CONTEXTUALITZACIÓ DE L’AUTOR, LA SEVA OBRA I EL TEXT TREBALLAT

1. INTRODUCCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ DE L’AUTOR, LA SEVA OBRA I EL TEXT TREBALLAT

VIDA

PLATÓ (21 de maig de 427 aC – 347 aC)

Filòsof grec nascut en el sen d'una família aristocràtica , va abandonar la seva vocació política per la Filosofia ,perquè des de jove se li donava ve el camp polític, de fet els seus pares pensaven que hauria de dedicar-se a la política, però ell no ho va fer, es va dedicar a la Filosofia, atret per Sòcrates . Les influencies i mestres, Heràclit, era un jove que anava corrents per la ciutat per escoltar-los.

Es va apropar a Sòcrates perquè volia aprendre el seu mètode per el que ensenyava. Va seguir a aquest durant vint anys i es va enfrontar obertament als sofistes. Després de la mort de Sòcrates ( 399 a. C.), es va apartar completament de la política , no obstant això, els temes polítics van ocupar sempre un lloc central en el seu pensament , i va arribar a concebre un model ideal d'Estat. Va viatjar per Orient i el sud d'Itàlia amb els deixebles de Sòcrates, on va entrar en contacte amb els Pitagòrics , després va passar algun temps presoner d'uns pirates , fins que va ser rescatat i va poder tornar a Atenes .

Allí va fundar una acadèmia, amb el nom de “Acadèmia” al 387 , situada als afores de la ciutat , al costat del jardí dedicat a l'heroi Academo , d'on procedeix el nom d'Acadèmia . L'Escola , una mena de secta de savis organitzada amb els seus reglaments , residència d'estudiants , biblioteca , aules i seminaris especialitzats.

S'hi estudiava i s'investigava sobre tota mena d'assumptes , atès que la Filosofia englobava la totalitat del saber , fins que gradualment van anar apareixent les disciplines especialitzades que donarien lloc a branques diferenciades del saber, com la Lògica , l'Ètica o la Física . Perviure més de nou-cents anys , fins que Justinià la va fer tancar i en ella es van educar Aristòtil .

A diferència de Sòcrates , que no va deixar obra escrita, els treballs de Plató s'han conservat gairebé complets i se'l considera per això el fundador de la Filosofia acadèmica. La major part estan escrits en forma de diàlegs , com els de la República , Les Lleis , El Banquet , Fedre o Fedó. Plató explica el seu diàleg a traves per un fil, Sòcrates, ell s’inventa el diàleg, perquè ell vol que el seu lector faci un esforç intel•lectual per seguir el raonament, que sigui el propi lector tregui les conclusions. Utilitza una maièutica, que requereix esforç del lector. Sòcrates solament es un personatge del qual a traves d’ell ens parla Plató. Rebutja els mites però ho torna a introduir, però aquests inventats per ells o també ho fa amb els mites grecs Ho fa perquè sigui la seva explicació mes fàcil de entendre, mes comprensiu. El en els seus viatges entra amb contacte amb Pitagorisme i Orfisme, per això torna a introduir aspectes mitològics. El mite per ell li serveix com em dit per complementar per aclarir els temes de raonament que no es poden explicar. Li serveix com a fonament. La raó per ell no te fonament recorre per els mites. Sempre el mite va després del que ja no hi ha explicació.

Plató va intentar plasmar en la pràctica les seves idees filosòfiques , acceptant acompanyar al seu deixeble Dión com a preceptor i assessor del jove rei Dionís II de Siracusa , el xoc entre el pensament idealista del filòsof i la crua realitat de la política va fer fracassar l'experiment per dues vegades.

No obstant això , les idees de Plató van seguir influint a través del seu deixeble Aristòtil, sobre tota la història posterior del món occidental. Finalment va morir d’un atac de cor en un banquet a una edat avançada.

OBRA

L'obra de Plató es caracteritza pels seus diàlegs filosòfics.

Aquests diàlegs es poden dividir en quatre fases:

1. Primers diàlegs (o diàlegs Socràtics). Es caracteritzen per les seves preocupacions ètiques. Els més destacats són: Apologia de Sòcrates, Protàgores, Càrmides, etc.

2. Època de transició. Aquesta fase es caracteritza també per qüestions polítiques. Destaquen: Gòrgies, Menó, etc.

3. Època de maduresa o diàlegs crítics. En aquesta fase destaquen: El banquet (o Convit), Fedó, La República i Fedre.

4. Diàlegs de vellesa o diàlegs crítics. En aquesta fase revisa les seues idees anteriors. Destaquen: Teetet, Parmènides, Sofista, Polític, Fileb, Timeu iLleis.

Constitueixen la doctrina escrita de Plató, per testimonis de deixebles. La teoria més coneguda de Plató és la teoria de les idees, on es relacionen la teoria del coneixement, la de l'amor, la política, i l'educació. Segons Plató el món en què vivim (món sensible) és una còpia d'un altre món, el de les idees (món intel•ligible), que és la realitat vertadera.

Plató deia que la realitat només pot ser apresa o compresa per la intel•ligència no sensible, intel•lectual. Cada idea és única i immutable, al contrari, les coses són múltiples i canviants. La contraposició entre la realitat i el coneixement és descrita per Plató en un mite molt conegut “Mite de la caverna”.

REPÚBLICA

Fa imaginar quin seria la polis perfecta i ell el dissenya de com li agradaria a ell que fos i com seria. La idea central de la República que va dir que totes les persones no són iguals, ell posa una jerarquia. Que els filòsofs com arriben a conèixer la idea del be han de intentar aplicar-la a la ciutat. O sigui el polític i el filòsof han de coincidir perquè hi hagi justícia i de forma correcta. La política podia ser ascendent i descendent, o sigui el filòsof es torna polític per crear una ciutat justa governada per el bé. El concepte fonamental en la República és el concepte de nomos (llei i ordre inseparablement). Plató, com el seu mestre Sòcrates, considera que el greu error de la política grega tal com l’havien configurat els sofistes fou creure que les lleis poden canviar quan canvien els nostres interessos. La llei ha de posar ordre en la ciutat. "Ordre" no significa només evitar aldarulls al carrer, sinó que d’una manera més profunda ordre vol dir que cada ciutadà ha de saber quin és el lloc que ocupa en la ciutat i actuar en conseqüència. A la societat ideal de Plató només hi ha tres classes socials: els magistrats, els guerrers i soldats i els productors o obrers. Plató admet que les dones poden ser guerreres i fins i tot filòsofs-reis, cosa que considerant la repressió i l'aïllament en què vivien les dones a l'antiga Grècia, de vegades s'ha considerat com una mena de "feminisme". Però en realitat és una conseqüència del sistema platònic, perquè el coneixement no depèn del sinó de l’ànima que és eterna i per tant cal acceptar la possibilitat que una ànima de filòsof-rei pugui trobar-se en un cos de dona. En la República de Plató no hi ha poetes ni artistes perquè l'art és una forma de desordre de la societat. L'art es "massa humà", Plató creia que els grans artistes havien humanitzat excessivament els déus i per tant els havien fet perdre l´aura de misteri sagrat. Deia que l’art enganya perquè ens fa creure que existeix bellesa en el món sensible quan l’única Bellesa real és l’intel•ligible; només les Idees són belles. Plató expulsa els artistes i els poetes perquè ells situen els sentiments en el lloc que només pot ocupar la Raó. La ciutat li sembla injusta perquè el saber i el poder no estan unificats. Governen els més populars, però no els més savis. L'alternativa de Plató és un govern autoritari, guiat pel filòsof rei. En l'Estat autoritari cal procurar que tothom sigui igual, que no hi hagi ni rics ni pobres, perquè tots dos extrems són igualment dolents per al bé comú. Cal que siguin només els magistrats i el filòsof rei el únics que prenguin decisions polítiques, únics coneixedors de l'Estat. En la República l'educació és per a tothom, sense diferències de sexe, ni d’origen social. Però no és la mateixa educació per a tothom. L'educació és paternalista (són els magistrats els qui decideixen que cal ensenyar), estatista (només l'estat té el monopoli de l'educació) i sense cap paper dels pares (Plató diu que cal allunyar els fills dels pares i fins i tot enviar els pares al camp, perquè no interfereixin en l'educació dels fills.

A la república Plató estableix dos tipus de coneixement:

EPITEME el mes elevat. Els separa en diferents parts: -La Diànoia (el mes baix) coneixement inter-mig, coneixement de les idees, de tipus que es refereixen figures matemàtiques. Serien els matemàtics. -La Noesis, l’intel•lecte arriba aconseguir captar la idea del be, del qual forma de coneixement que arribaria a conèixer la idea suprema. Serien els filòsofs.

A l’altra part la Doxal igual a l’opinió, els separa la Eikasia (el mes baix) la imaginació, el nivell baix de coneixement d’una persona. –Piscis creença de coses possibles, objectes que si que existeixen.

Les influencies:

1. La filosofia ho vol comprendre tot. (a cúspide) la filosofia te el saber màxim, que ho sap tot.

2. La importància de l’home a li igual a la seva anima, plató deia que hi havia par racional i part irracional era el home.

3. La coincidència entre el individu i ciutadà, els que no eres ciutadans eren els esclaus i estrangers.

4. La ciutat-estat, la polis

Hi havia 3 estaments:

Per conèixer a una persona hem de conèixer a quin grup pertany, un no pot passar d’un estament a un altre perquè

...