Cafe De La Granota

UN BARRIL DE SABÓ MOLL

ARGUMENT

• En la introducció del conte el cronista ens explica detalladament els personatges principals. A més, també, explica com és la seva relació. En aquest cas tenim a dos personatges principals com són: En Florenci i en Pere Camps, en què la seva relació no és gaire amistosa. Ja que en Pere Camps, patró d’en Florenci, mai li ha caigut bé a la gent i, a més, és una persona arrogant i dominant. En Florenci, en canvi, és la cara contrària de la moneda, és una personada educada, treballadora, pacient, i que per por, aguanta tots els crits.

• En el nus o desenvolupament del conte, apareixen els personatges secundaris com: la Clenxa (propietari d’una botiga); Marieta Peris, més coneguda com a Gramola (que és una dona molt xafardera); entre altres. En aquest cas, aquest personatge secundaris el que fan és burlant-se d’en Florenci, que porta el sabó camí cap a dalt, i a més també li diuen que es “revolti” contra el seu patró. I així deixarà de ser una persona manipulada igual que altres persones de la tripulació.

• El desenllaç del conte acaba amb el barri de sabó xocant amb el bar d’ Alexandre i tot s’havia convertit en escuma. En aquesta part del conte, en Florenci quasi ha arribat al final de la pujada; més avall hi ha en Pere Camps, que estava pujant. Molts diuen que el barril el va deixar anar en Florenci perquè s’estampés contra el seu patró. Altres diuen que li va relliscar pel cansament. Tot el que camí que havia fet va ser un treball inútil, ja que el barril va caure.

A més, l’obra està relacionada amb el mite de Sísif, rei d’Efira. Sísif va ser obligat a empènyer una pedra cim amunt durant tota la seva vida a l’infern. Però aquesta pedra sempre quan hi era al cim de la muntanya rodolava muntanya a baix. Això va ser perquè després de demanar-li a Hades (rei de l’inframón) de tornar al món superior, aquest es va negar, més tard, a retornar a l’infern. Aquest mite té relació amb el conte de Jesús Moncada, ja que en Florenci estava destinat a portar un barril al cim del carrer fins a un bar, per això, en Florenci també se’l coneixia com “En Sísif de la Ribera”.

PERSONATGES

Toni Pit d’Estopa, Gòdia i Silvestre Nicolau: patrons d'altres tripulacions

Teresa: propietària de la botiga de vetesifils

Teodor: compara a Florenci amb Sísif

Adelaida: propietària de la botiga on Florenci havia de portar el sabó

____

LA PLAGA DE LA RIBERA

Argument:

El conte comença amb en Jeroni escrivint una carta dedicada al director de la presó de Lleida. En Jeroni és l’agutzil del seu poble i és un treballador realment eficient en la seva tasca. Amb l’enderrocament d’una part de l’Ajuntament, cadascun dels treballadors van haver d’emportar-se una sèrie d’objectes. A en Jeroni i a la seva dona, els va tocar un quadre amb el retrat del rei, arxiu del cadastre, vuit capgrossos de la festa major, i per últim un presoner anomenat Valerià que també era conegut pel nom de la Plaga de la Ribera.

En Jeroni i la seva dona se’l van quedar perquè els ajudés a fer totes les tasques de la casa. Encara que en Valerià tenia bona traça per les feines domèstiques, se sentia un fracassat perquè la vocació del seu somni era ser un delinqüent, però sempre fallava en l’intent.

Finalment, en Jeroni es va compadir d’ell, i com que ni l’ Elisenda ni ell havien tingut fills, i tenien alguns estalvis, van decidir posar-se en contacte amb el director de la presó de Lleida perquè la Plaga de la Ribera hi ingressés per tal de convertir-se en un delinqüent professional.

Personatges

En el conte podem trobar 4 personatges, que són:

Jeroni Salses i Santapiga: És agutzil de la seva vila. És un bon i dedicat treballador, que l’únic propòsit que vol aconseguir és ajudar el Valerià a convertir-se en un bon delinqüent.

Elisenda: La muller d’en Jeroni. És una mica tossuda, però bona xicota, ja que volen ajudar a la Plaga de la Ribera a ser un delinqüent professional ja que és el seu somni.

Valerià: També conegut com la Plaga de la Ribera. El seu somni sempre havia sigut ser un delinqüent però mai li sortia bé. Demana ajuda al Jeroni i a la seva dona per aconseguir ser un delinqüent professional.

Director de la presó de Lleida: és un personatge que no apareix a la història però és la persona a la qual va destinada la carta del senyor Jeroni.

Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

Argument

“Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana” és el tercer relat de “El café de la granota”. Cristòfol li explica a l’autor del llibre, Jesús Moncada, el dia en què Nicolau Vilaplana havia mort, i justament el mateix dia de l’enterrament es celebrava un partit de futbol de l’equip local contra un rival molt important. La gent del poble assistí a l’enterrament, tot i que considerava que la mort del Nicolau els espatllava el dia. Durant l’enterrament hi van haver diverses pauses durant les quals se sentia el públic del camp de futbol, que estava al costat de la plaça i de l’església on el Mossèn feia les oracions. En un moment determinant, quan ja avançava la comitiva cap al cementiri, els aficionats de l’equip contrari van fer un gol i la gent del poble, encara a l’enterrament, començà a perdre la il•lusió de guanyar. El fill gran del mort féu parar la comitiva que anava al cementiri per veure els darrers moments del partit, gràcies a això l’equip local acabà guanyant per dos gols a un i, com a mostra d’agraïment, quan acabà el partit, tant l’equip contrari com el local i els aficionats van fer el camí fins al cementiri acompanyant el difunt Nicolau.

Personatges

L’Oncle Nicolau: Personatge que no apareix físicament, ja que el capítol tracta de la seva mort. El narrador ens parla de la seva mort i del que pensaria l’oncle Nicolau si estigués present (ja que el personal que va acudir a l’enterrament, la gran majoria, anaven beguts)

Vell Cristòfol: Es qui li diu, al noi que l’escolta, al café de la Granota, mentre beuen cafè, el que passava a l’enterrament de l’Oncle Nicolau. En Cristòfol diu que no té memòria que cap persona del poble li caigués extremadament be, no podia presumir de ningú i creia que l’oncle Nicolau no va morir per gust però que els hi havia fet una miqueta la guitza morint-se precisament aquell dia, el dia del partit, però creia que era una bona persona, ja que sinó la gent del poble no hagués anat a l’enterrament sinó al partit.

Miquel Serra, vell Gòdia, Pere Sansa, Sebastià Peris: Els cita, el vell Cristòfol, mentre són al cafè i estan asseguts a la taula de sota el rellotge. En Miquel Serra va ser company de mina d’en Cristòfol durant quaranta-dos anys.

L’Oncle Soler: Es va barallar amb l’oncle Nicolau fa temps, des de llavors que no es parlaven. La baralla va començar per culpa d’una partida de botifarra on els dos eren parella i van perdre per culpa de l’oncle Soler.

Bernarda Pedret: És la mestressa de la mina Segre, “la bruixa”.

El Capellà: Va permetre que anés la música a l’enterrament per Bernarda Pedret, ja que aquesta havia deixat una bona quantitat de diners per pagar una imatge de fusta per posar a l’altar de l’església.

Pere Savina: És el cunyat del narrador. Va dir que l’enterrament d’en Nicolau va ser un èxit rodó. Mentre el capellà de Vallperdiu està fent les oracions a la plaça, que era bastant difícil mantindré la concentració, ja que el camp de futbol era al costat, l’equip contrari marca el segon gol i el Pere Savina l’anomena “dominus vobiscum”.

L’equip del poble: L’equip del futbol del poble va començar el partit sense cap seguidor seu, ja que tots eren a l’enterrament. Van començar perdent, però més tard quan la ribera va pujar i va inundar el camp, van remuntar els gols i van guanyar. Van quedar dos a un, a favor de l’equip del poble.

Masos de Cinca: L’equip del poble havia de jugar el mateix dia de l’enterrament contra els Masos de Cinca. Era el partit més important de la temporada. Els Masos de la Cinca marquen un gol quan tot el poble és a l’enterrament. Comencen guanyant i l’equip del poble creu que perdrà, però per sort els Masos de la Cinca són els que perden.

Mossèn Silvestre: En mossèn Silvestre era un home molt aficionat al futbol, si havia d’enterrar a algú un dia que hi havia partit, ho feia ràpid, acompanyava en el sentiment a la família del difunt i marxava cap al camp. En l’enterrament den Nicolau, però, no va poder fer això ja que el rector no hi era.

El rector: No va poder acudir a l’enterrament d’en Nicolau ja que la nit abans va haver de marxar del poble cap a Balaguer, perquè que la seva germana s’havia posat malalta.

El rector/capellà de Vallperdiu: Era el rector a qui havien d’acudir si el del poble no hi era. Es qui va enviar al xofer a dir que l’enterrament seria a les cinc de la tarda del diumenge. La gent del poble creia que l’equip contrari, els Masos de la Cinca i el rector de Vallperdiu s’havien posat d’acord en l’hora de l’enterrament i del partit perquè els seguidors, la gent de la vila, no pogués acudir al partit i així ensorrar la moral a l’equip del poble.

Clenxa: Se’n riu de la mort.

Serafí Vallcorna: És l’home el qual la Clenxa està atenent a la barberia mentre fa el comentari de la mort que coincideix amb el partit de la Lliga.

Florentí Veriu:

...