Kant

CAP 1 - HEM DE DIR-LI TOT A LA NOSTRA PARELLA?

1. KANT

Kant pensador de la Il·lustració s. XVIII, deia que s’havia d’anar en contra de qualsevol convenció social i que el cristianisme és una institució que ens diu que és bo i que no, estava en contra de la religió totalitzadora.

Ètica prèvia a les accions, reflexió sobre la moral. Amb aquesta reflexió justifica ho incorrecte. - Paràmetres ètics invariables

• Dilemes ètics és el que ens fa pensar sobre els nostres conductes. Per què ho he de fer? Per què he d’actuar així?

Moral conjunt de normes i tradicions, donades que separen el bé del mal, correcte o incorrecte, just o injust. Què he de fer? Guiar la nostra conducta.

Kant diu que s’ha de fer sempre ho correcte. Diu que allò que és invariable i universalitzable, ho coneixem com:

IMPERATIU CATEGÒRIC Ordres/mandats morals universalitzables que ens donem a un mateix. Jutge intern que valora sempre les nostres accions, fer el deure més enllà de les conseqüències. Per saber que entra en el nivell categòric s’han de seguir passos:

- Tota llei moral serà desitjable sempre que volguéssim que fos una llei universal, adequat.

- Una acció serà moralment desitjable sempre que la desitgéssim en contra nostra. No facis el que no vols que et facin.

Una acció sempre hi serà dins de l’imperatiu categòric quan és desitjable dels altres cap a mi, està correcte. No robar, ser honest, respectar, no matar, no jutjar, estimar, etc.

Pregunta filosòfica ➡ Hem d’explicar tot a la nostra parella?

• Teoria moral Intenten desbrinar el que és ètic si és correcte o no.

• Teories universals Ètica kantiana diu que hi ha una moral o ètica universal, tota la condició humana ha d’actuar sempre dintre dels principis morals, universals. Matar, robar, etc. va en contra dels principis morals, són rígids i inamovibles. Kant creia que els principis ètics s’havien de respectar sempre. Segons ell la mort mai és justificable.
• Teories conseqüències Expliquen en funció a les conseqüències que desprèn.

• Egoisme ètic Tota acció serà moralment correcte sempre que et beneficiï + a

tu si oculto una mentida i surto guanyant jo, estarà justificat.

• Utilitarisme Una acció serà moralment correcte sempre que sigui útil per la

societat (fer feliç a un major nombre de persones).

1. ELISABETH ANSCOMBE

Diu que existeixen els mandats universals i està a favor de l’imperatiu categòric menys amb la mentida. Dir sempre la veritat, és no mentir, no és una norma que obligui, la mentida és tolerable. Mentir no sempre està malament.

Per ella la regla de “no mentir” no és un imperatiu categòric, perquè no és universalitzable.

Què fer davant d’un dilema ètic?  Preguntar-se i reflexionar què faria una bona persona. Referents morals

1. ARISTÒTIL

Diu que per ser feliç has de ser una persona virtuosa. Persona virtuosa és qui que genera trets del caràcter que sigui admirable per tu. La sinceritat, bondat, fidelitat, respecte, confiança, etc.

Per arribar a ser un referent moral s’ha de treballar, actuar de manera virtuosa, la virtut es cultiva i es conrea, és a dir es treballa. Som el que fem repetidament.

Felicitat = virtut, persona virtuosa

1. SÒCRATES

Filòsof que no va deixar res per escrit. Defensa el bé, la justícia i la virtut. Diu que dir la veritat no sempre és de bona persona, hi ha persones bones que no diuen la veritat.

Dir la veritat ≠ Bona persona

Una persona virtuosa és qui coneix el concepte de justícia, perquè ha pensat, raonat, viscut experiències, etc. La persona virtuosa ha de ser capaç per identificar què és just. Diu que el coneixement de la justícia s'assoleix amb la pràctica.

Una persona que enganya a la seva parella no coneix què és just i què no és just. Una persona justa no ho faria, pensaria amb intel·lectualisme moral.  

Pensar i raonar: intel·lectualisme moral. (Pensament de Sòcrates) Consisteix en que la virtut és el coneixement d’allò just. Virtut = Coneixement

Les persones adultes amb més experiència podrien pensar millor que una persona adolescent.

1. JEREMY BENTHAM

Diu que tot l'ésser humà té el fi de ser feliç. La felicitat és absència de dolor i presència de plaer, per ser feliços hem de recollir moments plaents.

La felicitat de cadascú val exactament el mateix de qualsevol altre. Tots els plaers són iguals per tots. Amb l'utilitarisme la persona callaria i no diria que ha enganyat a la parella per estalviar dolor.

1. JOHN STUART MILL

Diu que hi ha diferents tipus de plaers, depenent l'acció, hi ha plaers que són per necessitat com menjar. Considera superiors situacions plaents que són pròpiament de l'ésser humà, els que danyen la consciència.  

“És millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet.”

“És millor ser un Sòcrates insatisfet, que un idiota satisfet.”

Un idiota és una persona que es conforma en assolir plaers relacionats amb menjar, dormir, Sòcrates és qui pot conèixer la moral, virtuts, etc.

• Plaers suprems: els de la capacitat de consciència i intel·lecte. Quedar-se amb la consciència tranquil·la.

• Plaers inferiors: fisiològics de necessitat humana, instintius efímers que tornen a aparèixer, de segona condició.

Aplicat al dilema, si l’enganyes no li diguis, però reflexiona amb el que has fet per ser millor persona.

CAP 2 - HAS D’OBEIR SEMPRE A L’AUTORITAT?

1. HEBERT HART

Per ell l’autoritat seria tot el que és independent del contingut, ordres peremptòries, les acceptes sense importar la situació.

L’autoritat és totes aquelles ordres que són perentories (no es qüestionen) i independents sense importar el contingut, el que ens diguin ho hem d'acceptar, no qüestionar-ho.

1. TOMÁS DE AQUINO

Deia que la fidelitat a un mateix, la consciència i la raó, són tres elements que ens han de guiar en les nostres pràctiques i seran més importants que l'autoritat. Cap ordre pot ser acceptada si no passa per la consciència i el filtre de raó de cadascú. Diu que s’ha de desobeir sempre que passi el teu codi moral.

Sempre que l'autoritat ens obligui tenim l'opció de declarar-nos amb l'objecció de consciència, és la no acceptació de les normes perquè traspassen el teu codi moral. Hem de ser fidels a la nostra moralitat. Implica deixar de fer l'orde perquè va en contra de mi.

1. DAVID THOREAU

Deia ho mateix que el Tomás, però va començar a introduir la desobediència civil, consisteix a anar en contra de les normes cometent una il·legalitat. Implica deixar d'obeir una ordre o demostrar el descontentament cometent un acte il·legal. Llei ≠ Justícia

Desobediència civil i objecció de consciència. Les dues desacaten normes per uns principis morals. Diferències:

Objecció de consciència. Matis individual, concepte relacionat amb el meu codi ètic., cobertura legal.

Desobediència civil. Col·lectiva, diferents persones fan un moviment actiu i fan veure que no acaten unes normes determinades. Pretén canviar un ordre social i polític injust.

...