Lels Tres Primers Anys

Introducció

El nen no comença quan neix, sinó durant tot l'embaràs. El sentiment d'acceptació per part de la mare durant l'embaràs és una cosa imprescindible en el correcte desenvolupament de qualsevol nen, ja que li donarà una sensació de pertinença i que en néixer hi haurà un lloc destinat per a ell.

El desenvolupament prenatal no és paper només de la mare, també ha d'estar ben assabentat i integrat la presència del pare, ja que el nen comenci a captar més veus i tindrà un contínuum més natural i ràpid.

El recent nascut després de nàixer necessita ajuda per realitzar qualsevol acció, però això no vol dir que se li privi de tota sensació, de tota possibilitat d'interacció amb el mitjà amb el qual conviu, molts pares sobreprotegeixen als seus fills, privant-los de tota oportunitat d'interactuar, tant amb el seu entorn, com amb les persones que l'envolten, això provoca que el nen exigeixi aquesta interacció amb el seu medi, i la forma que coneix és plorant constantment, la qual cosa la mare li respon donant-li pit, donant-li un resposta que no correspon a la seva necessitat real, de manera que també li trunca el seu desenvolupament, tant psíquic com a motor.

En general privar la curiositat innata dels evita tota possibilitat de llibertat, és un error que cometen el 95% dels pares en el correcte desenvolupament de nen. Molts metges recomanen posar al nen sobre un matalàs ampli ple de joguines (pensades per a l'edat de cada infant), així s’alimentarà la seva curiositat i la seva necessitat d'estímuls.

A més el nadó ha d'estar exposat a noves persones, per sembrar-li la idea que al món hi ha una infinitat de persones, amb les quals ha de conviure i donar suport.

Si al nen no se li presenten aquestes oportunitats d'interacció amb el seu ambient social i físic, possiblement d'adult tindrà problemes de seguretat, incapaç de prendre decisions sense ajuda, etc.

Aquest treball esta enfocat al desenvolupament tant físic com psicològic d'un nen, esta dividit en quatre apartats més les conclusions.

En el 1 apartat: el desenvolupament prenatal i com els estímuls en aquesta etapa del desenvolupament són de vital importància per a la creació de vincles afectius, que en un futur ajudaran al fetus a adaptar-se al nou medi que l'espera, a més a més la vida simbiòtica, que és un punt crucial per a l'adaptació del nen en el seu nou ambient.

En el 2 apartat: tracta del desenvolupament neuronal del nen i com és que durant aquesta etapa del creixement, és imprescindible que se li presentin noves experiències sensorials que l'ajudaran en el seu futur desenvolupament intel•lectual. La psicomotricitat i l'impacte psicològic que té per al nen, la seva seguretat, el sentit d'exploració i de curiositat . El bebè, com tots té necessitats, dins d'aquest apartat tractaré les necessitats bàsiques del nadó ja que tenen un significat psicològic molt important per al seu sa desenvolupament.

En el apartat 3 i el 4: esta centrat en l'adquisició del llenguatge, des dels primers balbuceigs dels primers mesos, fins a l'articulació de les primeres frases de l'infant, amb l'inici d'aquesta etapa crucial es dóna una altra, la intel•ligència.

1. Apartat 1.

1.1 Des de zero.

La vida s'inicia en el moment en què l'espermatozoide i l'ovulo es fecunden i inicien la cursa de la vida, a la setena o vuitena setmana el fetus ja té desenvolupat el sentit del tacte i tot el seu cos ja és sensible a les condicions tant internes que tingui la mare, com les externes, les presents en el medi en el qual es desenvolupa la mare.

1.2 Desenvolupament prenatal.

La vida es comença a obrir pas quan es dóna la concepció, en el moment en què l'espermatozoide i l'ovulo s'uneixen, com ja he dit abans, però el desenvolupament, no el creixement, el desenvolupament del nen comença quan el fetus comença a percebre sensacions amb el seu cos, sensacions ja siguin cutànies, gustatives o auditives.

La pell, és el primer òrgan sensorial que completa la seva formació, després de 7 o 8 setmanes d'embaràs el fetus ja té sensibilitat a la cara, a les 10 o 12 setmanes els palmells de les mans i dels peus ja són sensibles, i a les 32 setmanes de gestació la pell, que ja està desenvolupada completament.

El sentit del tacte és i seguirà sent la primera font d'informació que percebem sobre l'ambient i de nosaltres mateixos. El tacte sempre té una dimensió afectiva, el tocar sempre comporta a ser tocat d'igual manera, la qual cosa possibilita una relació. Es recomana a la mare i al pare que després del quart mes de gestació, s’estimuli al bebè, això s'aconsegueix tocant l’abdomen de la mare i fent una mica de pressió sobre aquest, tot això amb la finalitat que el nen creixi llaços afectius amb ambdós pares.

El gust, com l'olfacte, de la mateixa manera inicien el seu desenvolupament durant l'embaràs i durant la setmana 12 i 14 s'han format completament, el nadó comença a distingir els sabors dels aliments que ingereix la mare mitjançant la permeància amb el líquid amniòtic. El bebè en néixer recorda algunes olors prenatals, els quals l'ajudaran a acceptar el menjar del seu nou ambient.

Als 5 mesos el fetus comença a presentar una personalitat individual, a tenir posicions preferides de repòs i son dins de l'úter, en la majoria dels casos fins i tot presenten singlot.

En el cas de l'oïda, també s'acaba de desenvolupar al segon i cinquè mes de gestació. Els primers sons que comença a captar el fetus, són els batecs del cor de la mare, temps després comença a sensibilitzar-se i ha escoltar també els sons ambientals i el més important per a la seva adaptació dins del seu pròxim ambient, la veu materna i paterna, i per tant el llenguatge que ells fan servir.

El escoltar la veu d'ambdós pares li presenta al fetus l'oportunitat de crear un llaç més afectiu amb ells, però també de prendre certa familiaritat amb l'idioma que parlen, doncs en néixer preferiran aquest que el d'una llengua estrangera.

Aquí voldria fer un petits esment personal. Tan a mi com al meu germà, des de estar a la panxa de la nostre mare, sempre ens han parlat en català i en castellà. La família, per part de la meva

...