La Restauració

1. LA RESTAURACIÓ.

El terme restauració té dos significats des del punt de vista històric:

• 1r significat: La restauració és un període de l’historia d’Espanya que va de 1875 fins a 1931, ve després del sexenni revolucionari i antecedeix la segona republicà com a període històric es divideix en dues fases:

 1a fase: És la fase d’apogeu (la brillant).

 2a fase: És la fase de crisis.

El canvi d’una fase a l’altre el trobaríem entre el 1898 on hi ha el desastre de cubà o el 1902 on comença el regnat personal d’Alfons XIII.

• 2n significat: La restauració és un sistema polític que es basa en el bipartidisme (2 partits), el partit conservador i el partit liberal. També és basa en l’alternança pacifica en el poder. La restauració introdueix un sistema per fer canvis de govern de manera pacifica sense cops d’estats. Però el sistema té un fallo, ja que propicia alteracions en les urnes, amb el caciquisme (algú que et fa votar el que tu no vols i fa que surti el seu partit) i la tupinada (que és que algú amanyar les votacions i fa votar els morts).

2. DE L’INICI AL DESASTRE (1875 -1898)

Els fets polítics.

El dia 29 de desembre de 1874 el general Martínez Campos a Sagunto va fer un pronunciament, cop d’estat, a favor de que tornes Alfons XII (fill d’Isabel II), un Borbó. És restaura la família dels Borbons (per això es diu la restauració).

Antonio Canovas del Castillo és el president d’un govern provisional. Antonio Canovas del Castillo havia fet que Alfons XII parles amb els espanyols a traves d’un document, el document de Saudhurst (Saudhurst era una acadèmia militar anglesa), en que es posava al servei dels espanyols. Es va voler prestigiar.

A principis de Gener de 1875, Alfons XII es anomenat rei d’Espanya .

El primer problema que es troba Alfons XII és la 3a guerra Carlina (1872 – 1876), per solucionar aquest problema, va fer dues coses:

- Primer va obrir una via militar.

- Segon va obrir una via política que consisteix en prometre l’amnistia a tots els carlins que es rendeixin.

El general Cabrera (el cap de les armes carlines) va acceptar i es va rendir, al seu darrera hi ha un rendiment en massa. Els que no es van rendir els fan fora per la via militar. Al 1876 el pretendent rei Carles VII marxa a l’exili. Aquí va acabar la guerra.

El carlisme es convertirà en un moviment polític i aquest partit se situa a l’extrema dreta de l’arc parlamentari. Són absolutistes però també volen les autonomies. És a dir, són de l’extrema dreta però autonomistes perquè estan en contra del centralisme liberal.

ELS PARTITS POLITICS.

Canovas del Castillo, dissenya el sistema de la restauració amb només dos partits polítics.

1. Partit conservador: Té com a líder Canovas del Castillo, representa la dret i els seus votants són els terratinents, l’alta burgesia i l’esglesia.

2. Partit liberal: Té com a líder Práxedes Mateo Sagasta i representa l’esquerra i els seus votants són les professions liberals, burgesia, banquers, militars i funcionaris.

EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ.

El sistema de la restauració funcionava d’una manera molt extranya. El rei encarregava la formació del govern a un dels dos líders. I aquest nomenava i feia canvis a l’administració i convocava eleccions i les guanyava. Si havia un daltabaix i el govern feia perdre la confiança al rei i el poble, el rei tornava anomenar un nou govern i seguia el mateix procés.

Com s’havia de guanyar les eleccions si o si, es feien trampes, caciquisme i tupinades i això feia que mai es sàpigues el que pensava la gent i aquest sistema va començar a sortir a la llum i la gent no li agradava i va anar entren en crisis fins a desaparèixer aquest sistema. Així és com es feia l’alternança pacifica que està escrita en la constitució de 1876 i es consolida en el que es coneix com el pacte del Pardo que té lloc el 1885. L’any 1885 mor Alfons XII deixant un fill pòstum. La mort del rei va ser un daltabaix per tothom. I Canovas va cedir sense cap problema el poder a Segasta. Per tant, el pacte del Pardo és l’acord entre Canovas i Sagasta de passar-se el govern per tal de reforçar el sistema de la restauració. Si poden passar-se el poder en temps difícils, en temps fàcils serà molt més fàcil i lleuger governar. Això reforçaria el govern.

LA POLITICA EXTERIOR.

El regim de la restauració va ser conegut a l’exterior ràpidament i àmpliament. Però hi ha un problema, Cuba. Espanya encara tenia a les seves possessions Cuba, Filipines, Puerto Rico i les Marianes. Quan Espanya estava en guerra (la del Francès) i les colònies van marxar. Però Cuba no, però hi havia revoltes amb sentiment independentista. Al 1868 a Cuba va haver-hi un aixecament indepentista, anomenat Grito de Yara que va durar 10 anys, fins el 1878, el mateix any es signa la Pau de Zonjon on és tenca aquest problema d’independentisme però no definitivament. Amb la Pau de Zanjon Cuba guanya els mateixos drets que els espanyols.

3. EL SISTEMA POLÍTIC: La teoria i la pràctica.

Des del punt de vista polític la restauració significa 3 coses:

1) Representa un cert retorn al conservadorisme anterior al sexenni.

2) Consolida el liberalisme. Consolida el cicle de la revolució liberal.

3) Pacificació ja que no hi haurà més guerres.

Aquesta pau social sobretot es veu amb:

- L’església, on se signa un concordat que es un tractat entre el bètica i qualsevol país.

- El civisme, aquesta paraula es contraposa amb el militarisme (que es en que la societat és governada pels militars) i amb el civisme, el poder passa dels militars als civils on governaran la societat.

L’IDERARI DE CASANOVAS.

El gran artífex de la restauració és A.C. del Castillo, que va introduir la seva ideologia a la restauració. Era un home pacífic i era escèptic respecte els grans principis teòrics. Només creia en alguns i molts clars: la pàtria, la monarquia, la dinastia historia, la llibertat, la propietat, el govern dels rei i les corts. Aquests principis els escrius en la constitució de 1876, tot els altres principis eren qüestionables.

En economia era proteccionista (imposició d’aranzels als productes estrangers per comprar la gent productes espanyols) i amb això es va posar la burgesia a la butxaca.

LA CONSTITUCIÓ DE 1876.

La constitució és la llei màxima d’un país i d’on penjant totes les altres lleis. La constitució de 1876 és caracteritza per tenir un redactat molt flexible. Aquesta constitució surt d’un període combust. La constitució de 1876 surt del sexenni revolucionari. Els principals obstacles eren dos, un era el paper de l’església i l’altre el sistema electoral.

En el cas de l’església s’arregla fent un redactat que contentes a tothom (conservadors i liberals).

I en el sistema electora, cada partit quan governa ja farà la seva pròpia llei. Els conservadors i aporten la confessionalitat i els liberals els drets.

La segona qüestió és el sufragi, qui pot participar a les eleccions, això la constitució no ho deia, ho deia una llei posterior, on van sortir dues lleis, un sufragi censatari per quan governaven els conservadors i estava limitat per riquesa i educació. I una altre, el sufragi universal masculí per quan governes els liberals i no estava limitat, podia votar tothom menys les dones, així s’intenta solucionar els dos problemes, església i sufragi.

4. EL DESASTRE DE 1898

A l’any 1898 és produeix el Grito de Yara, on hi ha 10 anys de guerra per una Cuba independentista i amb el retorn del rei es va signar el tractat del Grito de Yara.

L’any 1898 tornen a passar coses, apareix els Estats Units que volien Cuba per la canya de sucre i el 1898 un vaixell americà al port de la havana va enfonsar-se i els Estats Units van culpar els espanyols i van declarar la guerra. Aquesta guerra era una guerra desequilibrada, ja que els Estats Units tenien més a proximitat i millors armes i al cap d’uns mesos Espanya va ser derrotada. Al mateix any es va signar la Pau de Paris, que significa la pèrdua de les 4 colònies (Cuba, Puerto Rico, Filipines i Mariannes) que tenia Espanya.

Això s’anomena el desastre, que generarà dues actituds:

- Tremendista: Els espanyols es senten desanimats i surt e nom de “ desastre”, en aquesta actitud és on surt la generació del 98.

- Esperança: Hi ha una actitud d’esperança que genera el regeneracionisme. El màxim pensador del regeneracionisme és Joaquim Costa. El regeneracionisme seria la següent frase:

“Despensa (menjar), escuela (educació) y 7 llaves al sepulcro del Cid (oblidar les glòries del passat)”

Joaquim Costa deia que la gent menges, s’eduqués i s’oblidés del passat gloriós.

5. EL CATALANISME

Per trobar el catalanisme em d’anar el 1714 on les tropes de Felip V van derrotar militarment Catalunya. Això va suposar la pèrdua de les llibertats catalanes i l’assimilació de Catalunya de les lleis i costums de Castella a traves dels decrets de nova planta. Però la llegua es va mantenir en l’àmbit quotidià i domèstic no oficial.

Va estar prohibit fins el 1830.

El 1830 es la data de partida de la Renaixença, que serà l’inici d’un procés de retorn del català a ser la llengua literària i culta. El desvetllament de la llengua farà néixer el catalanisme i més endavant el catalanisme polític. Fins el 1875 hi ha el catalanisme llavors a partir del 1875 passem al Catalanisme polític

...