció social que feien les famílies, com les responsabilitats són poc a poc assumides per l’estat i administracions publiques que intervenien progressivament en aquestes qüestions.

Aquesta afirmació de Parson, genera gran controvèrsia. Per obrir camins a la investigació social molt sense saber on anar, no sabien quin seria el resultat si això s’aplicava. Hi havia molta dificultat en quantificar i esbrinar en detall el procés on la família va perdent responsabilitats i les va adquirint l’estat.

Altres autors van afegir altres nous elements que anaven mes o menys en la direcció de Parson (no tot son diners...) estes expectatives es van centrar sobretot en una qüestió que aparentment no era important com era el tema demogràfic o aspectes de la qüestió demogràfica. Una de les conseqüències del procés de rev. industrial es la variació de les tasses demogràfiques, el novedos era plantejar que depenent dels països aquestes taxes demogràfiques son diferents. Això genera una situació demogràfica i social molt diferent en el sentit que en lo que afecte a les famílies la existència o no de nuclis familiars amplis/reduïts influeix en els temes de polítiques socials perquè depenen de les xifres que tinguin en cada país aquestes dades ens trobarem en unes necessitats socials molt diferents.

Depenent de les polítiques socials de cada país aquestes taxes poden canviar i modificar-se.

Depenent dels països el paper de la família o nucli familiar com a prestador de serveis socials es molt diferent i això fa que el paper de l’estat sigui molt limitat i en els que les famílies perden responsabilitats, les agafa l’estat.

No passen per casualitat, hi ha unes dinàmiques naturals, però segons l’estat i el suport que donin a les polítiques els resultats seran uns o altres. Si no es dona suport a les polítiques es molt difícil que la família pugui continuant tenint un paper vertebrador.

En relació a les qüestions demogràfiques hi ha altres factors que son difícils de controlar, perquè intervenen en les polítiques demogràfiques elements com la religió, cultura de cada grup social o territori que afecta a aquestes qüestions almenys fins ara.  Aquestes qüestions no es poden regular per decrets i generen com a conseqüència un panorama demogràfic diferent.

S’ha de tenir uns perspectiva mes amplia.

1. INTERESSOS

Interessos de grup, classe, d’elits, interessos en el sentit mes ampli del terme.

Des de l’inici de la industrialització hi havia interessos enfrontats sobre aquest mateix procés de industrialització entre propietaris i treballadors. La confrontació entre uns i altres es inevitable. Els empresaris no volen un control de l’estat i mercat lliure sense control per tenir el màxim benefici amb el mínim cost, la classe treballadora vol una millor situació econòmica, control de salari, jornada laboral màxima, prestacions socials per l’esforç (vacances). Això es va resolent al llarg del segle XIX i XX en base al que cada grup d’interès realitzava.

...