Aristoteles

FILOSOFIA. Segona avaluació. Aristòtil Nom: Alba Sancha Fernández 2n Bat B

A) Cap acte és complet des del moment que troba un obstacle; però la felicitat és una cosa completa i així, l’home, per ser totalment feliç, té necessitat dels béns del cos i dels béns externs, fins i tot dels béns de la fortuna, per a no topar per aquest cantó en cap obstacle. Però arribar a dir que un home condemnat al sofriment o oprimit per desgràcies terribles no és per això menys feliç, a condició de que sia virtuós, equival a dir, de forma conscient o inconscient, quelcom que no té cap sentit. D’altra banda, que sigui indispensable per a la felicitat unir a altres béns els béns de la fortuna, no vol dir que hi hagi necessitat, com diuen alguns, de confondre la joia amb la prosperitat, perquè no hi ha res d’això. Una prosperitat excessiva es converteix en obstacle, i segurament aleshores no hi ha cap raó per anomenar-la prosperitat, per la qual cosa cal determinar els límits d’aquesta per les seves relacions amb la felicitat.

Ètica a Nicòmac

1.- Quines són les idees principals del text i com hi apareixen relacionades? (1 p)

S’expressa en aquest text que els actes complets són aquells que no trobem cap obstacle, i la felicitat és una cosa completa de manera que és l’únic acte 100% complet que podem trobar. Però per a que aquesta felicitat sigui completa necessita tot tipus de béns: els béns del cos, és a dir, la salut i trobar-se sa i fort, i els béns externs, unes condicions òptimes en tot allò que ens envolta, però també cal que juntament amb tot això els béns de la fortuna siguin òptims, és a dir, que la sort estigui del nostre costat, però no de manera excessiva, ja que acabaríem abusant d’ella i això ens repercutiria en la nostra contra.

B) Per això és evident que l’home és un animal polític, molt més que les abelles o que qualsevol altre dels animals gregaris. En efecte, tal com diem, la natura no fa res en va i, entre els animals, l’home és l’únic que posseeix la paraula. Sens dubte, la veu és un senyal de dolor i de plaer, i per aquest motiu també es troba en els altres animals, però llur natura només els permet de manifestar-se reciprocament les sensacions doloroses o agradables que experimenten. En canvi, la paraula és capaç d’expressar el que és convenient i el que és digne de desaprovació, i també el que és just i el que és injust.

Política

2.- Quines són les idees principals del text? (1 p)

Tracta de la importància de la paraula en la vida de l’home, el que fa possible que siguem animals polítics, és a dir, que siguem capaços de fer unes lleis i unes normes per a millorar el nostre sistema i per a configurar-nos com a societat. Gràcies a la paraula, podem expressar, a més de les sensacions bàsiques, altres sentiments molt més complicats, com són les nostres opinions, el poder decidir, el que sentim interiorment, etc.

3.- Explica el significat, en el text, de les paraules o expressions següents: (1 p)

a) béns externs (text A): fa referència a totes aquelles coses bones que passen al nostre voltant i que no tenen res a veure amb el nostre interior, però que ajuden a que els béns del cos siguin positius.

b) animal polític (text B): amb això es refereix a la necessitat de l’ésser humà de la política per a poder consolidar-se com a societat.

4.-Per què va ser important la visió aristotèlica del cosmos? Afegeix una representació gràfica del seu model cosmològic. (1 p)

Perquè Aristòtil va dir que el cosmos es geocèntric, i que la terra és rodona i està en repòs i quieta.

5.- Compara el pensament de Plató i Aristòtil, és a dir, senyala les diferències més importants entre Plató i Aristòtil i els punts de coincidència entre els dos pensadors. Pots seguir les pautes següents (no cal extendre’s excessivament en cada apartat): (2 p)

. La manera d’escriure. La obra de Plató és una obra no sistemàtica, és a dir que no està ordenada, i en la que utilitza mites inventats per explicar les seves teories; consta de 35 diàlegs, un discurs i diverses cartes. La obra de Aristòtil és molt densa i dura, i consta de dos tipus d’obres: les exotèriques, que són en forma de diàleg i destinades al gran públic; i les esotèriques, que són destinades als iniciats, són com apunts pels seus alumnes.

. Biografia. Plató va ser d’Atenes, on va viure una època dura amb guerres i crisis. Era aristòcrata i va crear ‘’l’Acadèmia’’. Es va desenganyar amb la democràcia, ja que aquesta va condemnar a mort a Sòcrates del qual era un gran seguidor. Aristòtil, en canvi, és de Estagira, una colònia grega de Macedònia, va ser fill de Nicòmac, que era el metge de la cort de Mcedònia. Amb l’edat de 20 anys es va traslladar a Atenes a estudiar a l’acadèmia de Plató. Després tornà a Macedònia per encarregar-se de l’educació del fill del rei, i més tard torna a Atenes on crea el Liceu.

. El concepte sobre les dones. Plató defensava la igualtat entre dones i homes, mentre que Aristòtil tenia uns pensaments més masclistes i considerava l’home superior a la dona, i que la dona s’havia d’ocupar únicament de les tasques de casa i dels seus fills.

. L’estructura de la realitat. Plató creu la realitat

...