L’evolució de la vida_Exercicis 2

L’evolució de la vida_Exercicis 2

Fes un esquema amb les diferents teories de evolutives.

Transformisme: Es basava en el pensament de que la natura era capaç de construir i encadenar processos ella sola.Es creia que les espècies semblants podien haver-se originat per transformació, és a dir, a partir d’un avantpassat comú més perfecte, producte de la creació.

Generació espontània: La generació espontània consisteix en que les formes senzilles de vida podrien haver sorgit espontàniament de la matèria inerta, del no-res.

Lamarckisme: Segons Lamarck, els organismes més senzills s’originen per generació espontània i tots els organismes tenen un impuls interior que els fa canviar per millorar cap a formes més perfectes. D’aquesta manera, els organismes senzills, apareguts per generació espontània, poden arribar a formar, després de moltes generacions, una planta o un animal molt més complex.

La teoria de l’evolució: Feta per Darwin. Les observacions i dades recollides van fer pensar a Darwin que totes les espècies s’originaven a partir de la modificació d’altres espècies existents. Fonamenta els següents punts:

Les característiques s’hereten. Els progenitors transmeten la majoria de les seves

característiques als descendents.

A les poblacions hi ha variabilitat. A qualsevol població d’organismes hi ha

individus diversos, amb característiques prou diferents. Les diferències entre els individus d’una mateixa espècie són causades en gran part per la diversa informació hereditària que tenen els individus.

Hi ha un excés de descendents. Els organismes tendeixen a tenir molta més

descendència de la que poden mantenir. El nombre de naixements en una generació

determinada és molt més elevat que no pas el nombre d’individus de la població.

La selecció natural actua. Cada individu té unes determinades característiques

que, segons l’ambient on visqui, són més o menys favorables per poder sobreviure i

reproduir-se. El procés de selecció natural fa que sobrevisquin i es reprodueixin els

individus amb característiques més favorables. Com que algunes d’aquestes

característiques són heretables, a la propera generació es produiran amb més

freqüència.

L’origen de les espècies. Després de molt de temps, la selecció natural pot

provocar que una població acumuli força canvis, suficients per determinar l’aparició

d’una nova espècie.

Quines són les principals diferències entre el lamarckisme i el darwinisme?

Les principals diferències entre el lamarckisme i el darwinisme son que el lamarckisme defensa que els descendents hereten les característiques adquirides durant la vida dels seus progenitors, en canvi, el darwinisme defensa que, a partir de la diversitat d’organismes existents, el procès de selecció natural fa que sobrevisquin i es reprodueixin els individus amb característiques més favorables.

Quines són les crítiques del darwinisme?

El darwinisme va provocar un gran impacte a la societat perquè aquella suposició de que l’home provenia dels micos era ofensiva i inacceptable. Les crítiques dels científics contemporanis eren la falta d’explicació de l’origen de la variació, la manca d’esglaons evolutius, i com apareixien els òrgans complexos.

Quins són els principals punts del neodarwinisme?

Els punts principals del neodarwinisme són que la unitat sobre la que actua l’evolució no és l’individu, sinó la població, conjunt d’individus d’una mateixa espècie que viuen junts en una determinada zona; l’existència de la variabilitat genètica, és a dir, la presència d’una àmplia gamma de genotips obtinguts a l’atzar a partir del fons genètic d’una població; que la variabilitat genètica de les poblacions ve causada per l’aparició de mutacions i, en major grau, la recombinació genètica relacionada amb la reproducció sexual.Aquests processos són aleatoris. Per últim defensa que la selecció natural fa que els genotips més favorables deixin més descendència i, per

tant, que augmenti la freqüència estadística en la població d’uns gens determinats.

Quines són les proves de l’evolució?

Les proves de l’evolució són:

L’anatomia comparada és l’estudi comparat de la forma corporal i les estructures anatòmiques dels organismes que permet trobar similituds per establir relacions evolutives. En aquesta prova és important la presència d’estructures homòlogues i anàlogues, i d’òrgans vestigials.

L’embriologia comparada és l’estudi comparat dels embrions de diferents espècies que permet trobar similituds per establir relacions entre animals força diferents. El desenvolupament embrionari presenta moltes similituds sobretot durant les primeres fases. El grau de similitud del procés embriològic ens informa del grau de proximitat en el procés evolutiu. Com més similars són els desenvolupaments embriològics, més gran és el parentesc, és a dir, hi ha un avantpassat comú més proper.

El registre fòssil. El seu estudi ens aporta les dades següents:

La majoria d’organismes fòssils presenten suficients semblances amb organismes

vivents per poder-hi establir relacions de parentesc. Es poden establir cadenes evolutives entre diversos fòssils, amb progressius canvis morfològics, fins a arribar a relacionar-los amb una espècie actual.

La distribució geogràfica. Els organismes més semblants, evolutivament més propers, acostumen a tenir una clara relació pel que fa a la seva distribució geogràfica.

Omple la taula::

què són

exemples

òrgans homòlegs

són els que tenen un origen estructural comú, malgrat que hagin pogut arribar a formes i funcions diferents.

...