ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

La Raó Experimental


Enviado por   •  5 de Noviembre de 2013  •  814 Palabras (4 Páginas)  •  166 Visitas

Página 1 de 4

La raó experimental, juntament amb la raó matemàtica i la analítica, forma la raó científica moderna, què és un discurs experimental, matemàtic i analític, el qual no mesura solament el què de les qüestions, sinó també el quant.

La raó experimental es va donar al segle XVII, i el seu pare va ser Robert Boyle, de Anglaterra. La raó matemàtica també es va donar al segle XVII, i els seus pares varen ser Galileo Galilei, italià, i Descartes, francès. I per acabar, la raó analítica, el pare de la qual va ser el francès Lavoisier, que va viure durant el segle XVIII.

Aquest text tracta sobre la raó científica i, per això, ens hem de situar al segle XVII a Anglaterra, època del Barroc i segle de la revolució científica. Paral•lelament, s’estava produint la revolució de Cromwell, al Regne Unit, i la 1ª revolució burgesa, a Anglaterra.

L’art Barroc, va sorgir a principis del segle XVII. A més d’un període de la història de l’art, va ser un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, la arquitectura, la dansa i la música des del 1600 fins al 1750 aproximadament.

El Barroc trenca amb el Renaixement, trencant amb el seu naturalisme, humanisme i la seva màgia. Utilitza una iconografia directa i teatral, amb tendència a una abundància d’ornamentació, un excés, una exaltació de les coses (esglésies molt carregades, per exemple)... Això es podria relacionar amb un nou sentit de la mort, ja que les mentalitats barroques tenen la mort molt present, i trencar amb el naturalisme és una espècie de mort, ja que si no hi ha naturalesa tot el que hi ha es artifici, teatre, una representació artificial.

En aquesta època, va aparèixer Thomas Hobbes, filòsof i polític anglès, qui va dir la famosa frase “Homo homini lupus”, amb la qual deia que l’home és egoista per naturalesa i no hi ha manera de posar-se d’acord entre iguals, i la única solució era posar un leviatan: algú que governi, triat pel poble.

Més tard, Robert Boyle, filòsof i cofundador de la Real Society es va oposar a la idea de Thomas Hobbes i va dir que l’acord entre iguals és possible, amb experiments.

Abans de posar-me a parlar sobre Robert Boyle i tot el que va fer, explicaré que va ser la Real Society.

La Real Society va ser la primera societat real científica del món. Allà hi tenia lloc reunions entre filòsofs i científics, ens les quals s’intentava arribar a acords. La Real Society ha tingut membres molts famosos en el món de la ciència i de la filosofia, com per exemple Charles Darwin, Robert Hooke, Isaac Newton...

Tornant a Robert Boyle, aquest va voler afirmar la seva idea aprofitant les disputes que hi havia entre partidaris, els quals deien que el buit estava habitat per Déu, i detractors, que deien

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (4.9 Kb)  
Leer 3 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com