Darwinismo I Diseño Inteligente

ACTIVITAT 02. Darwinisme o disseny intel•ligent.

1. Valoració personal de la controvèrsia.

La controvèrsia que enfronta al darwinisme front al disseny intel•ligent, ha estat un conflicte al llarg de la major part de la història de la humanitat. El disseny intel•ligent té els seus avantpassats en el creacionisme que defensa el catolicisme, amb una idea fixista del desenvolupament de les espècies. Per contra, la recerca d’una explicació basada en la natura de l’origen del món, es remunta fins a l’edat antiga. Encara que no va a ser fins a la època de la il•lustració, quan Lamark va expressar la seua teoria. Finalment, Darwin en “l’origen de les especies”, desmuntava el gènesis, la base del creacionisme. Per tal e rebatre la teoria de Darwin, i llevar qualsevol possible dubte sobre la existència de Déu, alguns científics escèptics a l’evolucionisme van buscar proves de que aquest no hi era factible.

Des del meu punt de vista, aquells que defensen el disseny intel•ligent front a l’evolucionisme darwinista, basen els seus arguments en impossibilitats com la complexitat irreductible o la improbabilitat matemàtica i s’obliden de que la seua pròpia teoria esta fonamentada en un creador, un fenomen sobrenatural, que va emprar mitjans indetectables. Així dons, considere que si de veres volen que el disseny intel•ligent es valore com una teoria científica i que es prenga seriosament, potser deurien dedicar més temps a trobar proves, seguint el mètode científic, que la demostren.

2. Argumentació sobre la complexitat irreductible i la improbabilitat matemàtica.

En la recerca d’un organisme complex que no haguera sortit de l’evolució d’un altre més simple, van trobar el flagel bacterià. El flagel no funcionava si no estava complet,per tant, no podia havia pogut formar-se gradualment. Arribaren a una complexitat irreductible. Nom proposat pel bioquímic Michael Behe.

D’altra banda, argumentaven la improbabilitat matemàtica de que tanta complexitat haguera estat produïda per atzar.

En primer lloc, analitzarem la complexitat irreductible.

Es cert que el flagel bacterià es una estructura molt complexa, la qual necessita totes les proteïnes que la componen per a que puga funcionar correctament. Aquesta estructura es por observar en la següent fotografia:

(http://www.sedin.org/ID/monte_improbable.html)

Però, Keiichi Namba, juntament amb el seu grup científic van suggerir un seqüència de muntatge d’aquest flagel, que com es mostra a l’esquerra, es tracta d’un acoblament successiu de diferents tipus de proteïnes, fins a arribar a l’estructura actualment descrita.

(http://www.sedin.org/ID/monte_improbable.html)

Encara que així queda

...