La Raó Experimental

La raó experimental, juntament amb la raó matemàtica i la analítica, forma la raó científica moderna, què és un discurs experimental, matemàtic i analític, el qual no mesura solament el què de les qüestions, sinó també el quant.

La raó experimental es va donar al segle XVII, i el seu pare va ser Robert Boyle, de Anglaterra. La raó matemàtica també es va donar al segle XVII, i els seus pares varen ser Galileo Galilei, italià, i Descartes, francès. I per acabar, la raó analítica, el pare de la qual va ser el francès Lavoisier, que va viure durant el segle XVIII.

Aquest text tracta sobre la raó científica i, per això, ens hem de situar al segle XVII a Anglaterra, època del Barroc i segle de la revolució científica. Paral•lelament, s’estava produint la revolució de Cromwell, al Regne Unit, i la 1ª revolució burgesa, a Anglaterra.

L’art Barroc, va sorgir a principis del segle XVII. A més d’un període de la història de l’art, va ser un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, la arquitectura, la dansa i la música des del 1600 fins al 1750 aproximadament.

El Barroc trenca amb el Renaixement, trencant amb el seu naturalisme, humanisme i la seva màgia. Utilitza una iconografia directa i teatral, amb tendència a una abundància d’ornamentació, un excés, una exaltació de les coses (esglésies molt carregades, per exemple)... Això es podria relacionar amb un nou sentit de la mort, ja que les mentalitats barroques tenen la mort molt present, i trencar amb el naturalisme és una espècie de mort, ja que si no hi ha naturalesa tot el que hi ha es artifici, teatre, una representació artificial.

En aquesta època, va aparèixer Thomas Hobbes, filòsof i polític anglès, qui va dir la famosa frase “Homo homini lupus”, amb la qual deia que l’home és egoista per naturalesa i no hi ha manera de posar-se d’acord entre iguals, i la única solució era posar un leviatan: algú que governi, triat pel poble.

Més tard, Robert Boyle, filòsof i cofundador de la Real Society es va oposar a la idea de Thomas Hobbes i va dir que l’acord entre iguals és possible, amb experiments.

Abans de posar-me a parlar sobre Robert Boyle i tot el que va fer, explicaré que va ser la Real Society.

La Real Society va ser la primera societat real científica del món. Allà hi tenia lloc reunions entre filòsofs i científics, ens les quals s’intentava arribar a acords. La Real Society ha tingut membres molts famosos en el món de la ciència i de la filosofia, com per exemple Charles Darwin, Robert Hooke, Isaac Newton...

Tornant a Robert Boyle, aquest va voler afirmar la seva idea aprofitant les disputes que hi havia entre partidaris, els quals deien que el buit estava habitat per Déu, i detractors, que deien que el buit era impossible, imaginari, diabòlic, conduent a l’ateisme... Entre aquests dos grups de persones es varen produir guerres teològiques i filosòfiques.

Per arreglar-ho, Boyle va començar a experimentar amb la bomba del buit. Convidava a una sèrie de persones important, formant el conegut com cercle de testimonis, i els ensenyava els seus experiments amb la màquina del buit.

Però no sempre tothom es quedava content amb aquests experiments, hi havia gent que buscava oposicions ja que no ho podia creure allò que estava veient. Aleshores Boyle, qui feia experiments per arribar a fets i acords perquè no hi haguessis polèmiques, modificava la màquina amb les característiques que li deien les persones que no estava d’acord amb ell fins que tothom acceptés la seva teoria.

Així van aparèixer els Matter of facts, que són aquella realitat que permet l’acord entre persones. Els podem relacionar amb l’aparició del parlamentarisme, que permet l’acord

...