Comentari El Partenó

1. Situeu l'obra triada en el temps i relacioneu-la breument amb el context històric.

El Partenó forma part del complex urbanístic religiós de l’Acròpoli d’Atenes. Els seus dos arquitectes principals van ser Ictinos i Cal•lícrates sota la supervisió de l’escultor Fídies. El temple està situat al punt més alt del turo i la façana mira a l’est, punt per on surt el sol, donant l’esquena a l’entrada al recinte. El temple va ser construït entre el 447 i el 438 a.C. durant l’època esplendorosa de Pèricles i finançat amb el tresor de la Lliga de Delos que estava format pels diners que va aportar cada polis grega després de la seva unió per lluitar contra els perses. Després de les Guerres Mèdiques, les guerres que van tenir lloc entre els perses i els grecs, algunes polis van sortir molt afeblides. Una d’elles va ser Atenes i, per tal de reconstruir la ciutat, Pèricles es va apropiar del tresor de la Lliga de Delos. Així va reconstruir l’Acròpoli.

Durant el segle VI d.C. el temple va passar a ser cristià i es va consagrar a la Saviesa Divina, Santa Sofia. Posteriorment, durant l’ocupació catalanoaragonesa del segle XIV, el Partenó va ser dedicat a Santa Maria de Cetines, nom amb què es coneixia la ciutat d’Atenes en català medieval. Al segle XV, sota la dominació turca, el temple es va convertir en mesquita i, durant el segle XVII va ser destruït parcialment per una bomba veneciana. Poc temps després, se’n va aprofitar part dels marbres en la construcció d’altres edificis i, finalment, l’anglès lord Elgin es va emportar al seu país algunes escultures que decoraven el temple.

• Digueu a quin estil pertany l'obra i descriviu els elements més importants. Espais

El Partenó s’erigeix sobre una base formada per tres escalons, l’estereòbat, que culmina amb un últim esglaó anomenat estilòbat. Sobre aquest últim esglaó s’aixequen vuit columnes d’ordre dòric a les façanes frontals i disset a les façanes laterals. El fust està format per tambors i per estries. El capitell de la columna està format pel collarí, que separa el fust del capitell, per l’esquí damunt del qual hi ha l’àbac i, finalment, per l’àbac que descansa entre l’esquí i l’arquitrau. El temple està envoltat per una sola filera de columnes. Per tant, es tracta d’un temple perípter. A més, la planta estava bombada lleugerament cap a baix perquè el temple es veiés proporcionat de lluny.

L’entaulament està format per l’arquitrau, el fris i la cornisa. L’arquitrau és el primer nivell i és llis i sense ornamentació a excepció de les gotes. El fris és el nivell intermedi i conté una alternança entre mètopes i tríglifs. El fris que envolta la cel•la estava esculpit amb la processó de les Grans Panatenees.A les mètopes s’hi representaven les quatre lluites mitològiques : la centauromàquia, la guerra de Troia, l’amazonomàquia i la gigantomàquia. Finalment, trobem el frontó amb la cornisa sobre la qual s’aixequen dos aiguavessos. En un frontó hi havia representat el naixement d’Atenea i a l’altre la lluita contra Posidó. La cornisa estava decorada als extrems amb unes escultures anomenades acroteris. A més, comptava amb gàrgoles en un dels cantons.

A l’interior, el temple estava dividit en tres parts. La planta rectangular de la cel•la estava dividida en dues sales diferents separades per un mur: la naos i l’opistòdom Al costat oriental hi havia un pòrtic o pronaos hexàstil, és a dir, format per 6 columnes a través del qual s’accedia a la naos. La naos contenia l’estàtua de la divinitat, en aquest cas d’Atenea. Al costat occidental, hi havia un altre pòrtic també hexàstil que donava accés a l’opistòdom on hi havia quatre columnes que guardaven el tresor de la divinitat.

El temple es va construir amb marbre policromat encara que, actualment,

...