CONTEXT HISTÒRIC DE LA RESTAURACIÓ
Enviado por Txell Playà • 18 de Octubre de 2015 • Apuntes • 4.386 Palabras (18 Páginas) • 211 Visitas
HISTORIA 1r trimestre
Tema 1 i 2
CONTEXT HISTÒRIC DE LA RESTAURACIÓ
1714: Desapareix definitivament l’autogovern polític de Catalunya.
Entre finals del sXVI i principis del sXVII hi ha un Intent d’uniformitzar la monarquia hispànica, l’estat. Fins llavors Espanya era un estat format per distintes unitats territorials. La monarquia hispànica és composta, unida dinàsticament però no políticament. (A finals del sXV la corona d’Aragó i la de Castella s’uneixen dinàsticament, mitjançant un matrimoni, però no políticament).
La corona d’Aragó té polítiques diferents de les de la corona de Castella. Dins de la mateixa corona d’Aragó hi ha territoris amb lleis diferents, aquesta corona es defineix com una estructura confederal.
Els sistema polític propi de la societat moderna és la Monarquia absoluta (el sistema social és el feudalisme).
Aquesta situació va seguir així fins la guerra de successió (1714) perquè els intents polítics d’uniformitzar la monarquia fracassaven i, a més, la monarquia no si esforça molt ja que té Amèrica llatina per treure diners. Quan aquests diners s’acaben i ja no es poden pagar els exèrcits arreu (els tenien per defensar els territoris) sorgeix el conflicte. L’estat demana als territoris que el formen diners i homes. La corona d’Aragó demana poder a canvi dels homes i els diners (com era tradicional en aquesta). El rei hereu d’ambdues corones Carles I, que no sabia castellà, havia sigut educat com a rei absolutista i no hi estava disposat.
Carles I no tornà més a Catalunya.
Anys després, Felip IV, que estava en guerra amb França, demana a Catalunya que col·labori amb la defensa de l’esta. La corona d’Aragó torna a demanar poder a canvi. Primerament Felip IV cedeix poder, la següent vegada ja no.
El compte duc d’Olivares convenç a Felip IV la importància d’uniformitzar l’estat.
S’intentà uniformitzar i imposar les lleis de França, però no s’aconseguí.
Guerra de Successió
Carles II mor sense descendència i deixa dues opcions al tron, nebots seus. Felip V , que defensa l’absolutisme, el centralisme, etc. I Carles d’Àustria, que defensa un model que respecta les institucions pròpies de govern, dels territoris de la monarquia.
A partir del 1702
Abans de morir Carles II deixa en hereu a Felip V, la corona d’Aragó jura fidelitat al nou monarca. Quan Felip V comença a aplicar polítiques centralistes i absolutistes, la Corona d’Aragó pateix política i econòmicament. Perd autonomia política i els va malament econòmicament. Per això decideixen -el 1705- entrar a la Guerra de Successió en favor de Carles d’Àustria. Felip V veu això com una traïció.
Del 1713 al 1714 Catalunya lluita sola en la Guerra de Successió.
El 1714 cau Barcelona i s’inicia la repressió borbònica. Pel fet d’haver-se revoltat, les mesures contra Catalunya són pitjors.
Felip V aboleix les institucions d’autogovern de Catalunya, la Generalitat i les Corts. Un cop abolides les institucions d’autogovern aplica els Decrets de Nova Planta (amb aquests uniformitza): s’estableix una nova organització del territorial -la de Castella-, eliminant l’anterior; s’estableix una nova institució de govern, la Real audiencia -al capdavant d’aquesta hi ha el Capità General-; unifica impostos, imposa l’impost de Castella -cadastre-, aquest fiscalitza l’activitat econòmica. En el cas de Catalunya aplica el cadastre retroactiu des del 1705. Felip V destrueix el barri de la Ribera com a càstig i com a senyal d’avís.
La conseqüència més important de totes és la desaparició política de Catalunya. No es recuperarà l’autonomia política fins al 1931. Des del 1714 hi haurà una repressió cultural a Catalunya.
L’autonomia política de Catalunya no ha tornat a ser tant gran com abans del 1714.
A partir del 1714 fins la primera meitat del sXVIII la característica més important de la monarquia és l’uniformització de l’estat. La segona meitat del sXVIII, ja mort Felip V, hi ha l’intent de millorar econòmicament Espanya.
CONFIGURACIÓ DEL LIBERALISME 1808 - 1875
El liberalisme polític es contraposa a l’absolutisme.
Els francesos són els primers en posar en dubte l’origen diví de les monarquies absolutes, posant en dubte les mateixes monarquies.
El 1789 s’inicia un procés revolucionari a França.
La classe obrera, pagesa, etc. Pagaven molts impostos i no tenien quasi drets.
L’alternativa política que es planteja a l’absolutisme és el liberalisme, aquest es fonamenta en la separació de poders, la sobirania passa de reial a popular o nacional, la sobirania va associada al sufragi (exercir el teu dret a vot -universal o censatari-).
La burgesia s’encarrega de restringir el vot el màxim possible, per evitar que les classes populars arribin al poder.
A nivell social: l’absolutisme és un sistema desigual, s’han d’aplicar diverses reformes per igualar les diferents classes socials.
GUERRA D’INDEPENDÈNCIA 1808 -1814
El 1808 esclata la Guerra d’Independència (Guerra del Francès).
Aquesta comença dins el context de Napoleó i les Guerres napoleòniques.
Napoleó manté una guerra en múltiples països. Davant la falta de recursos primaris i la necessitat d’arribar a Portugal (per aïllar Gran Bretanya havia d’aïllar els països que li donaven suport) demana al Rei d’Espanya si pot passar pel país per arribar a Portugal. Aquest accepta, sense tenir en comte que els exèrcits es quedarien a Espanya i s’aprofitarien dels recursos del país.
Un cop Espanya està ocupada Napoleó invita Carles IV Rei d’Espanya a marxar a l’exili. Napoleó el substitueix pel seu germà. Aquest aplicarà mesures absolutistes.
...