Psicologia De La Instrucció

Pregunta 2. A partir de la dècada dels anys cinquanta, l’expansió dels enfocaments cognitius, han tingut repercussions importants en l’explicació de l’aprenentatge dels alumnes. Enfront de la idea d’un individu que reacciona a les propostes dels professors, es va materialitzant la idea d’un alumne que processa, assimila, relaciona i construeix el coneixement. D’aquí, la importància creixent que s’atribueix a les aportacions dels alumnes al procés d’ensenyament i aprenentatge. L’activitat constructiva de l’alumne sorgeix com element mediador entre les propostes d’ensenyament del mestre i els resultats d’aprenentatge que s’obtenen; així, la intervenció del mestre determina que l’activitat de l’alumne sigui més o menys constructiva. Els pares, els educadors, els seus companys, ... són els mediadors que li fan accessible parcel•les de la cultura i també les maneres d’accedir- hi. Tot plegat és un procés d’interiorització que implica la interacció amb els altres (mestres i companys), que es du a terme en la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP) que és on té sentit l’ensenyament perquè és allà on es pot promoure el desenvolupament.

La influència educativa que exerceix el professor amb propostes, orientacions, seguiment, directrius, etc., promou el desenvolupament quan aconsegueix arrossegar l’alumne a través de la ZDP, i converteix en desenvolupament real allò que al principi és desenvolupament potencial, que requereix la intervenció d’altres per ser actualitzat. Així, a partir d’aquí, s’ha de cercar l’eficiència de l’ensenyament, que depèn en bona part de la capacitat dels educadors per a intervenir de forma contingent en les dificultats i avenços de l’infant.

Tot el que hem dit fins ara seria molt interessant que ho tinguessin present les mestres de l’escola de la Cerdanya perquè d’aquesta manera podrien dur a terme un procés d’ensenyament adaptatiu per donar una millor atenció a la diversitat dins l’aula. És importantíssim que tinguin en compte les aportacions dels alumnes en el procés d’E- A, així tal vegada alumnes com l’Antoni, la Diana, l’Ibai, es podrien sentir més motivats, i es sentirien protagonistes del procés d’E- A. A altres alumnes com la Beatriu, les haurien d’engrescar amb al tasques que les motivessin o que veies que motiven als seus companys per així ella voler participar activament en totes les tasques que es proposin; amb en Moha, s’hauria d’haver fet tot d’una que va arribar l’acollida lingüística, i ara segurament tindria una sèrie d’hàbits a l’aula assimilats i així les mestres podrien treballar continguts conceptuals adaptats a les seves necessitats d’alumne nouvingut; amb la Fiona, partint de les aportacions que pot fer al procés d’E- A, es podria millorar substancialment la seva autoestima. La Marta és l’alumne amb unes necessitats educatives més evidents i més específiques. Estic totalment d’acord en que ha de treballar dins

...