Resums Tema 5 I 6 Història Segon De Batxillerat Vicens Vives

TEMA 5: TRANSFORMACIONS AGRÀRES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL S.XIX

INTRODUCCIÓ L’ECONOMIA DE GRAN BRETANYA FRANÇA I BÈLGICA VA CANVIAR MOLT DURANT EL SEGLE XIX, SENT L’INDUSTRIA L’ACTIVITAT ECONÒMICA PRINCIPAL MENTRE LA PRODUCCIÓ I L’INTERCANVI AGRÍCOLA CREIXIA MOLTÍSSIM. L’ÚS DE CARBÓ, VA AJUDAR A AQUEST AUGMENT DE PRODUCCIÓ, MODIFICANT L’ECONOMIA I LA SOCIETAT I COMENÇANT AIXÍ EL CAPITALISME. TOT AIXÒ VA COMENÇAR A CATALUNYA L’ANY 1830 AMB L’INDUSTRIA DEL COTÓ QUE VA CONVERTIR A CATALUNYA EN LA FÀBRICA D’ESPANYA. LA RESTA D’ESPANYA TAMBÉ VA EVOLUCIONAR ECONÒMICAMENT, PERÒ NO TANT A NIVELL INDUSTRIAL, JA QUE A FINALS DEL SEGLE XIX L’AGRICULTURA ENCARA ERA LA BASE DE L’ECONOMIA I L’INDUSTRIA NO PODIA COMPETIR AMB EL MERCAT EXTERIOR.

1.LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA 100-103

1.1 CONSOLIDACIÓ DE LA PROPIETAT PRIVADA DE LA TERRA 100 ELS GOVERNS LIBERALS DEL S.XIX TENIEN UNA CONCEPCIÓ DE PROPIETAT ON S’ELIMINAVEN LES FORMES DE L’ANTIC RÈGIM COM LES MANS MORTES O EL SENYORIU, MENTRE QUE LA PROPIETAT PRIVADA DE TERRA ERA LA NOVA FORMA ECONÓMICA DEL CAPITALISME. PER AIXÒ VA COMENÇAR LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL A PARTIR DE MESURES COMENÇADES EL 1836 QUAN GOVERNAVEN ELS PROGRESSISTES. AQUESTA REFORMA VOLIA ALLIBERAR LA TERRA DELS PROBLEMES QUE OCASIONAVA L’ANTIC RÈGIM PER DESENVOLUPAR LA PROPIETAT PRIVADA I L’ECONOMIA DE MERCAT.

LA REFORMA ESTAVA INPULSADA PER VOLER MILLORAR LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA, PERQUÈ ELS PAGESOS NO VOLIEN PAGAR ELS DRETS FEUDALS I TAMBÉ PERQUÈ LA SOCIETAT POGUÉS ACCEDIR A LA PROPIETAT I TINGUESSIN INTERÉS PEL PROGRÉS I LA MODERNITZACIÓ DE L’AGRICULTURA. LA REFORMA VA AVOLIR ELS SENTORIUS I ELS DRETS JURISDICCIONALS, AIXÍ COM DESVINGULAR LA PROPIETAT, DESAMORTITZAR LES TERRES DE L’ESGLÉSIA I LES COSES COMUNES, PASSANT LA TERRRA A SER UNA COSA QUE ES PODIA COMPRAR I VENDRE. TAMBÉ ES VAN DONAR LLIBERTAT ALS PROPIETARIS PER DISPOSSAR DE LA SEVA TERRA I DELS PRODUCTES D’AQUESTA, COM TANCAMENT DE TERRES I LLIBERTAT D’ARRENDAMENTS.

1.2 EFECTES DE LA REFORMA AGRÀRIA 100 ABOLIR ELS SENYORIUS I ELS DRETS JURISDICCIONALS NO VA ELIMINAR ELS DRETS DELS ANTICS SENYORS SOBRE LES TERRES PERQUÈ AQUETS LES VAN TRANSFORMAR EN PRIVADES, COSA A LA QUAL ES VAN QUEIXAR ELS PAGESOS RECLAMANT LA TERRA QUE CONREAVEN,PERÒ ELS TRIBUNALS ESTAVEN DE PART DE LA NOBLESA QUE ERA LA PROPIETÀRIA NATURAL, LLEVAT DE QUE ELS PAGESOS TINGUESSIN CONTRACTES. AIXÌ QUE ELS PAGESOS NO PAGAVEN RENDES PERÒ NO VAN MILLORAR, TOT I QUE DESPRÉS DE LA REFORMA VAN PASAR A SER ARRENDATARIS O ASSALARIATS D’UN PROPIETARI PRIVAT, CREANT EL PROBLEMA DELS ARRENDAMENTS CURTS QUE ERA GREU. DESVINCULAR LA TERRA I DESAMORTITZAR-LA VA CANVIAR LA PROPIETAT TERRITORIAL I VA FER QUE MOLTES PROPIETATS SURTISSIN A MERCAT. A FINALS DEL S.XIX MOLTS EDIFICIS I PARCEL•LES HAVIEN CANVIAT D’AMO, AUGMENTANT EL NOMBRE DE PROPIETARIS,MENYS LA MAJORIA DELS PAGESOS QUE NO ES VAN CONVERTIR EN PROPIETARIS PERQUÈ LES TERRES EREN COMPRADES PER GENT AMB DINERS. ELS NOUS PROPIETARIS TENIEN MÉS INTERES EN LES RENDES SEGUIRES QUE EN INVERTIR EN LA TERRA, AIXÍ QUE LA DESAMORTITZACIÓ ES CONSIDERA UNA GRAN OPORTUNITAT PERDUDA PER REFORMAR PROFUNDAMENT LA PROPIETAT, TOT I AIXÌ NO VA SER UN FRACÀS PERQUÈ VA FINANÇAR LA GUERRA CARLINA REDUINT EL DÈFICIT D’HISENDA, FOMENTANT LA CONSTRUCCIÓ FERROVIÀRIA I PASSAR LA TERRA DE CONRREU A GENT QUE AL INVERTIR DINERS EN AQUESTES, VOLIAN AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ I COMERCIALITZAR. TOT AIXÓ VA AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ A ESPANYA

1.3 NOVES REFORMES DE PROPIETAT A CATALUNYA 101 L’ASSENTAMENT DE LES FORMES DE PROPIETAT VAN MILLORAR LES TÈCNIQUES DE CONREU AUGMENTANT LA PRODUCCIÓ MÉS A CATALUNYA QUE A LA RESTA DEL PAÍS PER LES LLEIS DE DESVINCULACIÓ DELS GOVERNS LIBERALS QUE VAN AUGMENTAR LA DESFETA DE PATRIMONIS NOBLES CATALANS, MOLT AFECTATS PER LA PÈRDUA DE DINERS PER LA PUJA DE PREUS I L’OPOSICIÓ DE LA PAGESIA A PAGAR-LOS RENDES, PORTANT A QUE LA NOBLESA VENGUÉS PART DEL SEU PATRIMONI AGRARI BENEFICIANT LA BURGESIA I ELS PAGESOS BENESTANTS. A CATALUNYA LA DESAMORTITZACIÓ NO VA CANVIAR LA PROPIETAT TANT COM A LA RESTA D'ESPANYA PERQUÈ ELS PROPIETARIS DE MUNICIPIS I ESGLÈSIES EREN MENORS. A LA SUBHASTA DELS BÉNS DESAMORTITZATS ELS PAGESOS PODIEN REDIMIR EL CENS QUE PAGAVEN I ACONSEGUIR LA PROPIETAT, COSA QUE NO ESTAVA A L’ABAST DE TOTS. ABOLIR ELS DRETS SENYORIALS I ELS DELMES VAN FER QUE ELS PAGESOS CONTROLESSIN LA TERRA. ELS CONTRACTES DE CONREU A LLARG TERMINI COM LA RABASSA MORTA FEIEN QUE EL PAGES ARRENDATARI S’APROPIÉS DE MOLT PRODUCTE VOLENT MILLORAR LA PRODUCCIÓ, FENT QUE EVOLUCIONÉS MÉS L’AGRICULTURA CATALANA.

1.4 LÍMITS DEL CREIXEMENT AGRARI ESPANYOL 102 A TOT EL PAÍS, LA COSA MÉS IMPORTANT DE LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL ERA LA ROMPUDA DE NOVES TERRES QUE FINS ALESHORES NO EREN CONREADES, PASANT DE 10 A 16 MILIONS D’HECTÀREES, PARANT LES IMPORTACIONS DE CEREALS I AUGMENTANT DEMOGRÀFICAMENT. AQUESTES TERRES VAN FER QUE LA PRODUCCIÓ AUGMENTÉS PEL TAMANY PERÒ NO PER TÈCNIQUES MILLORS, JA QUE ESPANYA ANAVA A LA CUA D’EUROPA. A MÉS, UN MAL SÒL, CLIMA I OROGRAFIA AL PAÍS, TAMPOC AJUDAVEN, SUMAT A L’ESTRUCTURA DE PROPIETAT QUE NO FOMENTAVA LA MILLORA TÈCNICA TENIM COM A RESULTAT UN LENT AUGMENT DE PRODUCTIVITAT. MENTRE QUE ALS MINIFUNDIS DE GALICIA LA PRODUCCIÓ ERA INSUFICIENT, ALS LATIFUNDIS DE EXTREMADURA EREN MILLORS PERÒ NO ELS SUFICIENTS. LA MAJOR PART D’HECTÀREES EREN DE CEREALS, DESPRÉS LA VINYA, PRODUCTE CLAU D’EXPORTACIONS, I FINALMENT EL BLAT DE MORO I LA PATATA AMERICANA, MENTRE QUE LES OVELLES DESCENDIEN I AUGMENTAVEN ELS RAMATS DE PORCS. LA MAJOR PART DELS PROPIETARIS DE LES TERRES NO VOLIEN INVERTIR EN AQUESTES, SI NO TENIR BENEFICIS FÀCILS, FRENANT L’INNOVACIÓ AGRÍCOLA I PORTANT ALS PAGESOS A LA POBRESA, ON LA RENDA TAMBÉ VA PORTAR CONFLICTES.

1.5 EXPANSIÓ AGRÍCOLA CATALANA 102 A CATALUNYA ERA MÉS DIFICIL AUGMENTAR L’AREA A CONREAR, AIXÍ QUE L’AUGMENT DE PRODUCCIÓ ERA GRÀCIES A LES TRANSFORMACIONS DE PROPIETAT, L’INTENSIFICACIÓ DE L’ÚS DE LA TERRA I DE L’ESPECIALITZACIÓ, SITUANT LA PRODUCTIVITAT AGRÍCOLA PER SOBRE DE LA D’ESPANYA, PERÒ ENCARA ENDARREDIRA AMB EUROPA, TOT I QUE LA PROSPERA AGRICULTURA VA FER QUE CATALUNYA AUGMENTÉS LA SEVA INDÚSTRIA I QUE TINGUESSIN DINERS PER INVERTIR I MERCATS ON VENDRE ELS SEUS PRODUCTES. LA VINYA ERA EL PRODUCTE CLAU AGRÍCOLA, ON CADA COMARCA S’ESPECIALITZAVA AUGMENTANT D’HECTÀREES CONSIDERANT EL LITORAL DE BARCELONA I TARRAGONA COM A MONOCONREU VITÍCOLA. LA VINYA ES VA EXPANDIR GRÀCIES A LA VENDA D’AIGUARDENT I VI A L’EXTERIOR I INTERIOR DEL PAÍS. L’EDAT DOR DE LA VITICULTURA VA SER A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE 19 QUAN UNA PLAGA DE FILOXERA, VA MATAR ALS CEPS DE FRANÇA, FENT QUE AQUESTA DEMANÈS VI A ESPANYA I QUE AQUESTA AUGMETÉS ELS PREUS. ELS ARBRES FRUITERS I LES OLIVERES TAMBÉ TENIEN IMPORTÀNCIA. AL CONTRARI QUE LA VINYA, EL CONREU DE LLEGUMS I CEREALS VA DECRÉIXER, MENYS A LLEIDA QUE VA AUGMENTAR. AQUEST DECREIXEMENT VA PROVOCAR UNA FALTA DE MENJAR PERQUÈ EL QUE CATALUNYA PRODUIA ERA INSUFICIENT PER TANTA POBLACIÓ. A L’INTERIOR CATALÀ, LA DEMANDA DE MENJAR VA FER QUE AUGMENTESSIN L’EXTENSIÓ A CONREAR PERÒ AMB TERRES I RENDIMENTS DOLENTS, QUE NO PODIEN FER OMBRA A LA RESTA DEL PAÍS QUE TENIA EL FERROCARRIL PER TRANSPORTAR CEREALS, AQUESTA DEMANDA CATALANA DE CEREALS I L’AUGMENT DE PREUS VA PORTAT A LA CREACIÓ DEL CANAL D’URGELL, QUE COMUNICAVA LA NOGUERA, SEGRIÀ I URGELL. PER MILLORAR EL CONREU, ES VA INPULSAR LA PLANTACIÓ D’ARRÒS AL DELTA DE L’EBRE PER APROFITAR LES AIGÜES DEL SEU CANAL

CONTRIBUCIO DE

...