El Cafe De La Granota

“La lista de Schindler”

Fitxa tècnica:

Títol: La lista de Schindler

Títol original: Schindler's list

Direcció: Steven Spielberg

País: Estats Units

Any: 1993

Duració: 195 min.

Gènere: Drama, Històric, Bèl•lic, Biogràfic

Guió: Steven Zaillian

Distribuidora: United International Pictures (UIP)

Productora: Universal Pictures, Amblin Entertainment

Pressupost: 25.000.000,00 $

Disseny de producció: Allan Starski

Efectes especials: Bruce Minkus, Drago Poldrugac, Ivo Sambol, Marijan Karoglan

Efectes visuals: Barbara Brennan, Bill Kimberlin, Bruce Vecchitto, Gail Currey, George Gambetta, Jack Mongovan, Jeff Mann, Jill Brooks, Jim Morris, Joel Aron, Josh Pines, Kathleen Beeler, Louis Rivera, Matthew Hendershot, Mike Ellis, Patricia Blau, Randall K. Bean, Robert Weaver, Roberto McGrath, Sandy Houston, Steve Price, Tim Geideman, Tom Williams

Fotografia: Janusz Kaminski

Llibre original: Thomas Keneally

Maquillatge: Alicja Kozlowska, Christina Smith, Czeslawa Baldo, Iwona Swierzawska, Jane Royle, Judith A. Cory, Lisa Tomblin, Malgorzata Zawadzka-Lewik, Mariusz Kusia, Matthew W. Mungle, Pauline Heys, Waldemar Pokromski

Muntatge: Michael Kahn

Música: John Williams

Producció associada: Irving Glovin, Robert Raymond

Producció executiva: Kathleen Kennedy

Fitxa Artística:

Liam Neeson: Oskar Schindler

Ben Kingsley: Itzhak Stern

Ralph Fiennes: Amon Goeth

Caroline Goodall: Emilie Schindler

Jonathan Sagalle: Poldek Pfefferberg

Embeth Davidtz: Helen Hirsch

Malgoscha Gebel: Victoria Klonowska

Mark Ivanir: Marcel Goldberg

Beatrice Macola: Ingrid

Andrzej Seweryn: Julian Scherner

Freidrich von Thun: Rolf Czurda

Krzystof Luft: Harry Nehring,

Norbert Weisser: Albert Hujar

Adi Niktzan: Mila Pferfferberg

Michael Schneider: Juda Dresner

Miri Fabian: Chaja Dresner

Anna Mucha: Danka Dresner

Biografia de Steven Spielberg

Steven Allan Spielberg (Cincinnati, Ohio, 18 de desembre de 1946) és un director, guionista i productor de cinema, dissenyador de videojocs i empresari de l'entreteniment estatunidenc que ha rebut l'Orde de l'Imperi Britànic. La revista Forbes situa el patrimoni net d'Spielberg en 3.100 milions de dòlars. El 2006, la revista Premiere va situar-lo com la figura més potent i influent de la indústria del cinema. El Time el va classificar com a una de les 100 persones més importants del segle. A finals del segle XX, la revista Life el va nomenar la persona més influent de la seva generació. En una carrera d'unes quatre dècades, les pel•lícules d'Spielberg han tocat tot tipus de temes i gèneres. Les primeres pel•lícules de ciència-ficció i aventures, de vegades molt dirigides al públic infantil, es van considerar com un arquetip de les superproduccions de Hollywood. Els anys següents les seves pel•lícules van començar a enfocar temes com l'Holocaust, l'esclavatge, la guerra i el terrorisme.

Spielberg va guanyar l'Oscar al millor director el 1993 per La llista de Schindler i el 1998 per Salvar el soldat Ryan. Tres pel•lícules d'Spielberg, Jaws (1975), ET, l'extraterrestre (1982), i Jurassic Park (1993), van batre rècords de taquilla, convertint-se en la pel•lícula amb més recaptació fins al moment. Fins ara, la recaptació total de totes les pel•lícules dirigides per Spielberg és de més de 8.500 milions de dòlars a tot el món.

Fundador de la societat de producció Amblin Entertainment i cofundador dels estudis DreamWorks SKG, també ha creat la Shoah Foundation Institute for Visual History and Education, amb l'objectiu de recollir els testimonis de tots els supervivents de l'holocaust.

Filmografia:

 HOMICIDIO DE ACUERDO CON EL LIBRO (1971, DTOR)

 EL DIABLO SOBRE RUEDAS (1971, DIRECTOR)

 ALGO DIABÓLICO (1972, DIRECTOR)

 LOCA EVASIÓN (1974, DIRECTOR)

 TIBURÓN (1975, DIRECTOR)

 ENCUENTROS EN LA TERCERA FASE (1977, DTOR GUION)

 MIL NOVECIENTOS CUARENTA Y UNO (1979, DIRECTOR)

 1941 (1979, DIRECTOR)

 GRANUJAS A TODO RITMO (1980, ACTOR / ACTRIZ)

 EN BUSCA DEL ARCA PERDIDA (1981, DIRECTOR)

 POLTERGEIST (FENÓMENOS EXTRAÑOS) 1982, GUION

 E.T. EL EXTRATERRESTRE (1982, DIRECTOR)

 EN LOS LÍMITES DE LA REALIDAD: EL FILM (1983, DTOR)

 INDIANA JONES Y EL TEMPLO MALDITO (1984, DTOR)

 GREMLINS (1984, ACTOR)

 LOS GOONIES (1985, GUIONISTA)

 EL COLOR PÚRPURA (1985, DIRECTOR Y PRODUCCIÓN)

 EL IMPERIO DEL SOL (1987, DIRECTOR)

 PARA SIEMPRE (1989, DIRECTOR)

 INDIANA JONES Y LA ÚLTIMA CRUZADA (1989, DTOR)

 HOOK (EL CAPITÁN GARFIO) (1991, DIRECTOR)

 FIEVEL VA AL OESTE (1991, PRODUCCIÓN)

 PARQUE JURÁSICO (1993, DIRECTOR)

 LA LISTA DE SCHINDLER (1993, DIRECTOR Y PROD.)

 EL MUNDO PERDIDO: JURASSIC PARK (1997, DIRECTOR)

 AMISTAD (1997, DIRECTOR Y PRODUCCIÓN)

 SALVAR AL SOLDADO RYAN (1998, DIRECTOR)

 DEEP IMPACT (1998, PRODUCCIÓN)

 THE LAST DAYS (1999, PRODUCCIÓN)

 PARQUE JURÁSICO III (2001, PRODUCTOR EJECUTIVO)

 INTELIGENCIA ARTIFICIAL (2001, DIRECTOR -GUIONISTA)

 ATRÁPAME SI PUEDES (2002, DIRECTOR-PRODUCCIÓN)

 MINORITY REPORT (2002, DIRECTOR)

 LA TERMINAL (2004, DIRECTOR-PRODUCCIÓN)

 MEMORIAS DE UNA GEISHA (2004, PRODUCCIÓN)

 LA LEYENDA DEL ZORRO (2005, PRODUCCIÓN)

 LA GUERRA DE LOS MUNDOS (2005, DIRECTOR-PROD.)

 MUNICH (2005, DIRECTOR)

Qüestions:

1. Què era un gueto

A la segona guerra mundial, els alemanys van introduir un sistema d’exclusió per a els jueus, anomenat gueto, on després de ser desterrats de les seves terres i forçats a complir les normes imposades (despullar-se dels seus objectes, retallades de cabell, entre altres) eren enviats al gueto amb unes condicions de vida deplorables, un cop ahi els separaven entre les persones servibles i els no servibles.

2. Què va passar amb el poble jueu a la 2º guerra mundial?

La segona guerra mundial va ser el cop més fort per a la gent jueva, van patir innumerables baixes, un tractament del més miserable i van viure intranquils, amb el por de que facis el que facis podies morir. Quan va començar la 2º guerra mundial, va ser la mentalitat racista i mediocre dels nasis que amb Hitler van fer l’extermini dels jueus, només per no ser gent ària entre altres aspectes. En aquesta guerra mundial, van morir milers de jueus sense pietat alguna i van ser tractats com animals. Sense dubte alguna la pitjor massacre de la gent jueva i la del mon.

3. Els jueus duien una estrella de David al braç per ser identificats. Sabeu si existien altres identificacions diferents per altres tipus de presoners als camps de concentració? Quines?

Si, a partir del 1939 per a identificar les categories dels presoners, van utilitzar un sistema de marques que era un triangle de color invertit amb lletres. Els criminals se’ls marcaven amb triangles invertits de color verd, els presoners polítics amb vermell, els asocials amb negre (de vegades de color marró), els homosexuals amb triangles de color rosa, i els testimonis de Jehovà de color púrpura. Els presoners no alemanys se’ls identificaven amb la lletra del nom del seu país natal en alemany, la qual es cosia. Els jueus els marcaven dos triangles que formaven el distintiu de l’estrella jueva que era de color groga (l’estrella de David).

4. Camp de concentració i camp d’extermini era el mateix? Enumeren alguns i situa’ls en un mapa de l’Europa Central (Alemanya, Polònia, Txèquia, Àustria...)

No eren al mateix, els camps de concentració eren centres de detenció o confinament - com si fossin presoners- a les persones que pertanyien a un col•lectiu genèric, com per exemple: Opositors polítics, grups ètnics o creences religioses, encara això moria gent per el maltractament i les condicions. En canvi els camps d’extermini, era com un tipus de camp de concentració, no obstant, estaven construïdes específicament per a l’eliminació de les persones, implantada en la Segona Guerra Mundial per a matar al jueus i altres grups indesitjables per als nazis.

Mapa d’Europa en el segle XX

Camps de concentració:

• Dachau

• Shachsenhausen

• Bunchenwald

• Flossenbürg

• Mathausen

...