Es Pot Viure Sense Filosfia?

Es pot viure sense filosofia?

Juguem a ser sociòlegs i vegem-ho estadísticament: de gairebé set mil milions d'éssers humans, quants dirien que necessiten de la filosofia per viure? Un minoria, sens dubte. Per començar perquè hi ha societats en les quals no hi ha una tradició filosòfica: abracen més aviat formes de pensament que molts dubten a qualificar com a filosòfiques. I per continuar, perquè fins i tot allí on s'ha conreat aquest estrany saber hi ha molts que la denigren i rebutgen com una pèrdua de temps. Serà per ventura una actitud de supèrbia intel•lectual, que segurament inoculem als alumnes en classe, l'afirmar que no es pot viure sense filosofia? Sembla que en el gremi filosòfic es visqui amb una espècie d'apressant angoixa o complex d'inferioritat: mai he escoltat a un professor de llengua o matemàtiques afirmar que no es pot viure sense conèixer les seves matèries. És difícil si vulguès endevinar què ens empeny llavors a identificar l'ensenyament filosòfic com alguna cosa necessari. Es pot respondre, és clar, que fins i tot els qui viuen sense filosofia i mai la van estudiar expliquen per a si amb una concepció de la vida i que tenen respostes més o menys clares (o difuses) sobre qüestions filosòfiques fonamentals. D'acord, però si això és així, si tenen ja una filosofia els qui no l'han estudiat, caldria qüestionar-se el per quin d'aquest estudi o si l'ensenyament filosòfic hagués de partir llavors d'aquesta “prefilosofia” que tot ésser humà porta amb sí.

Doncs sembla llavors que no: la filosofia no és necessària per a la vida i es pot viure sense ella. Lliurats llavors del jou de la necessitat, no exempt de certa aroma aristocràtica i autoritari, podem construir segurament una fonamentació de la filosofia més humil, però més concorde a la realitat. Es pot viure sense filosofia, igual que es pot viure sense música, sense art, sense ciència o sense religió. Però alguna cosa valuosa han de trobar els éssers humans en cadascuna d'aquestes per voler convertir-les en companyes de camí. I és aquí on si podem donar raó del per què de la filosofia. En poques paraules: encara que es pugui viure sense filosofia, es viu d'una altra manera amb ella. La nostra tasca consisteix a mostrar, si ho volem expressar en termes econòmics, el “valor afegit” que li posa la filosofia a la vida humana. I convé bandejar la paraula necessitat: si la pròpia filosofia s'encarrega de mostrar-nos la pluralitat de formes vida i cultures, és ridícul pretendre afirmar que en totes elles hi ha alguna cosa així com filosofia, tret que entenguem aquesta paraula en un sentit tan tremendament ampli que al final es buidi de significat, de manera que tan filosòfic sigui el proverbi àrab, com l'obra de Hegel o el conte de Bucay. Llarga vida llavors a la filosofia, però

...