Restauració (1876-1923)

Restauració (1876-1923):

Canovas busca l’educació d’Alfons XII perquè no vol tornar al sistema d’Isabel II.

1876-1885, Etapa Alfonsina: període constituent. Voluntat. L’assalt de Pavia acaba amb la 1ª república però Canovas ho oposa (volien civilitat i no cops d’estat). Volien moure del poder militar però els hi devien el poder als militars. El cop de Sagunt (Martinez Campos) força la tornada del rei. Situació transitòria i eleccions sota la llei isabelina (victoria del partit-liberal conservador, el partit de Canovas). Periode constituent (manifest de Sandhurst, fet per Canovas marca les línies), creen la Constitució el 1876 base de la restauració i Pacte del Prado entre Canovas i Sagasta (es convocaran eleccions cada cop que hi hagi canvi del cap de consell de ministres i guanyarà el color del cap). Es basaria en el caciquisme (normalment no eren candidats però persones d’influència) i el cunerisme (posar candidats que no fossin del districte perquè fossin més fidels). Voluntat de liquidació de les guerres carlines i de Cuba però sobretot prioritzar la política interna, ignorant els moviments internacionals (excepte mantenir Cuba, que s’havia tornat inestable amb l’evolució de l’esclavitud i l’aparició d’un exèrcit de cimarrons).

Oposició:

• Republicans, surten molt malament de la 1r República:

-Possibilistes (moderats i justifiquen bipartidisme) Castelar

-Partit Republicà Federal Maragall (buscava el suport obrer).

-Unió Republicana (creen molts aixecaments) Rovilla

-Republicans radicals (Blasco Ibañez) de Valencia.

• Carlistes.

1885-1902, Regència Maria Cristina: Consolidació bipartidisme. Acaba amb el trencament del caciquisme el 1902 a Barcelona. En aquest moment apareixerà el regionalisme. El 1897 Silvela es torna cap de ministres després de l’assassinat de Cànoves. Aplicació regeneracionisme. eliminar el caciquisme, reformar les forces armades, incorporar les masses a la política, reconèixer les societats obreres, descentralització administrativa.

Regeneracionisme: Generació del 89 busca de parxes perquè aguanti el sistema i reconstrucció d’Espanya. Crea facilitats perquè es puguin crear associacions civils, sobretot a la perifèria. El 1901 el catalanisme polític aconsegueix la victòria a Barcelona sense caciquisme. Es creen associacions educatives (Escola Moderna, Casas del Pueblo, Institucion Libre de Eneseñanza (molt elitista), Ateneu Enciclopedic Popular (Formació professional popular, republicans, posterior CNT).

• Intel·lectuals: Joaquin Costa (europeïtzació)
• Militar: General Polavieja (farà públic el manifest regeneracionista el 1898 auspiciat per la burgesia catalana. Era un polític i militar d’èxit a Cuba, per això l’escoltaven).
• Polítics: Francisco Sivela, esdevé cap de govern i obre noves línies per tal de que el sistema sobrevisqui, Duran i Bas.

Lucas Mallarda, Ricardo Macías.

1899, Tancament de caixes. La crisis financera per la derrota a Cuba porta a una reforma tributària (F. Villaverde) i a apujar els impostos als comerciants. Negant-se a pagar a Bcn, Valencia, Madrid. El ministre dimiteix.

Oposició:

• Republicans, surten molt malament de la 1r República, infinitat d’opcions però sobretot projectes legislatius:

-Republicans radicals (Blasco Ibañez) de Valencia.

-Nicolas Salmeron (proper a Pi i Margall)

• Regionalistes

-Lliga regionalista, creada el 1901 Prat de la Riba, arquitecta. Francesc Cambo.

• Obrerisme-internacionalista:

-PSOE, Pablo Iglesias. Enfonsament AIT, cerquen agrupar-se sota els ànims de la Comuna de Paris. Primer radicalització cap a l’ús de la violència gracies als moviments internacionals. Constitució PSOE i UGT, ja que la Internacional busca partits nacionals amb el seus propis sindicats. Lluita per les 8 h. (s’aplicarà temporalment el 1919). Vagues generals i 1 de maig.

-Espai bakunista. Costa més d’organitzar (proven de rehabilitar la FTRE a través de Fre però és un fracàs). Tiraran cap al terrorisme.

-Món sindical, fenomen urbà a causa de la industrialització que destrueix l’artesanat.

• Maurisme: vol fer una revolució des de Dalt (passat caciquista) està molt de temps al govern.

Crisis de la democràcia liberal

Signes d’esgotament i crisis finisecular.

1902-1923 Efervescència cultural però estancament polític: Èxode rural i grans moviments migratoris. Concentració de capital. Les societats obreres intenten tornar a la legalitat però son constantment reprimides (1896 atemptat canvis nous afectat tot l’obrerisme). 1890 creació 2n internacional es reclama 8 hores, 1 de maig i teorització de la vaga general revolucionaria.

1902: declaració del nou rei Alfons XIII

1903, esdevé president Maura.

1906: “llei de jurisdiccions” permetia jutjar els “delictes militars” és a dir crims contra Espanya per una cort militar. Reacció a l’atemptat del Cucut, pel dibuix aquell rient-se de que només perden.

1909 del 26 de juliol al 1 d’agost, Setmana tràgica: és una revolta urbana enlloc d’una revolució perquè no hi ha atac al poder. Comença amb dones protestat contra el reclutament de soldats per defensar l’enviament de material a Melilla de les mines mixtes del Marroc. L’aldarull es focalitza en l’eslavó més dèbil i gran nombre de convents i esglésies són atacades, a causa de dècades de cultural anticlerical. No sabem el número real de ferits però porta a la dimissió de Maura.

1910 els grupuscles no afiliats a la CGT formen la CNT.

1913: Eduadrdo Dato esdevé president.

1913: aprovació de la llei de Mancomunitats dins de l’àmbit del regeneracionisme que permet la unió del principat.

1916-1931: Descomposició del sistema.

1917 “conjuntura revolucionaria” entre juny i agost, al finalitzar-se la 1 GM Espanya rep una crisis econòmica perquè ha augmentat el cost de vida i ja no hi ha les feines que la guerra proporcionava.

• Militars: es funden les juntes de defensa (1916) regionals on l’oficialitat de la península demana increments salarials (ascens) que eren donats sobretot als militars a Àfrica (juntes vs. Africanistes). Són reconeguts i es busca un pacte però els africanistes protestaran.
• Parlamentàries: es crea l’Assemblea de Parlamentaris que es troben a Barcelona pel tancament de les Corts a causa de la protesta de militars. Es reclama el mateix que el regeneracionisme, crear a més una nova constitució.
• Socials: Trobem protestes i expansió sindical per la crisis laboral post guerra. Fascinació per la revolució rusa i espant de les elits.

Trobem el pistolerisme ja que la crisis social augmenta la violència i la radicalització a causa de l’augment de la criminalitat a Barcelona durant la guerra. Llei de fugues portarà a que la major part de morts siguin sindicalistes però també Conde Salvatierra, Eduardo Dato, Cardenal Soldevila i encarregats. El grup d’acció més cèlebre es el format per Joan Garcia Oliver, Frederico Ascaso, Buenaventura Durruti i Gregorio Jover anomenat los solidarios. Propiciant la creació de la Fai que queda afiliada a la CNT.  

...