LA POESIA MEDIEVAL. LA POESIA TROBADORESCA

CAT T2

LA POESIA MEDIEVAL. LA POESIA TROBADORESCA.

La lírica trobadoresca va tenir el seu origen a les corts occitanes, aquesta va ser la primera mostra de poesia culta expressada en una llengua romànica.

Cançoners: antologies que aplegaven copies dels poemes dels trobadors. 

LA LÍRICA TROBADORESCA

Presenta un to afectiu, sentimental i emotiu. El compositor i l’interpreta.

Els trobadors escrivien poemes per que fossin cantats, per la qual cosa havien de disposar d’una formació solida, no tant sols literària sinó també musical. Els trobadors tenien un gran prestigi social.

Diferència entre trobadors i joglars: Els trobadors componien la lletra i la música de les seves cançons, mentre que els joglars les interpretaven davant un auditori amb l’acompanyament d’un instrument musical. Pertanyien a grups ben diferenciats tan pel que fa a la consideració social, com a la formació i la cultura.

Literatura universal

 --------------------------------------------------------------------------------------------------

Guilhem de Peiteieu, trobador occità, se’n conserven 11 poesies.

Bernat de Ventadorn, trobador occità, 40 composicions.

Marcabrú, trobador nascut a Gascunya, de condició social baixa que va fer de joglar, 42 composicions.

Azalais de Porcaraigues, trobador de Portirangues, només se’n coneix una composició.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

ELS GENERES POÈTICS.

La cançó, va ser el gènere per excel·lència de la poesia trobadoresca, i va constituir el vehicle mes important de la poesia amorosa.

El sirventès, era l’expressió de l’atac, la ira, la política i el discurs moralitzador. Es cantava aprofitant la melodia d’una cançó ja existent, això permetia una difusió més ràpida.

El plany, era el gènere per mitja del qual el trobador es lamentava per la mort d’un personatge important.

L’alba, era un poema amorós que expressava l’enuig dels amants que havien de separar-se desprès de passar una nit junts.

La pastorel·la, era una composició de l’àmbit de la poesia amorosa, que descrivia el diàleg d’una pastora i un cavaller que l’intentava seduir.

La tençó o joc partit i el tornejament, eren generes que expressaven debats entre els trobadors.

LA FORMA LÍRICA TROBADORESCA

Un aspecte que caracteritza la lírica trobadoresca es la rigidesa formal. La poesia trobadoresca es basava en el nombre de síl·labes del vers i la rima. Les estrofes s’anomenaven cobles, pel que fa l’estil en les cançons, cal diferenciar dues tendències:

TROBAR LLEU:  era un estil que es caracteritzava per la versificació senzilla.

TROBAR CLUS: es caracteritzava per la complicació i dificultat de comprensió

AUSIAS MARCH

Va néixer a Gandia, la seva obra es formava per 128 composicions de tipus amorós i moral.

Característiques de les composicions:

Ús de la llengua catalana com ha llengua literària. Fidelitat a l’escriptura de la cançó trobadoresca. Construcció característiques de les comparacions a partir de les imatges de procedència diversa.  Amb funcio emotiva i explicativa

Influencies, poesies amoroses.

Els trobadors: March es va acostar mes als últims representants d’aquest tipus de poesia, però també se’n va allunyar pel que feia a l’ús de la llengua.

Dant i Petrarca. La poesia de March tenia similituds amb les obres d’aquest 2 poetes.  Pel que fa la natura i lamor

Literatura universal

----------------------------------------------------------------------------------------------------

Francesco Petrarca, poeta Itàlia. Familiares

Dante Alighieri, poeta Itàlia. La divina comèdia

Aristòtil, filòsof i científic grec.

Sant Tomàs d’Aquino, teòleg i filo. Suma Theologica.

Garcilaso de la Vega, poeta castellà nascut a Toledo.

 ---------------------------------------------------------------------------------------------------------

L’ESCOLA VALENCIANA

L’hegemonia a València

València va agafar el relleu de BCN com a ciutat de cultura. Aquesta situació de poder demogràfic, econòmic i polític es va reflectir en la producció literària.

• En el sector burgès es practicava una literatura satírica i realista, que volia divertir i alhora retractar la societat.
• En un sector més aristocràtic, en canvi, es practicava una literatura elevada de caràcter humanista.

JAUME ROIG

Va ser un burgès i lletraferit, representa la figura més rellevant de la literatura humorística i popular amb el seu llibre Espill, que es presenta com un relat autobiogràfic.

El llibre va ser publicat primerament com a Llibre de consells, després, com a Llibre de les dones. Amb la clara intenció de divertir, més que de moralitzar.

JOAN ROÍS DE CORELLA

La seva obra, extensa i variada, s’adreçava a un públic aristocràtic i sensible a les noves influències literàries. Va escriure diferents tipus d’obres:

• Obra profana: Tragèdia De Caldesa, l’obra descriu com un dia, l’autor, mentre espera a la seva estimada, Caldesa, observa des d’una finestra com ella l’enganya amb un altre home.
• Obra mitològica: Parlament que s’esdevenc en casa de Berenguer Mercader, una obra que recull les històries explicades per un grup de personatges assistents a una tertúlia literària.
• Obra de circumstància: Triümfo de les dones, és una defensa de les dones.
• Obra religiosa: Cartoixà o Psalteri, són traduccions d’altres idiomes.

Literatura Universal

----------------------------------------------------------------------------------------------------

Boccaccio, escriptor italià. Decameró. Il Corbaccio.

...