Instrumental de exodoncia

UD 5. CARIOPROFILAXI AMB FLUORURS 

NA 1. FONAMENTS I MÈTODE D’ACCIÓ DEL FLÚOR

1. Introducció
2. El fluor
3. Metabolisme
4. Teixit dental: desmineralització i remineralització
5. Mecanismes d’acció del fluor
6. Toxicitat del fluor

1. Dosi
2. Intoxicació aguda
3. Intoxicació crònica
4. Fluorosi dental

NA 2. CARIOPROFILAXI AMB FLUORURS

1. Introducció
2. Fluor sistèmic

1. Fluoració d’aigües
2. Fluoració de la sal
3. Suplements fluorats

1. Fluor tòpic

1. Fluor d’autoaplicació

1. Gels de fluor
2. Col.lutoris fluorats
3. Dentifricis fluorats

1. Fluors d’aplicació professional

1. Solucions fluorades
2. Gels en cubetes
3. Vernís de fluor

NA 1. FONAMENTS I MÈTODE D’ACCIÓ DEL FLÚOR

1.Introducció

1.0.Definició càries:

1.1. Factors de risc de la càries :

Hi ha tot un seguit de factors causals que afavoreixen la producció àcido bacteriana, prolonguen el contacte entre aquestes substàncies i l'esmalt o bé incrementen la superfície exposada de l'esmalt.

• Factors individuals. Circumstàncies condicionades o no genèticament que afavoreixen la predisposició a patir càries.

• .

• .

• Factors dietètics

• Factors bacterians

• Temps d’exposició

1.2.Mètodes preventius:

• ____resistència de la peça

• ____cariogenitat de la dieta

• ____la flora bacteriana

• ____temps d'exposició

Act: Explica de quina manera podriem evitar o corregir els factors de risc de la càries (punt 1.1).

• Ús de fluorurs per a:

• .

Cal adaptar les tècniques a les necessitats dels pacients:

[pic 1]

2. El Fluor

Ellement químic de de nombre atòmic 9 situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica .

El seu símbol és F.

És un gas a temperatura ambient, de color groc pàl·lid, format per molècules diatòmiques F2.

És el més electronegatiu i reactiu de tots els elements, forma compostos amb tots les elements.

En forma pura és altament perillós, causant greus cremades químiques en contacte amb la pell.

•halogen més abundant a l'escorça terrestre, amb una concentració de 950 ppm.

•En l'aigua de mar està es troba en una proporció d'aproximadament 1,3 ppm.

•Els minerals més importants en els que està present són la fluorita, CaF2, la fluorapatita, Ca5(PO4)3F i la criolita, Na3AlF6.

[pic 2]

[pic 3]

3. Metabolisme

L'estudi del metabolisme del fluor inclou l'absorció, la distribució i l'excreció.

3.1.ABSORCIÓ

Entra al nostre cos a través de l’aire, els aliments i de l’aigua

Aire: contaminació i erupcions volcàniques

Aliments:

        tomàquet, mongetes, te, (175ppm)

        5-20ppm: espinacs

        Peix (en pell i cartílags): Salmó (7ppm),

        Sardina (15-20ppm)

Aigua:

        Sal marina (1-1,4ppm)

        Aigües amb gas: Vichy, Malavella (8ppm)

        Aigua mineral envasada 10ppm

30 min 50% del F absorbit és al plasma (nivells de fluorèmia)

3.2.DISTRIBUCIÖ        

El plasma el fa arribar als teixits i al ronyó on s’elimina        

Hematies o eritròcits (40-50% del fluor plasmàtic)

Concentració baixa en saliva i teixits tous

Placenta conté F i fa de barrera (relativament)

99% F de l’organisme a teixits calcificats: ossos i dents

3.3.EXCRECIÓ

8-10h ja torna a valors normals

A les 4h el 50%

A les 8h el 100%

4.El teixit dental. Desmineralització remineralització

L'esmalt dental

Es un teixit dur (el més dur i mineralitzat del cos humà), acel·lular (no es capaç de sentir estímuls tèrmics, químics o mecànics), que cobreix la superfície de la corona de la dent.

Està format per:

-95% de matèria inorgànica (cristalls d'hidroxiapatita)

-1-2% de matèria orgànica de naturalesa proteica (no conté col.lagen)

-3-5% aigua

El seu alt  contingut en matèria inorgànica el fa vulnerable a la desmineralització en medis àcids, de manera que s'hi pot desenvolupar una càries.

Conseqüències  de la càries: Desmineralització de la dent

Actualment sabem que en una boca es produeix un cicle  continu de desmineralització  i remineralització a la superfície de la dent, de manera que podem  considerar  la càries como un procés dinàmic.

Si l' acidesa a la superficie d'una dent se situa per davall del ph 5.5, s'alliberen ións calci i fosfat, que serán englobats a la saliva.

Com que la saliva es una solució saturada d'aquest ions, existeix la possibilitat de que aquests tornin a la superfície de la dent. Si el ph de la saliva puja per damunt del 5.5, aquelles lesions que afectin només a  l'esmalt podrà remineralitzar-se i "cicatritzar".

Si aquest equilibri es trenca a favor de la desmineralització (degut a  llargs períodes d'acidesa) s'acabaria produint una cavitat a la dent i caldrà aplicar-hi un tractament restaurador (eliminació de la càries i substitució  del teixit perdut per un material restaurador).

[pic 4]

Curva de Stephan  el su "inventor" . (Stephan, RM, 1940. Changes in the hydrogen ion  concentration on tooth surfaces and in carious lesions. J Am Dent Assoc 27: 718). Hi ha un augment de la concentració del ió hidrogen a la placa bacteriana; amb l'aparició del procés de desmineralizació de l'esmalt dental. Després d'uns minuts d'ingerir una menjada rica en hidrats de carboni  fermentables, el pH baixa a un nivell crític (Linea roja) és a dirir a un nivell on  l'esmalt comença a desmilitaritzar-se (5,5 pH)

5. Mecanismes d'acció del fluor:

5.1. Via sistèmica.

Per via oral s'ingereix fluor, que conduit per la sang i degut a la seva afinitat pels fosfats, s'incorpora als teixits calcificats tot formant-se cristalls de fluorapatita.

[pic 5]

Cristales de hidroxiapatita

Aquests cristalls que es disposen en varetes, componen la part inorgànica de l'esmalte(96%).

En presència de fluor els cristalls d'hidroxiapatita se transformen en cristalls de fluorapatita.

Els cristalls de fluorapatita són més grans que els d'hidroxiapatita

El pH crític de la fluorapatita és de 4.5 (més resistent que el de la hidroxiapatita situat en 5.5)

Modifiquen l'energia superficial de l'esmalt i això dificulta l' adhesió de la placa bacteriana a la dent.

Quan s'administra el fluor per via sistèmica és busca un efecte preventiu pre-eruptiu, però aquest fluor al ingerir-se i entrar en contacte amb les dent tindrà un efecte tòpic.

5.2. Via tòpica

Quan el fluor s'aplica damunt la superfície de les dents en forma de solucions, vernissos, dentifricis , col.lutoris......

...