Common Sense

COMENTARI DEL TEXT

COMMON SENSE

THOMAS PAINE (1776)

El text que anem a comentar, Common Sense, és un manifest escrit pel polític i publicista americà d’origen anglès Thomas Paine que fou publicat per primera vagada el 10 de gener de 1776, just uns mesos després d’iniciada la guerra de secessió de les colònies de la Nova Anglaterra contra l’exercit anglès. Tal com expressament l’autor ho indicà en l’encapçalament estava dirigit als ciutadans americans. L’autor argumenta apassionadament la seva posició a favor de la independència i el dirigeix especialment a convèncer els indecisos i els reticents que encara en dubtaven de la conveniència o que fins i tot anhelaven l’acord amb la metròpoli i la permanència en la monarquia britànica.

Però el pamflet és molt més que això, és la defensa del racionalisme, de les implicacions igualitàries i dels drets a la discrepància. I la presentació de les seves recomanacions per a la concepció del constitucionalisme i del que haurien de ser les relacions entre els ciutadans i una forma de govern democràtic. Recollint els pensaments il•lustrats exigeix per a les colònies els drets de l’individu com ara la vida, la llibertat i la propietat, així com la llibertat d’expressió i de consciència. I per sobre de tot la supremacia dels drets naturals de l’home per damunt de qualsevol Estat, la prevalença de l’individu sobra qualsevol grup.

En la nostre anàlisi intentarem trobar tots aquells conceptes més rellevants, per innovadors, revolucionaris i influents, tot relacionant-los amb el context en què foren escrits i cercant la relació i el paper que recíprocament van jugar amb els esdeveniments i canvis polítics, socials, i econòmics d’Europa i Amèrica a partir segle XVII; especialment el pas de la societat eminentment rural a altre industrial, la situació de les monarquies europees, la relació de la corona britànica amb les colònies americanes, i el pensament il•lustrat. Així mateix ens interessarà trobar el pes de l’escrit de Paine en les futures declaracions legislatives tant americanes com franceses i en el desenvolupament de les revolucions de finals de segle.

Val a dir abans de res que l’assaig Common Sense va gaudir immediatament d’una gran acceptació i va constituir un èxit editorial sense precedents en la societat americana en vendre més de cent vint mil exemplars en els tres primers mesos de l’aparició.

Per a començar apuntarem algunes dades de l’autor. Thomas Paine va néixer en el comptat anglès de Norfolk el 29 de febrer de 1737 en el sí d’una família de protestants de la secta dels quàquers. A l’edat de 37 anys i fugint de les deutes – com molts altres europeus - es traslladà a Amèrica amb la seva família desembarcant a Filadèlfia. Aviat pren partit per la causa dels colons i es converteix en actor de la vida política per tasques propagandístiques i per la producció d’articles revolucionaris, entre els quals Common Sense fou el més famós i influent.

L’any 1789 torna a Anglaterra; un any desprès esclata la Revolució Francesa de la que es declara fervent defensor i publica un nou llibre, Rigths of Man (1791), en què s’enfronta i refusa les idees del polític liberal-conservador Edmund Rouke que rebutjava enèrgicament l’escàs respecte, deia, per la tradició legal consuetudinària dels nous principis que emanaven de la revolució. Tanmateix Paine ha de tornar a França, a Anglaterra es declarat culpable de libel sediciós, on pren partit pels moderats girondins per la qual cosa el polític jacobí Robespierre el tingué com a enemic i l’arrestà i empresonà entre 1973 i 1794, temps en què escrigué la seva més important obra The Age of Reason, un tractat deista en contra de la religió institucionalitzada i de la inefabilitat bíblica i a favor de la raó i del pensament lliure.

A més Paine al llarg de la seva vida lluità per diferents causes com ara proposar cent anys abans que Lincoln l’abolició de l’esclavitud, fou un dels primers anglesos en demanar la independència de l’Índia i en reivindicar els drets de la dona.

Finalment, invitat per Benjamin Franklin regressa als Estats Units on mor l’any 1809.

Thomas Paine comença Common Sense diferenciant societat i govern; la primera, escriu, producte de les nostres necessitats, el segon de la nostra prevenció; aquella oferint positivament felicitat i afecte, aquest negativament posant fre als nostres vicis. Per a ell, doncs, el govern és quelcom indesitjable per originari de la maldat de l’home però alhora inevitable, un mal necessari i com a tal ha der ser el més petit possible, representatiu i controlable. Heus aquí un dels principis fonamentals del liberalisme.

Paine arribava aquí des dels seus postulats racionalistes amb implicacions igualitàries i d’un cristianisme positiu que el fa creure que la consciència humana i la raó rebudes del Totpoderós, fan a l’home capaç de, observant la naturalesa, demostrar innecessàries les jerarquies excessives. Idees en la corrent dels filòsofs contemporanis britànics David Hume i Adam Smith il•lustrats i jusnaturalistes i de pensadors empiristes com Locke i Hume que anteposaven, per una part, la prevalença de l’experimentació racionalista i, per altra, la igualtat dels individus i que des d’aquestes premisses discutien les formes de govern de l’Antic Règim.

En el segon capítol del manifest Paine fa un incisiu al•legat contra la monarquia i la successió hereditària. Sosté que en néixer els homes en estat d’igualtat, la distinció entre rei i súbdit és antinatural i fins i tot recorre a passatges de la Bíblia per a refermar aquesta posició. A més, diu, de la historia es pot aprendre i els desgavells i els episodis injustos i bel•licosos que la voluntat d’un sol home, que a més ha estat designat per via sanguínia, han ocasionat ens haurien de fer rebutjar la monarquia com a forma de govern per als futurs Estats Units d’Amèrica.

Segons el publicista americà encara que el poble pogués vota un rei, això no legitimaria la seva descendència per actuar de líders successors ja què la successió hereditària, com sabem, ha portat sistemàticament

...