Cafe De La Granota

5. “Informe provisional sobre la correguda de l'Elies”

La història que s'explica en aquest conte tracta d’un home, l'Elies Santapau, que està casat amb una dona que fa dos mesos que està malalta. Un dia calorós de juliol l'Elies surt corrent per tot el poble per arribar al Cafè del Silveri, d'on surten els autocars cap a Lleida. Mentre la seva correguda, la gent del poble, tafanera, comença a fer comentaris sobre la seva riquesa i a especular sobre el motiu d'aquella carrera.

A l'arribar al Cafè del Silveri, l’Elies es troba l'autocar a punt de sortir i l'atura per explicar-li al conductor de l'ordinari de Lleida que no porti les pastilles per a la seva dona, que, segons ha dit el metge, està a punt de morir i ja no s'hi pot fer res. (Resum fet per Lluís Navarro)

6. Futbol de Ribera

A partir de la fotografia de l’equip de futbol del poble, el vell Cristòfol explica al narrador el partit memorable que va tenir lloc fa temps, quan l’equip local va jugar contra el visitant, d’una vila dels Monegres.

El camp de futbol del poble tenia una ubicació insòlita: un terreny a la punta de la vila on confluïen els rius Ebre i Segre.

El partit va començar i des de l’inici l’àrbitre es va posar de banda dels visitants, que feien joc brut. El públic, compost pels habitants de la vila, va mostrar el seu rebuig amb amenaces i insults, fins que va arribar al punt crític en condensar-se en un silenci tens, en què només se sentia la intensa remor del Segre. L’Oliveri Castells va deixar anar el crit absurd de “Mori la repoblació forestal!”, que amb el temps s’havia convertit en el crit preceptor de la politització dels partits, i aleshores algunes veus d’entre el públic van cridar consignes en contra de la dictadura i el feixisme, emparats per la massa.

En el moment en què l’equip contrari va xutar un penal, el Segre es va inflar fins al punt d’aturar les aigües de l’Ebre, que van inundar plàcidament la major part del terreny de joc. Els jugadors de l’equip visitant, que eren de terres de secà, es van espantar i es van amuntegar a la zona que havia quedat seca a causa del desnivell, mentre que els de l’equip local remuntaven i guanyaven per sis a dos, ja que es trobaven en el seu element amb el camp en aquelles condicions: portaven el riu a la sang. (Resum fet per Clara Navarro)

7. “Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues”

En Miquel Garrigues s’ha adonat que la mort li arriba a qualsevol persona de forma inesperada. Sap que de la mateixa manera li pot arribar, però abans que això passi, demana al seu amic Miquel Dalmau que l’ajudi a escriure una carta per a la Senyora Mort.

En aquesta carta explica que ell havia estat barquer, un

...