Critica summerhill.

A.S. NEILL

SUMMERHILL

A.S.NEILL va ser el creador de l’escola de Summerhill, situada a Lyme Regis al Sur d’Anglaterra. Tot i la seva localització, Neill te ben clar la seva postura entorn a la integració de l’escola a la comunitat, tot i la seva bona filiació amb el poble, entén a l’escola com a una entitat totalment independent i per tant lliure de obligacions socials i culturals, com per exemple, el tenir que donar religió obligatòriament. Aquesta postura trobo que es una esquerda dins la seva metodologia, entenent també el cosmopolisme de l’escola, trobo que no es pas dolent que els alumnes coneguin una societat i cultura propera, si se’ls instaura un pensament crític, no em refereixo pas a la religió, si no a la tradició per exemple.

Per altre banda, comparteixo la idea del autor de que és totalment absurd negar el fracàs de l’escola tradicional, l’autor afirma que l’educació no s’aprèn amb els llibres i de que l’ensenyament ve després del joc. És sorprenent que una al·lota que sàpiga anglès suspengui l’assignatura perquè no sap gramàtica. Però tampoc trobo que Neil en particular sigui el més indicat per criticar-lo, ja que és el primer que etiqueta als nens, com a nens problema. En primer lloc, i parlant d’aquest tema m’ha sorprès molt aquesta falta de tacte alhora de parlar dels seus alumnes  y classificant-los amb bons i no tan bons, en segon lloc, trobo que aquesta predisposició del mateix director pot fer que els mateixos alumnes vegin les expectatives dels mestres reflectides fent-los així fracassar encara més, i en tercer lloc, es innegable la deixadesa enfront a aquest nens un cop els expulses del centre per a que no pertorbi l’harmonia dels que Neill considera “amb futur”.

La metodologia d’aquesta escola mixta es basa en la quasi plena llibertat dels alumnes que hi viuen, els alumnes poden decidir quan volen anar a classe i quan no, ells dicten y aboleixen la majoria de les normes que regeixen l’escola. Tot i que encara no entenc molt bé el criteri que aquest home utilitza, ja que em confon el fet de que una de les poques normes que comprèn el col·legi és la de no pujar al sostre, perquè es perillós i pot danyar les instal·lacions del centre, però en canvi deixa que els nens fumin al recinte, con tal de que no ho facin d’amagades. Quina diferencia hi ha entre ambdues? La possible raó sigui, que al terrat no es pugui pujar d’amagades, o el seu nivell de perillositat, a lo millor...  

Tot i això, mai hagués arribat a imaginar l’habilitat justiciera que poden arribar a tenir els nens o la seva capacitat per organitzar-se i administrar-se. És molt convenient el mètode per a poder parlar els problemes i conflictes que es creen en un centre escolar, i que siguin ells mateixos que cerquin una solució trobant  el castic oportú per a cada delicte. Trobo que és un bon mètode que es pot aplicar quan hi ha alumnes més grans, en el moment que els nens són més de primerenca edat el mètode es trenca per la falta de maduresa dels alumnes entorn al sentit de justícia i societat.

La cosa que més m’ha agradat de tot, han estat el que Neill anomena les classes particulars. Segons l’autor els nens necessiten d’atenció psicològica per a que el nen es pugui adaptar a la seva llibertat. Des d’un punt de vista, veig aquesta iniciativa com una possible millora a les escoles tradicionals m’explico; sabent que Espanya és líder dins la UE en fracàs escolar, les classes particulars impartides per psicòlegs professionals poden ser un bon mètode, junt amb altres millores, per a baixar a fer una l’escola com una estància millor, ja que trobo que ajudaria als alumnes a trobar-se a ells mateixos.

Per acabar, m’ha agradat molt una de les frases del llibre que diu: “El futur de Summerhill mateix pot ser de poca transcendència. Però el futur de Summerhill com a idea és d’una gran importància a la humanitat. A les noves generacions cal que se’ls ofereixi l’oportunitat de desenvolupar-se en un clima de llibertat. Donar la llibertat és donar amor. I només l’amor pot salvar el món.”

Professor: Joan Carles Ayer

Assignatura: El joc i la seva metodologia

Fet per: Tamara Samadi Guasch

...