BLOC III – L’ESTRUCTURA ORGANITZAVA

BLOC III – L’ESTRUCTURA ORGANITZAVA

Introducció.

Estructura organitzativa és l’ordenació dels elements que configuren la realitat. En el cas del centre educatiu són els recursos humans, materials i funcionals.

Humans: Es poden organitzar en tres perspectives complementàries:

• Perspectiva vertical: Qui mana sobre qui? Poder i responsabilitat.
• Perspectiva horitzontal: Què fa cadascú? Distribució de tasques.
• Estructura staff o suport.[pic 1]

1. Organització del professorat.

Es pot organitzar el professorat de la següent manera:[pic 2]

Les estructures ajuden a reflexionar sobre l’organització i la distribució de l’alumnat i del professorat.

Els agrupaments són subdivisions internes dins de l’estructura que representen una unitat entre les persones (individu) i l’organització/agrupació (el tot).

1. Organització vertical del professorat.

Es reflecteix en l’organigrama i fa referència la distribució de responsabilitats del centre, tot donant resposta a “qui te autoritat sobre qui?”.

Els òrgans de govern es classifiquen en òrgans col·legiats i òrgans unipersonals.

[pic 3]

1. Òrgans de govern col·legiat.[pic 4]

1. Òrgans de govern unipersonals.

Els òrgans de govern unipersonals són el director, cap d’estudis i secretari i, a part, les NOFC poden determinar altres òrgans unipersonals, com ara coordinador de cicle, coordinador lingüístic, cap de departament, etc.

• Coordinador de cicle: vetlla per la coherència i continuïtat de les accions educatives al llarg de l’EI i EP.
• Cap de departament: fa la coordinació general de les activitats del departament (programació + avaluació).

Altres òrgans unipersonals: depenen de la disponibilitat de personal i les hores lliures reservades a les tasques de coordinació. En poden ser: coordinador d’informàtica, lingüístic i d’activitats i serveis escolars, etc.

1. Organització horitzontal del professorat.

Reflexiona sobre la distribució de tasques i funcions dins de l’organització, tot responent a “Què fa cada unitat de la institució?”. Per fer-ho s’ajuda de les NOFC (RRI).[pic 5]

La combinació d’aquestes dues modalitats s’anomena ensenyament en col·laboració o team teaching.

Es formen grups a diferents nivells d’expertesa i matèries per a un moment concret. Pot variar segons es necessiti.

1. Organització dels òrgans de suport o staff.

L’estructura de suport és una estructura complementària a les unitats regulades.[pic 6]

Es tracta d’equips estretament lligats a l’àmbit acadèmic i a la gestió curricular.

• Departaments 🡪 Agrupen tots els docents que imparteixen una mateixa àrea de coneixement o matèria i es responsabilitzen de planificar, desenvolupar i avaluar una o més disciplines.
• Equips educatius 🡪 Conjunt de docents responsables d’un grup. El seu principal objectiu és aconseguir el màxim rendiment del personal del centre i millorar les actuacions del professorat.
• Equips ad-hoc 🡪 Equips de persones de diferents disciplines que s’organitzen al voltant d’unes necessitats educatives concretes amb un objectiu, una metodologia i flexible.

1. Organització de l’alumnat.

L’ordenació de l’alumnat té efectes sobre la gestió de recursos i l’espai. Aquesta elecció està condicionada pels plantejaments institucionals, els recursos del centre i els seus espais.

1. Organització vertical de l’alumnat.

Normalment, es classifica l’alumnat segons el currículum en una línia descendent al llarg de la seva escolarització.

L’agrupació agrupada compartimenta el currículum segons els nivells esperats.

• Classifica l’alumnat al llarg de tota la seva escolarització.
• Reflexa i reprodueix l’estructura social.
• Facilita el treball continu i la sedimentació dels coneixements.

L’agrupació no graduada es centra en les diferències dels individus i garanteix la progressió constant de l’alumnat.

• És factible quan els educadors entenen el seu funcionament.
• És singular de cada centre.

Existeixen, però, altres alternatives:

• Pla dual. Proposat per Stoddart: Treballa mitja jornada en un sistema gradual per a “imperatius culturals” (llengua i ciències socials) i mitja jornada en un sistema no gradual amb les “opcions culturals” (matemàtiques, naturals i art) 🡪 A partir de tercer de primària.
• Agrupació multigraduada. Combina dos o tres graus o cursos en una mateixa aula.
• Ensenyament per cicles. Manté una comparticipació del currículum, però en un grau més ampli.

1. Organització horitzontal de l’alumnat.

Es fa segons diversos criteris: segons característiques de l’alumnat, programa, qualificació professional docent...

• Els grups homogenis són aquells que es formen seguint un sol criteri i asseguren l’eficiència dels recursos.
• Els grups heterogenis es formen a partir de la convergència de criteris amb un enfocament molt més diversificador.

1. Agrupaments flexibles de l’alumnat.

• Impliquen modificar el grup-classe i dividir-lo en unitats més petites. Per tant, són estratègies per eliminar la rigidesa de les agrupacions més tradicionals.
• Segons Antúnez i Gairín (1996), aquestes opcions necessiten d’una opció exercida per tot el centre i una constant planificació.

1. Organització de l’espai i els recursos materials.

Els espais són el conjunt de l’edifici , la distribució de l’aula, l’arquitectura de l’edifici, els materials didàctics i la seguretat. Els recursos materials tenen una influència bàsica en la tasca educativa i no estan aïllats de l’activitat docent.

...