ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

La base material del sistema.


Enviado por   •  27 de Abril de 2013  •  Trabajos  •  2.073 Palabras (9 Páginas)  •  269 Visitas

Página 1 de 9

La base material del sistema. L’estructura i dinàmica del sistema.

1. Alimentació

1.1. A partir de l’apartat sobre la Situación Alimentaria Mundial que pots trobar a la pàgina web de la FAO, mostra gràficament i comenta l’evolució dels preus dels aliments al món des de 1990 i especialment durant els darrers 5 anys (2007-2011). Per què són els habitants més pobres els més afectats per possibles increments? (Relaciona-ho amb les darreres revoltes el món en desenvolupament).

En el següent gràfic queda representada l’evolució dels preus dels aliments des de l’any 1990 fins a l’actualitat.

Si analitzem l’evolució dels preus dels aliments amb el gràfic anterior podem observar que entre l’any 1990 i el 2006 l’índex se situa entre 90 i 110 superant-se únicament durant els mesos de gener a setembre de 1996 per tornar a baixar arribant al seu mínim al maig de 2002 situant-se en un índex de 91,6. A partir de llavors podem veure com s’incrementa fins l’any 2008 on al juny arriba al seu punt màxim amb un índex de 184,7, el que suposa un increment des del mínim registrat al 2002 de més d’un 200%. Després d’aquest màxim va tornar a baixar l’índex fins a febrer de 2009 on torna a iniciar l’ascens arribant a superar el màxim de 2008 al febrer d’aquest any 2011 amb un índex rècord de 209,1 on es va mantenint baixant lleugerament durant els darrers tres mesos, essent el valor actual de 197,9 punts.

Podem veure doncs, com en els últims quatre anys s’ha produït un ascens en el preu dels aliments espectacular, arribant al 2011 al preu més alt dels últims 21 anys.

Mirant la gràfica que hi ha a la web de la FAO on es mostra l’evolució del preu per productes des de setembre de 2010 fins a setembre de 2011 veiem que els productes que han fet una pujada més espectacular són el sucre, que és el producte amb un major índex, els olis i greixos i els cereals, mentre que la carn ha sigut el producte amb un ascens més moderat i el producte amb un menor índex.

Les dues gràfiques següents mostren l’evolució del preu dels aliments dels últims cinc anys.

El fet que els habitants més pobres siguin els més afectats per les pujades en el preu dels aliments ve donat pel fet de que són ells els que destinen un percentatge més gran dels seus recursos a alimentar-se, entorn un 60-80%, i per tant qualsevol increment en els preus els afecta molt més i pot portar a moltes famílies a la fam. En canvi en una família amb recursos que destina molt menys percentatge a alimentar-se, entre un 10-20%, no li afectarà en la mateixa mesura un increment en el preu dels aliments. Si la inflació dels aliments augmenta en major mesura que la variació de l’IPC, la línia de la pobresa es torna més restrictiva i més difícil de superar.

Aquesta pujada en el preu dels aliments i la manera en com afecta a les persones més pobres crea entre la població amb menys recursos gana i descontent i això es tradueix en revoltes socials.

Al gener la FAO va registrar com ja he comentat un màxim històric, superant inclús els nivells de juliol de 2008 que al seu dia van provocar revoltes i crisis alimentàries en varis països. La pujada d’aquest any ha sigut un factor determinant en les revoltes al Pròxim Orient, que a Tunísia van provocar la caiguda del règim de Ben Ali i a Egipte la de Mubarak. A més a més, Argèlia va viure enfrontaments esporàdics i varis suïcidis públics en els darrers mesos com a protesta per la pujada del preu dels aliments. També s’han viscut tensions a Jordània on 5000 persones van sortir al carrer a protestar pel deteriorament de les seves condicions de vida. Arrel de les protestes, alguns països opten per elevar les subvencions als aliments per acabar amb el descontent general, però aquesta no és la millor solució ja que no elimina el problema de forma permanent, sinó que és una solució temporal i a més a més s’afavoreix el contraband a països amb preus més cars.

En un article del dia 23 d’octubre d’aquest any del diari El Mundo es posa de manifest un estudi realitzat pel New England Complex Systems Instiutute (NECSI), on s’indica que el nivell de preus dels aliments a partir del qual s’incrementa la possibilitat de disturbis i revoltes socials és de 210 punts (valor nominal) en l’índex de preus dels aliments de la FAO, actualment l’índex és de 234. A més aquest article preveu que l’índex se situarà per sobre de 210 almenys durant els propers dos anys.

1.2. Fes una recerca a internet i identifica almenys dues causes relacionades amb l’oferta i/o la demanda que expliquin aquest augment en els preus dels aliments.

L’increment dels preus dels aliments que s’està produint durant els darrers anys ve donat d’una banda per l’increment del consum d’aliments per part dels països emergents que fa que n’augmenti la demanda. D’altra banda, el canvi climàtic i la menor disponibilitat de terra i aigua per a la producció d’aliments està afectant a les collites i per tant fent que disminueixi l’oferta de productes. Un altre fet que afecta al preu dels cereals és l’increment de la demanda de blat per l’augment de producció de biocombustibles.

1.3. Busca i identifica algun altre element que vagi més enllà de l’economia real i que jugui un paper important en l’evolució dels preus dels aliments? (Aquest video et pot ajudar) .

Juguen un paper important en l’evolució dels preus dels aliments causes econòmiques com la depreciació del dòlar, l’increment del preu dels combustibles, les restriccions en les exportacions, els tipus d’interès baixos, l’abandonament de l’agricultura i l’especulació.

Concretament de l’especulació sobre productes bàsics en el mercat de futurs per part d’intermediaris és del que es parla en el vídeo. El problema ve donat per la tendència d’alguns especuladors a manipular el mercat per generar beneficis, convertint les lleugeres pujades de preus en tendències majoritàries, provocant increments en el preu que només els beneficien amb ells. Amb l’especulació sobre els aliments, aquests passen de tenir un valor utilitari a ser una inversió financera.

2. Desenvolupament econòmic

2.1 En el seu Informe 2010, el PNUD proposa tres nous indicadors multidimensionals per superar les mancances de l’IDH. Explica què aporta de nou cadascun d’aquests indicadors (menciona les tres principals contribucions conceptuals i una dada significativa

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (13.1 Kb)  
Leer 8 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com