La República, Plató

1. Fes un breu resum del contingut del llibre II de La República.

Segons Plató, cadascú ha de fer el seu propi ofici per tal de col•laborar amb els altres, és a dir, si cadascú s’especialitza en alguna cosa podrà compartir amb els altres els productes que sigui capaç de crear i els altres faran el mateix amb ell.

Els ciutadans de la república menjaran farina de civada i d’espígol per fer pans que seran servits sobre fulles, sobre jaços de verdura, teix i murta, beuran vi, coronats amb flors, cantant alabances als déus. Tindran un número de fills proporcionat a l’estat de la seva fortuna, per evitar les incomoditats de la pobresa i la guerra. Els aliments més convenients seran: sal, olives, formatge, cebes i altres llegums que produeix la terra, i com a postres: figues, pèsols, faves i baies de murta. A l’hora de parlar sobre el naixement de la república, Plató considera que el territori s’ha de fer més gran a través de la guerra, per tant, s’ha d’escollir aquells qui seran soldats, perquè els ciutadans només es poden dedicar a un ofici, aquesta és la base de l’Estat, que es fonamenta en aquest concepte de justícia. El soldat ha de tenir certes característiques per tal d’exercir aquest paper a la república: han de ser sagaços per descobrir l’enemic, àgils per perseguir-lo i robustos per lluitar-hi després d’haver-lo atrapat. També ha de tenir una naturalessa filosòfica que l’empenyi al coneixement positiu.

2. Digues quines virtuts explica Plató que ha de tenir la ciutat al llibre IV de La República. Explica com les defineix i d'on diu que li vénen a la ciutat aquestes virtuts.

L’estat es caracteritza per tenir quatre virtuts que li són pròpies i que ha de complir.

La saviesa és la virtut dels magistrats o dels anomenats guardians perfectes. L’estat es considerat assenyat, és a dir, racional. Plató diu que el seny és un saber, perquè el fet de deliberar bé ve d’un saber i no pas d’una ignorància.

El coratge és una virtut pròpia dels guerrers, ja que són els que guerregen per la seva ciutat.

La temprança, és un ordre, una harmonia que es basa en el domini d’alguns plaers i passions. Aquesta virtut no actua com les dues anteriors, que hi apareixen cadascuna en una part de la ciutat, sinó que es va estenent per tota ella.

I per últim, la justícia, que es basa en el fet que cadascú fa el que ha de fer, per tant, consisteix en la possessió i en l’ús del que ens és propi i ens pertany. La justícia és considerada com la virtut que dona eficàcia a les altres tres.

3. Localitza al text del llibre IV els fragments on Plató diferencia les tres parts de l'ànima i digues l'explicació que en fa.

- La part racional: “no serà, doncs, irracionalment” (...) “i d’algunes satisfaccions”

Està relacionada amb la virtut de saviesa. La part racional és la part superior de l’ànima i controla el coneixement, i, a la vegada la que guia i harmonitza les altres dues parts de l’ànima. Plató relaciona aquestes parts amb les virtuts. És la part que dominen els governants

- La part concupiscible: “Així a l’ànima hi ha una” (...) “educació dolenta?”

Aquesta part

...