Anàlisi fílmic de La Marseillaise

Anàlisi fílmic de La Marseillaise

1. Identificació del film

Fitxa tècnica:

Títol original: La Marseillaise.

País: França.

Any: 1938.

Durada: 135 minuts.

Adreça: Jean Renoir.

Guió: Jean Renoir, Carl Koch i N.Martel-*Dreyfus.

Fotografia: Jean Bourgoin, A.Douarinou, J.P. Alphen, J.Louis.Blanco i negre.

Música moderna: Joseph Kosma, Henry Sauveplane; música de l'antic règim: Lalande, Gretry, Rameau, Mozart, Bach, Rouget de Lisle.; teatre de les ombres: Lotte Reiniger.

So: De Bretagne, J.Bertrand, J.Demede.

Muntatge: Margueritte - Huguet.

Decorats: L. Barsacq - Wakhevitch.

Vestuari: Granier; sopa de María Antonieta: Chanel.

Perruques: Vivant.

Perruqueria i maquillatge: Burton Pierromax.

Director de producció: André Zwobada.

Administració: Louis Joly.

Gènere cinematogràfic: Drama Històric Revolució Francesa Segle XVIII

Identificació del director i circumstàncies de la producció de la pel·lícula

2. Descripció temàtica i argumental

La pel·lícula, narra els primers esdeveniments de la Revolució Francesa explicada pels seus protagonistes més directes: els ciutadans de Marsella, els comtes exiliats i el mateix rei Lluís XVI. Des de la caiguda de la Bastilla fins a la victòria a les Tulleries. Jean Renoir graba una espècie de noticiari que, al mateix temps, era un reflex de la situació política de França a l'època del rodatge.

La pel·lícula, comença ensenyant la jerarquia que hi havia en el moment, a partir d'un simple pastor (Antol Russe) i el senyor de les terres en les que treballa. Tal és el poder del senyor que amb qualsevol excusa pot decidir executar a un simple pagès del 3r estat.

Tot seguit s'anuncia que les revolucions han començat a França i es destaca la diferència entre una Revolta que és gent enfadada que crema coses i una Revolució que és gent enfadada però amb l'objectiu de complir alguna cosa.

Hi havia senyors jurisdiccionals, els quals invertien la justícia en les seves terres, jutgen qui se salta la seva llei.

Podem veure com després que Anatol s'aconsegueixi escapar de la seva execució i es refugia a les muntanyes, es troba a un pintor i un buròcrata, una persona més formada i rica, però que igualment encara forma part dels no privilegiats.

Aquests expliquen la situació del país i es veuen decidits a lluitar a favor dels seus privilegis.

Davant de la revolució els clergues tan sols tenen dues opcions, la primera és tornar-se clergues refractaris que no accepten la revolució i, per tant, eren perseguits per les revolucions i els juramenta'ls que accepten la revolució i d'alguna manera es poden salvar de la mort que portava la ira del tercer estat.

Finalment, arriba la presa de la Bastilla en la que podem veure com fàcilment el tercer estat supera en número als guàrdies.

El rei se sent obligat a acceptar l'asamblea en la qual s'inicien els partits polítics, que bàsicament són els Girondins i Jacobins que no acaben de posar-se d'acord.

La revolució pren la Fortalesa de Marsella i es comença a veure com soldats i tercer estat són tots un mateix. Aquí és on es crea la nació que és la reunió faternal de tots els francesos, en aquell moment tots passen a ser iguals, tots són, ciutadans.

Els països propers es comencen a sentir amenaçats per a aquesta revolució, ja que tots són absolutistes, així que li diuen al rei que si la revolució guanya, ells arrasaran París per tal d'acabar amb el sentiment revolucionari.

Podem veure més assemblees i com comença a predominar el debat i la democràcia.

Es comencen a tractar temes com els drets de les dones.

Tot seguit podem veure el gran batalló que es crea a Marsella per tal d'anar a defensar la revolució a París.

Marat inicia el seu diari amb la idea d'ajudar al poble fent pública la seva opinió que sempre havia estat censurada. Va ajudar molt a impulsar el moviment amb les seves idees revolucionàries radicals.

En aquest moment el poble es troba amb les amenaces d'invadir-los des de l'exterior, amb molta falta d'aliments i amb el rei utilitza el seu dret de vet que als revolucionaris amb pensament democràtic no els va fer molta gràcia, així que l'exèrcit revolucionari decideix entrar al Palau de les Tulleries per a caçar al rei per a eliminar el seu gran poder que no deixava arribar a una democràcia absoluta.

A l'entrar l'exèrcit, es troben que els mateixos soldats del rei no el volen defensar i es passen al bando revolucionari, per tant, es queda sense defensa i finalment ell, tota la seva família i els clergues que segueixen amb ell són capturats.

A la pel·lícula podem veure l'avanç de la revolució i l'enderrocament de l'absolutisme, el pensament que tenien els humans del s. XVIII i de quina manera el poble sempre té el poder.

Personatges

La cort:

Ñouis XVI,

Marie.Antoinette,

Picard

La Rochefoucauld,

Mademoiselle de Lamballe,

Mademoiselle Elisabeth

Civils i militars:

Roederer

la Chesnaye,

Capitan Langlade Jaque,

Doubouchage

Leroux.

Els aristócratas:

Clariond

Zibral

Jean Ayme

...