Segones invasions i altres perifèries

12. Segones invasions i altres perifèries

Vikings, hongaresos i sarraïns

Molts dels principats (ducats, comtats... unitats autònomes independents) es van beneficiar d’una dinàmica de creixement generada en les grans i petites explotacions (poblats). Des d’inicis del sIX els ciutadans de les unitats va ser amenaçada per pressions dels pobles exteriors de la cristiandat llatina. Ja vam veure que l’imperi carolingi representava 2/3 d’europa. Laltre 1/3 eren territoris perifèrics.

Els vikings:

Eren parents pròxims dels germànics de les primerse invasions.

A finals del sVIII la societat escandinava havia de respondre al model dels germans protohistòrics (existència d’una família extensa que dirigida per un cap, que es dedicaven a la ramaderia i agricultura i artesania i alguns a comerç). La reunió dels caps de les famílies constituïen l’assemblea o consell que assessorava al rei. En algunes zones (actual noruega) les condicions de relleu facilitaven la navegació i el comerç, i també l’existència de nombrosos petits regnes (entitats regionals) i en el conjunt de les terres escandinaves es començaran a dibuixar ja en el sIX i X els perfils dels que seran les tres nacionalitats (noruecs, suecs i danesos).

Hi ha poques fonts d’informació, el poc que sabem és a través d’historiadors de l’època.

Quines van ser les causes d’aquesta expansió? Per què viatgen? (diferent segons cada historiador)

• Sobrepoblació
• Variacions meteorològiques: relatiu escalfament que facilitava els viatges
• Consolidació de les tres nacionalitats

Les invasions comencen mitjançant famílies individuals. Progressivament es van fer majors. Es conformen en grups de sqqueig, formats per 10-12 embarcacions. Dakkars.

[pic 1]

1ra era vikinga: finals VIII i 930. Els vikings eren guerrers brutals i sanguinaris. Pels historiadors de l’època van  ser pirates o saquejadors o conqueridors o colonitzadors o mercaderes (pels bizantins eren sobretot mercaders). Cada poble escandinau va prendre una predilecció per alguna de les formes:

• Noruecs: exploradors i navegants
• Suecs: comerciants
• Danesos: depredador primer i colon després

Les incursions vikingues van acabar cap al 930, després d’un segle de saquejos, migracions... per què van parar? L’aturada de les incursions i invasions era símptoma de la incorporació dels temuts homes en la cristiandat (probablement va ser per assimilació).

Els hongaresos o magiars:

Formaven part dels pobles ugrofineses. Aprofitant la destrucció de l‘imperi dels Àvars per Carlemany, s’estableixen a la zona de Pannònia (habitat anteriorment pels llombards), en la mateixa zona que avui està Hongria.

A partir d’aquí entren a Alemany i Itàlia, generant un gran problema. Tenien habilitat de genets, habiltiat amb fletxes 🡪 enorme mobilitat. No els interessava tant terres on establir-se (ja tenien territori gran🡪 Pannònia), sinó que els interessava saquejar. La crueltat i freqüència de les accions van crear una consciència en els europeus, cristiandat, de terror.

Meitat sX: Otó I de Sazzònia els venç definitivament (955). Sota la pressió dels vencedors:

• Es cristianitzen
• Territoritalització
• Constitució d’una espècie d’escut a l’est d’alemanya. Escut que servia per protegir la cristianitas latina d’altres invasions que ja vindran.

Incursions sarraïnes:

Pirates que van crear una espècie de repúbliques de mariners pirates, al marge de l’autoritat de l’Al-Àndalus i del Nord d’Àfrica.  Des d’aquests ports (repúbliques) es movien i saquejaven.

...