La Republica Plató

1. Fes un breu resum del contingut del llibre II de La República.

Tot i que semblava acabada la discussió del que no era justícia Glaucó no aprova la retirada de Trasímac, i narra la llegenda de l'anell de Giges. Després d’això Glaucó fa una observació desenvolupant la tesi de Trasímac, que més tard Adimant tractarà de confirmar. Glaucó indica que segons l'experiència general, la justícia i la injustícia només haurien de valorar-se d'acord amb els resultats favorables o desfavorables que proporcionen. Llavors arribarà a la conclusió de que la seva felicitat es basa en practicar la injustícia i eludir les seves possibles conseqüències desagradables, utilitzant l'astúcia o buscant una adequada associació que ho protegeixi.

Sòcrates reacciona davant això argumentant que l'home just és el que és feliç. Sòcrates ens presenta un govern que és per si mateix l'encarnació del just, una organització social que es basa en el principi d'especialització per mitjà del coneixement i per mitjà d'una divisió del treball acord a l'aptitud que té cadascú.

A mesura que la ciutat es fa cada vegada més gran, sorgeix la necessitat de la guerra, a la qual Plató defensa amb cos de soldats als quals els crida guardians. Plató en boca de Sòcrates, aclareix que per començar a educar a aquests soldats és necessari suprimir els poemes que versin sobre lo "dolenta" que és la mort i del "humà" que semblen ser els déus, els quals, diu Sòcrates, són el bé que mai enganya i mai canvia. Sòcrates indicaria que els joves tenen ments dèbils i que no poden distingeixen la veritat, per tant l'única cosa que fan aquests poetes és corrompre les seves ànimes mostrant als déus barallant o fent coses que només un humà faria i fent que els joves li tinguin més por a la mort que a l'esclavitud.

2. Digues quines virtuts explica Plató que ha de tenir la ciutat al llibre IV de La República. Explica com les defineix i d'on diu que li vénen a la ciutat

Pel que fa a les normes, es fixarien lleis contra l'opulència i la pobresa, contra l'extensió dels límits de l'Estat, contra les innovacions en l'educació i sobre els hàbits i costums dels joves. Més encara, aquí s'aclareix que una generació ben formada i educada proporcionaria millors pares per a la propera.

A partir d'aquí, Sòcrates, anuncia que ha quedat fundada la ciutat i si està ben creada ha de tenir totes les virtuts: la temprança, el valor, la prudència i la justícia, ja que la perfecció de l'Estat es basa en aquestes virtuts.

És així que Sòcrates construeix el seu Estat ideal doncs només aquí pot existir la justícia perfecta, amb una veritable divisió de classes d'acord a criteris d'actitud i de naturalesa per complir amb determinades activitats (Governants, guardians i comerciants). La justícia s'identificarà aquí amb el principi de divisió del treball. Segons aquest principi les classes o parts de l'Estat han d'assumir qualitats o valors que les defineixin com a tals i que garanteixin la unitat (perfecció) de la polis. Els valors són la temprança, el valor i la prudència, i a partir del reconeixement d'aquestes podem ressaltar la que ens resulta essencial: la justícia. És la que va permetre l'ordre saludable de les seves parts, establint relacions fixes entre les classes. El principi amb el qual es va organitzar l'Estat ideal, per a sorpresa de Glaucó i Sòcrates, era la primera forma de la justícia, doncs ella garantirà la perfecció, la unitat i l'ordre de la polis. Principi pel qual cada integrant ha de tenir una sola ocupació de la qual un, segons pròpia naturalesa, estigui dotat de manera més idònia: “fer cadascun el seu i no ocupar-se en moltes activitats”.

En assumir aquesta idea de justícia, els governants la prendran com a principi en els processos, per la qual cosa “ningú ha de posseir l'aliè ni deixar de posseir el propi”. Procedir amb justícia és llavors assegurar a cadascun el seu propi ben i l'exercici de l'activitat que li és pròpia. La injustícia serà, per tant, la ruïna de la ciutat doncs significarà anar en contra d'aquest principi i la idea inicial de justícia que va permetre l'organització de l'Estat ideal. L'intercanvi de membres d'una classe sense mèrit algun i la ingerència dels individus en funcions alienes significarà l'entremescla de classes, la desunió i el desastre, i ha de ser considerat com alguna cosa funest, com un veritable crim. És indispensable que els guardians, comerciants i governants es mantinguin dins de la seva classe i que cadascun faci el seu.

3. Localitza al text del llibre IV els fragments on Plató diferencia les tres parts de l'ànima i digues l'explicació que en fa.

Les tres parts de l’anima serien la temprança, el coratge i la prudència. Tot i que també està la justícia que seria la virtut de la qual provenen les tres.

Coratge: consisteix en no cedir davant l'enemic. El valor es situa en el pit del cos i pertany a la part de l'ànima irascible, justament per això el seu interès és l'honor. El valor és propi de la classe guardiana.

La Temprança: és la moderació dels sentits perquè no troba extrems, sinó un terme mig. És el gaudir amb mesura i harmonia dels béns materials. Això equival a l'autocontrol de les accions. La temprança s'allotja en el ventre del cos i pertany a la part de l'ànima concupiscible, per això el seu interès és el desig. Aquesta virtut és pròpia de la classe productora (camperols, artesans, grangers, etc.).

La saviesa: és el grau més alt del coneixement que comporta a una conducta prudent en la vida, això vol dir; distingir el millor camí a l'hora de prendre les decisions. La saviesa resideix en el cap del cos humà i pertany a la part de l'ànima racional, tenint com a interès gens més que el coneixement. La virtut de la prudència és pròpia de la classe governant, que deuen estar dotats de bon judici.

La Justícia. Aquesta virtut és l'origen de les altres tres virtuts: la temprança,

...