TEMA 10 LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1917/1923)

TEMA 10. LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1917/1923)

6.1 La fi del sistema del torn pacífic

Es forma un govern de concentració amb la participació de líders dinàstics (conservadors i liberals) i dels catalanistes de la Lliga Regionalista, però les diferències entre els aliats van fer impossible un programa de reformes, impedir la inflació i restablir l’ordre social. Per això es va tornar al sistema del torn. Els governs van recórrer a mesures com la suspensió de garanties constitucionals i la clausura del Parlament.

6.2 La campanya per l’autonomia

La Lliga i els dirigents de la Mancomunitat van fer una campanya en defensa de l’autonomia. Es va presentar un Projecte d’Estatut de Catalunya en què es proposava la formació d’un govern català i d’un parlament triat per sufragi universal.

6.3 L’enfortiment del catalanisme d’esquerres

Forces d’esquerres es van proposar fer una renovació basada en la necessitat de catalanitzar el republicanisme. Francesc Layret i Lluís Companys van organitzar el Partit Republicà Català. Un grup d’intel·lectuals descontents amb la política de la Lliga va abandonar el partit i van crear l’Acció Catalana. El mateix any Francesc Macià funda l’organització Estat Català i es forma la Unió Socialista de Catalunya.

6.4 La conflictivitat social

Una sèrie de canvis originats per la Primera Guerra Mundial va provocar, a Espanya, la mobilització social i l’augment del sindicalisme. A Andalusia la situació de misèria dels pagesos va donar pas al trienni bolxevic. Anarquistes inicien revoltes pageses motivades per la fam de terres. A Catalunya els pagesos creen el sindicat Unió de Rabassaires. A Bcn es va declarar una vaga a La Canadenca (empresa que subministrava electricitat). La vaga es va reprendre i la patronal hi va respondre tancant empreses i amb la repressió dels sindicats. La federació patronal va impulsar la creació del Sindicat Lliure. La Federació Patronal de Bcn exigia mesures de força i el governador civil de Bcn va fer una política de protecció dels pistolers de la patronal, va fer una dura repressió contra els sindicats i va posar en pràctica la Llei de fugues (època coneguda com el pistolerisme).

6.5 El problema del Marroc: Annual

Al Marroc, les tribus rifenyes (regió muntanyosa del nord del Marroc) agredien l’excèrcit espanyol permanentment. Es van dur a terme unes quantes operacions per controlar els rebels. El general Silvestre va iniciar una ofensiva cap a l’interior del territori. L’excèrcit va ser derrotat a Annual.

Amb governs inestables i una tensió social molt greu, l’anunci de la discussió de l’informe Picasso al Parlament va fer que es mobilitzessin sectors de l’excèrcit i de la dreta.

7. La dictadura de Primo de Rivera

Declarà l’Estat de guerra i es va dirigir al monarca per exigir que el poder passés a mans dels militars. Alfons XIII va acceptar. Va justificar la seva acció com una solució per posar fi a la crisi política i a la conflictivitat social que travessava el país. Els objectiu de Primo de Rivera eren evitar que el règim polític acabés democratitzant-se.

7.2 La reorganització de l’Estat

La dictadura de Primo va tenir dues fases. Primer va governar un Directori militar. Després es va passar al Directori Civil. Les primeres mesures del Directori militar van mostrar el seu caràcter dictatorial. Com que una de les intencions del dictador era eliminar el caciquisme, va elaborar un estatut municipal i un de provincial i es van dissoldre els ajuntament, que van ser substituits per juntes. Es va iniciar la institucionalització del règim amb la voluntat de donar-li continuïtat i permanència (influència del feixisme italià). Es

...