Embocalls Cel·lulars

EMBOCALLS CEL•LULARS

LA MEMBRANA CEL•LULAR (membrana citoplasmàtica) -Estructura comuna a tots els éssers vius, delimita una porció del citoplasma i la majoria d’estructures internes de la cèl•lula. - Constitueix de barrera permeable que permet l’intercanvi de substancies entre l’interior i exterior de la cèl•lula. -Estructura fluida (bàsicament lípids i proteïnes) poden desplaçar-se al llarg de la membrana. Són asimètriques, diversitat de funcions.

ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ Compost per una franja clara (bicapa lipídica) i dos franges fosques (proteïnes); la composició química consta de lípids, glúcids i proteïnes.

Lípids de membrana: formen part de la bicapa lípidica, són amfipàtics (hidròfil i hidròfob) Fosfolípids: molècules polars amb un cap hidròfil i dues cues hidròfobes corresponents a .gr. Llargada de l’a.gr de 14/24 C, cadenes amb dobles enllaços de carboni (insaturada) i si no en té (saturada). La cadena de doble enllaços facilita la mobilitat entre mol•lecules. Colesterol: Es troba a la bicapa lípidica entre els fosfolípids. Permet la fluïdesa de la membrana i actua d’estabilitzador . A temperatura normal és fluida i si disminueix i pot arribar a cristal•litzar interacciona amb els fosfolípids per impedir-ho. Glicolípids: formen part de la membrana plasmàtica. El dels bacteris i plantes deriven del alcohol glicerol, el dels animals alcohol esfingosina (glicosfingolípids). Es troben a la monocapa externa de la membrana formant el embolcall glicocàlix. Els seus moviments son:

- Flip-Flop: intercanvi entre dues capes de lípids a la bicapa lípidica. Poques vegades.

- Difusió lateral: intercanvi molècules veïnes dins de la mateixa capa.

Proteïnes de membrana: proteïnes amfipàtiques amb la part hidròfoba dins de la bicapa lípidica. Segons la solubilitat de les proteïnes i el grau de penetració a la bicapa: Proteïnes perifèriques o extrínseques: es poden extreure fàcilment de la membrana. Unides per forces electrostàtiques o unions hidròfobes. 30% proteïnes

...