La Crisi Del Sistema De Restauració

TEMA 10: LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

(1898-1931)

1 El reformisme dinàstic

1.1: El fracàs del primer govern regeneracionista

Les noves càrregues fiscals imposades pel ministre Villaverde van originar una forta protesta a Catalunya en l'any 1899 quan els comerciants es van negar a pagar la contribució trimestral. Va ser coneguda com a Tancament de Caixes. El govern van embargar els morosos, però l'alcalde de Barcelona, Bartolomeu, es va negar a executar els embargaments i presentà la seva dimissió. El moviment va donar lloc a una vaga general de comerciants. Com a resposta, el govern va empresonar als morosos, va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona durant 17 mesos i va declarar l'Estat de guerra. Duran i Bas i Polavieja van dimitir dels càrrecs polítics que ocupaven al govern.El Tancament de Caixes va iniciar una dinàmica que significà el trencament entre les elits econòmiques de Catalunya i els partits dinàstics.

1.2: Les reformes de Maura i Canalejas

En l'any 1902 va pujar al tron el monarca Alfons XIII. Aquest moment va coincidir amb una renovació de lideratge dintre dels partits dinàstics. L'any 1903 va arribar al capdavant del Partido Conservador Antoni Maura, i al cap del Partido Liberal José Canalejas després de la mort de Sagasta.

El 1904, Maura es va convertir en cap del govern i va impulsar un projecte polític, recollit recollit en '' revolució des de dalt '' que defensava la necessitat de reformar el sistema polític per evitar revoltes populars. Va intentar dotar el sistema d'una nova base social, les anomenades '' masses neutres '' amb les quals pretenia configurar un Estat fort. En el seu govern (1906-1909) va promulgar una nova Llei electoral que no va aconseguir acabar amb la corupció però va fer més difícil el frau electoral.

Maura va aprovar algunes lleis socials, com la Lei del descans dominical, i creà l'Instituto Nacional de Previsió que és l'embrió de la seguretat social. També va adoptar mesures econòmiques per reactivar la indústria i va promulgar la Llei de colonització interior per estimular l'agricultura. Però la defensa de l'ordre social va comportar una actitud molt intransigent especialment en els esdeveniments de la Setmana Tràgica de Barcelona l'any 1909. La repressió que va seguir la revolta va impulsar una campanya de protesta que va fer caure el govern conservador.

L'any 1910, José Canalejas va formar un nou govern liberal. El seu programa intentava acercar-se als sectors populars i limitar els poders de l'Esglèsia i va aprofundir en la separació de l'Esglèsia i l'Estat. La negativa de la Santa Seu a qualsevol procés de reforma va comportar la promulgació de l'anomenada '' Llei de Candado '' que limitava l'establiment a Espanya de nous ordres religiosos.

També es va reformar la Llei de lleves que feia obligatori el servei militar i suprimia la redempció en metal·lic, i es van promulgar un seguit de lleis per millorar les condicions laborals, com la normativa sobre el treball de la dona. Finalment, es va iniciar la negociació d'una Llei de Mancomunitats que possibilitava la unió de les diputacions provincials per fer-se càrrec de la gestió d'alguns serveis públics. L'assassinat de Canalejas, l'any 1912, va posar fi al seu projecte renovador.

2 Les forces d'oposició

2.1: Republicanisme i lerrouxisme

El republicanisme va ser la força principal d'oposició; juntament amb els catalanistes. El 1903 es va crear una nova Unió Republicana, encapçalada per Nicolás Salmerón.

El lerrouxisme tenia un fort caràcter anticatalanista i anticlerical. L'any 1908 es va fundar el Partit Radical però l'any 1910, després de la Setmana Tràgica, Lerroux va perdre suport popular i es va traslladar a Madrid.

2.2: Carlisme i tradicionalisme

La mort de Carles de Borbó l'any 1909 va convertir el seu fill Jaume de Borbó en el nou pretendent a la corona. Un dels dirigents del carlisme, Vázquez, el 1919 va fundar el Partit Catòlic Tradicionalista.

Les bases socials del tradicionalisme, com les del carlisme, es concentraven a Catalunya, País Basc i Navarra. Amb l'arribada de la República el 1931, carlins, integristes i tradicionalistes van aconseguir reunificar-se en un sol partit, Comunió Tradicionalista.

2.3: Les forces obreres: socialisme i anarquisme

En el primer terç del segle XX va augmentar molt el nombre de anarquistes i socialistes per defensa les condicions de treball. Els socialistes es concentraven a Madrid i els anarquistes seguien sent majoritaris entra la classe obrera catalana i tenien una presència important a Aragó, València i Andalusia.

2.4: El partit i el sindicat socialistes

El PSOE va augmentar el seu nombre d'afiliats en les primeres dècades del segle XX. El sindicat socialista, la UGT, va tenir un creixement encara més gran. La UGT era partidària de l'acció política per aconseguir reformes socials i laborals i defensava la participació de representant obrers en els organismes estatals.

2.5: L'anarcosindicalisme

L'any 1907 es va crear la CNT ( Confederació Nacional del Treball ) amb l'objectiu d'escampar-se arreu d'Espanya i de donar estabilitat i empenta al sindicalisme anarquista.

La CNT es definia com a revolucionària i presentava una ideologia basada en quatre pressupòsts bàsics: la independència del proletariat respecte de la burgesia i de les seves institucions

, l'apoliticisme del moviment obrer i el consegüent abstencionisme electoral, la necessitat de la unitat sindical dels treballadors i la voluntat d'enderrocar el capitalisme.

3 Catalanisme i Republicanisme ( 1901- 1909 )

3.1: La consolidació de la Lliga Regionalista

La Lliga es va consolidar com el partit hegemònic a Catalunya. El seu ideari Enric Prat de la Riba reclamava el dret de Catalunya a l'autonomia política. Els primers anys de la Lliga Regionalista no van ser

...