Etica Per Al Meu Fill

Capítol 1: De que va l’ètica.

1) La diferencia entre els humans u el tèrmits, es que els humans no sempre tenen una mateixa programació a l’hora de enfrentar-se als problemes perquè poden canviar de desició, mentre que els animals estan segurs del que fan en qualsevol situació. Els tèrmits poden fer el que vulguin perquè tenen una amplia llibertat mentre que els humans són lliures per actuar d’una o altre manera als problemes que tinguem. Aplicada a la situació d’Hector i Aquil•les, Hector és la termita soldat perque davant de qualsevol situació ha de protegir als seus.

2) No podem escollir el que ens passa.

3) Les persones podem triar com formar la nostra vida, tenim la possibilitat de escollir el millor per a nosaltres mentre k els insectes no tenen aquest privilegi.

Capítol 2: Ordres, costums i capricis.

4) Un dia un atracador va segrestar a dos nens i un policia es troba en una situació molt incomoda perquè el segrestador li va comunicar que volia fer un intercanvi, morir el policia o morir els nens. Si el policia decideix acceptar el canvia salvaria la vida de dos nens que encara tenen molta vida per endavant, però el policia no vol morir perquè té una família a qui cuidar. La millor solució seria que ningú moris, però finalment el policia accedeix a fer el canvi i mor perquè la seva funció és protegir a les persones i salvar vides.

5) La força de les ordes està ocasionada per la por de les conseqüencies que pots tenir si no obeeixes i també de l’afecte i la confiança de la persona que et diu el que tens que dir per al teu propi bé, i la força dels costums venen de la comoditat de seguir la mateixa rutina de sempre i també de l’interes.

6) Ens parla de que els humans al llar del temps comencen a tenir capricis que sorgeixen des de dins nostre mentre que les ordes i els costums venen de fora, es a dir, no les creem nosaltres.

També ens diu que els humans es senten lliures quan compleixen el seu caprici.

Capítol 3: Fes el que vulguis.

7) La moral es el conjunt de comportaments i normes que les persones considerem vàlids, mentre que la ètica reflexiona sobre perquè nosaltres els considerem vàlids.

9) Ens parla de la llibertat de l’ésser humà. Diu que l’home a de decidir les coses ell mateix i mai s’ha de deixar portar per les influencies d’altres persones.

Capítol 4: Dona’t una bona vida.

10) Ens expressa el sentit de la llibertat, ens dona l’opció de fer el que vulguem, es a dir, no complir cap ordre ni fer cas. Savater en aquesta frase es com si ens ordenes a fer-ho. També ens diu que ens prenguem seriosament el problema de la nostra llibertat.

11) L’ansia que tenen les persones, en aquest cas a l’hora de menjar una bona minestra, no li va permetre pensar les conseqüencies que podria tenir al no escollir la segona opció que era no perdre l’herència del seu pare.

12) Donar-te la bona vida significa per ami viure molt bé,es a dir, tenir tot el que desitgis en aquesta vida, com per exemple un sostre, una família, dines i molt bona salut. També significa disfrutar al màxim de les coses perquè al fi i al cap la vida s’acaba i per això és important dornar-te la bona vida.

13) Ens vol dir que encara que siguis ric, tinguis totes les coses que vulguis i et donis la bona vida mai estaràs envoltat d’afecte per part de la gent que t’estima.

14) Ens parla de la importància de ser lliure.

Capítol 5: Despertat, BABY!

15) La bona vida consisteix en vire de la millor manera possible sempre que es pugui. La bona vida no és un voler qualsevol, és un voler per dir-ho d’alguna manera simple, es a dir, es fixa en un sol aspecte de la realitat: no té perspectiva de conjunt. La conseqúencia principal és la mort encara el que vulguis és viure més i millor.

16) Si les persones tractem a altres persones com si fossin coses només per el fet de tenir diners, mai rembrem aquells dons que les persones poden donar, com per exemple ni l’amistat, ni el respecte ni l’amor.

17) Estar decidit a no viure de qualsevol manera: estar convençut que no tot és igual encara que tard o d’hora ens haguem de morir.

18)

Capítol 6: Apareix el “RAU RAU”

19) Els tipus d’imbecils que distingueix Savater són:

-El primer és el que tot li és igual i no vol res.

-El segon és totalment el contrari i ho vol tot.

-El tercer és el que no sap que vol i no es preocupa per esbrinar-ho

-Els quart és el que sap que vol però ho demana amb por.

-El cinquè és el que vol amb força i ferocitat i no se’n adona que s’està equivocant.

...