Curios Incident Del Gos A Mitja Nit

Família i discapacitat: la incidència de la discapacitat en la família.

1. Què he après sobre la relació família i discapacitat a partir del llibre triat.

La família és un element bàsic per el desenvolupament integral de la persona i aquesta, encara avui dia, sembla que hagi de ser un prototip únic i no modificable.

He escollit el llibre anoment “el curiós incident del gos a mitjanit”, en aquest podem veure una família monoparental de pare i fill, on en un principi la mare era morta. Més tard, el jove descobreix que la mare és viva però, s’ha separat del pare per estar amb un altre home.

Els pares d’en Christopher sembla ser que no acaben d’acceptar la discapacitat del seu fill i acaba sent el motiu de baralla diària. La mare es desborda amb els comportament de l’infant i no sap com ha d’actuar, tampoc hi posa empeny per fer-ho. En canvi, el pare intenta tenir en compte les “manies” d’aquest a l’hora de saludar-se, de menjar, de relacionar-se, etc per a que en Christopher se senti més segur. No obstant això, tots dos en diferents moment del llibre li fan saber a l’infant que se l’estimen i li demostren amb fets aquesta afirmació. Tant la mare com el pare, tenen els seus aspectes positius com negatius però, en Chistopher no els viu de la mateixa manera. A continuació afegeixo un quadre més entenedor.

PARE MARE

NEGATIU POSITIU NEGATIU POSITIU

Mentir sobre la mort de la mare i del gos. Marcar una manera de saludar-se. Marxar de la llar sense explicacions. Escriure-li cartes explicant la veritat.

Cridar-lo i pegar-lo Donar-li autoinstruccions. Poca paciència Acollir-lo a Londres amb les mans ben obertes.

Prohibir l’invetigació Acceptar les “manies” del menor. Egoisme Explicar-li els seus neguits i dificultats per entendre el que fa i el que feia amb ella quan era petit.

No ser sincer Vetllar per el seu benestar. Alterar-se molt ràpidament en comptes de parar-se a entendre. Escollir estar amb el seu fill, abans que tornar a marxar amb en Roger.

En Christopher no li té cap tipus de rancor a la mare, en canvi el pare amb el que sempre ha tingut més afinitat, no li pot perdonar el fet que hagi assassinat al gos de la senyora Shears. Tot i que podem veure moment on el pare perd el nord i el pica, penso que és un pare lluitador que vol que el seu fill tiri endavant, no obstant, trobo que no fa diferència amb l’educació del seu fill per a que tingui una forma lleu d’autisme. Simplement, el compren i entén el que demana per tenir una estabilitat. La mare, segons les cartes no empatitza gaire amb el menor, però quan aquest va a buscar-la l’actitud de la mare canvia vers l’afavoriment d’aquests aspectes que anomeno “manies” donat que el sopar el fa de color vermell, li demana permís per agafar-li la mà tot i que sap que no li agrada, etc.

Com tota discapacitat, majoritàriament els progenitors ho viuen força malament. No volen entendre què és i què li passa, i això provoca i/o desemboca a molts conflictes dins de la família. En canvi, un cop s’accepta la discapacitat l’ambient, la manera d’actuar i la capacitat de poder posar-nos al lloc de l’altre, ajuda a poder guanyar una confiança familiar i fer una pinya que no destrueixi aquest llaços. A més, afegeixo el final del llibre, ja que crec que és molt rellevant i m’ha agradat molt.

“ i sé que ho puc fer, perquè vaig anar sol a Londres i perquè vaig resoldre el misteri de qui va matar el Wellington, i també vaig trobar a la mare, i vaig ser molt valent, i fins i tot he escrit un llibre, i això vol dir que sóc capaç de fer qualsevol cosa” 266

2. Incidència de la discapacitat en la família (dinàmica, activitats, distribució de rols entre els membres, relacions, etc.).

A continuació he escollit un seguit de paràgrafs o frases que mentre llegia els he anat relacionat amb l’ incidència de la discapacitat en la família.

Vaig sortir. El pare era al passadís. Va alçar la mà dreta i va estirar els dits ben oberts. Jo vaig estirar la mà esquerre, vaig estirar els dits ben oberts i ens vam tocar la punta dels dits. Això ho fem perquè a vegades el pare em vol fer una abraçada, però a mi no m’agrada fer-ne, i en comptes de l’abraçada fem això i vol dir que ell m’estima. 28

En aquest, es pot veure un clar exemple d’estratègies que ha buscat el pare per tal de poder relacionar-se o transmetre al seu fill el mateix que podem fer amb una abraçada. En aquest cas, en Christopher no li agrada el contacte físic i per tant, troben la manera que a ell li vagi bé.

L’endemà era dissabte i els dissabtes no tinc gaire cosa a fer si no

...