Segunda República Española

1. LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT

Les eleccions i el govern provisional

Causes de la república  Eleccions municipals (2/04/1931), majoria de vots Republicans (Pacte de Sant Sebastià) Conseqüències de les eleccions: 1.Com que els resultats electorals van evidenciar que una bona part de l’electorat volia un canvi de règim  es presenta com un plebiscit a favor o en contra de la monarquia 2. Davant la situació el rei Alfons Xll renuncia a la corona i abandona Espanya 3. Madrid  representants dels partits que havien signat el Pacte de Sant Sebastià, govern provisional 4. 14/02/1931 proclamació oficial de la Segona República Espanyola. 

5. Convocació d’eleccions a Corts constituents: Concessió d’una amnistia general per als processos polítics, la proclamació de la llibertat política i sindical i mesures per protegir els pagesos expulsats de les terres per no haver pagat les rendes.

Catalunya  Triomf candidatures republicanes i d’esquerres, gran vencedor Esquerra Republicana de Catalunya, la Lliga va perdre l’hegemonia. Conseqüències: Lluís Companys proclama la República a Barcelona + Francesc Macià (màxim dirigent d’Esquerra R.) proclamà la República Catalana, integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques. Conseqüències: Va provocar conflicte amb el govern provisional de la República Causes: El pacte de Sant Sebastià fixaven que la descentralització de l’Estat i la manera com s’hi articularien les diferents nacionalitats serien establerts per la Constitució Resultat: Niceto Alcalá Zamora (21/04) viatja a Madrid, vol que Macià sotmeti la seva decisió sobre l’estructura de l’Estat a la futura decisió de les Cort constituents, a canvi de la concessió immediata d’un règim d’autonomia.

La constitució del 1931

28 de juny  Eleccions generals, victòria per la coalició d’esquerres Niceto Alcalà Zamora cap de govern.

Desembre del 1931

Constitució

(Caràcter democràtic i progressista)

Conseqüències : Dreta no a favor d’un estat laic i la descentralització  dimissió polítics catòlics del govern  Manuel Azaña passa a dirigir el govern i Niceto Alcalá Zamora passa a la presidència de la República.

Partits i sindicats durant la Segona República

1. Formacions d’esquerres

Acció Republicana (Manuel Azaña) + Partit Radical Socialista (Marcel·lí Domingo)  Izquierda Republicana (1934), republicans d’àmbit estatal, suport classes mitjanes i populars i intel·lectuals. Organització Republicana Gallega Autònoma.

Partido Socialista Obrero Español (PSOE)  Suport dels treballadors i dos corrents: socialdemòcrata (partidari de consolidar el règim republicà, Julián Besteiro i Indalecio Prieto) i revolucionari (veia la República com un camí vers el socialisme, Largo Caballero, secretari general de la UGT.

Partido comunista de España.

CNT  Força sindical més important ( caire anarquista), dos línies d’actuació: Trentistes, moderats i mostraven cer suport a la República i Federació Anarquista Ibèrica, revolucionaris, defensen la via insurreccional i armada ( Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso i Joan Garcia Oliver).

2. Els grups de dreta

Formacions republicanes de centredreta  Partit Republicà Radical (Leroux) + Derecha Liberal Republicana, ambdós en contra de les reformes republicanes  posició conservadora.

Partits conservadors i catòlics (pocs després de la iniciació de la Rp.)  Partido Agrario, Partido Liberal Demócrata i Acción Española  volien monarquia catòlica i tradicional.

Dreta catòlica i conservadora  Confederación Española de Derechas Autónomas, José María Gil Robles (1933), defensa interessos dels grans propietaris agraris i de l’Església. Partit Nacional Basc.

Grups monàrquics  Renovación Española, José Calvo Sotelo NO règim republicà, va establir acords electorals amb els carlins de la Comunión Traicionalista.

Feixistes  Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalistas (JONS)(1931) unió al 1934 + Falange Española (1933) José Antonio Primo de Rivera, tots antidemocràtics.

3. Partits d’àmbit català

República  Espai polític català  ocupat per partits d’àmbit catalanista Dreta  Lliga Regionalista (accepta la república, suport industrials i grans propietaris agrícoles  1933 Lliga Catalana) Esquerra  Esquerra Republicana de Catalunya (1931, un mes abans de les eleccions) + sectors nacionalistes radicals (Estat Català, Francesc Macià) + Lluís Companys + petites formacions republicanes i nacionalistes. Suport de la petita burgesia, pagesia i obrers industrials. Ampli programa de reformes socials i polítiques, partit hegemònic durant la República Causes: poc arrelament del PSOEi CNT no participava a les eleccions.

Marxistes  dos grups socialistes: Unió Socialista de Catalunya i Federació Catalana del PSOE, 1936 unió + Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya  Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Comunistes  Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya  1935 unió Bloc Obrer + Esquerra Comunista  Partit Obrer d’Unificació Marxista.

Partidari de ... Partits republicans Partits autonomistes Obrers i sindicats Contraris a la República

ESQUERRA -Laïcitat de l’Estat

-Democratització de l’exèrcit

-Reforma agrària

-Drets socials i laborals

-Descentralització de l’Estat -Acción Rp. 1934 Izquierda Rp., Azaña

-Partit Rp. Radical Socialista, Domingo

-Al Servició de la Rp, J. Ortega y Gasset - Esquerra Republicana de Catalunya, F. Macià Ll. Companys

-Organització Rp Gallega Autònoma, ORGA S. Casares. - Partido Socialista Obrero Español, PSOE, Prieto i Besteiro. UGT, Largo Caballero

- CNT

...