Análisis De Una Retransmisión Deportiva Radiofónica

1. INTRODUCCIÓ

El partit que ens proposem analitzar es va jugar el dia 22 de setembre de l’any passat al Camp Nou. Els dos

equips que s’enfrontaven eren, òbviament, el Futbol Club Barcelona i el Granada. Hem escollit que la

retransmissió fos a càrrec dels de l’equip de Rac1, amb Joan Maria Pou com a conductor. Som totalment

conscients que el partit que a continuació analitzem és un partit sense gaire transcendència. De fet, i situant-

nos una mica en la realitat del moment, el Barça estava en una ratxa boníssima a 10 punts del Madrid i primer

en la classificació. Per tant, el partit es presentava sense tensió tot i les baixes de Piqué i Iniesta, que estaven

lesionats.

Amb un panorama aparentment tan calmat com el que es presenta en aquest partit de Lliga, volem veure si

l’equip de periodistes de Rac1 i en concret les 3 figures que hem d’analitzar (Pou, Saperas i Costa) saben

mantenir la tensió i el fil del joc a la resta d’oients, així com també si utilitzen els recursos que Josep Maria

Blanco exposa en el seu manual.

Som totalment conscients que és diferent analitzar un partit de Barça-Madrid o un partit de final de Champions

que el que analitzarem nosaltres, ja que és molt més fàcil trobar varietat de recursos fònics i vocals en un

partit que té l’al·licient de tenir transcendència per la història blaugrana que no pas un partit que a hores d’ara

ni els jugadors del mateix Barça deuen recordar que han jugat.

Per nosaltres, la bona retransmissió s’ha de fer en cada partit, no només en els emocionants, i és per això que

volem veure com el duen a terme els d’”El Barça juga a Rac1”. Volem saber si són capaços de mantenir l’atenció

de l’oient, si posen emoció a les jugades, si coneixen els jugadors d’un equip com el Granada, si mantindran

d’una manera sòlida el fil de la narració...

Amb aquestes intencions comencem, doncs aquest treball que esperem que serveixi per entendre una mica

més l’extens món de les retransmissions esportives.

2

2. ANÀLISI GRUPAL DEL PARTIT

2.1. Prèvia

La prèvia d’aquest partit, en el podcast que hem trobat al web de Rac1, dura una hora. Com que molta part d’aquesta se la passen parlant d’altres equips de primera divisió, així com també dels jugadors lesionats amb qui no podrà comptar el Barça, en fem un breu resum i, d’aquesta manera, començarem a parlar de la prèvia dels últims 5 minuts que és quan realment l’equip de narradors està més posat en el partit en qüestió. Les dades rellevants que diuen abans d’aquest quart d’hora són que Vilanova té molts fronts oberts, ja que hi ha diversos titulars (Piqué, Puyol i Iniesta) que estan lesionats, i això representa una oportunitat fantàstica per fer proves i donar minuts als suplents gràcies a la diferència de punts que té respecte del Madrid. Com que ni Piqué ni Puyol podran jugar, qui ocuparà el seu lloc serà Álex Song –i no Bartra, per sorpresa dels de Rac1–.

Els minuts previs a l’inici de l’encontre, Joan Maria Pou utilitza un volum força elevat i potent1 . És el moment que la veu d'aquesta figura ha de transmetre als oients que allò està a punt de començar, ha de dir-los que deixin allò què estan fent perquè amb un tres i no res la maquinària del partit pròpiament dita es posa en marxa. Seguidament es recorden les alineacions d’ambdós equips per part de Roger Saperas. Curiosament, no tots els cinc minuts estan parlant dels dos equips protagonistes, sinó que durant aquest temps locuten un anunci publicitari de més de mig minut que no té res a veure amb el partit (de fet és de “Pernils El Charro”). Suposem que en els temps de crisi i en un partit poc important i transcendental com va ser aquest, van aprofitar per acontentar els publicistes de la cadena radiofònica. Just abans de començar el partit del Barça contra el Granada, el narrador dóna pas al servidor de dades perquè comenti la dada de la quantitat desorbitada de persones que hi ha a les graderies, així com també l’expectació. Es fa una porra amb els diversos membres que fan la retransmissió i ja, just abans de xiular l’inici del partit es dóna un anunci publicitari.

2.2. Primera part

El narrador només començar fa referència a la ciutat on s’està desenvolupant l’encontre: Barcelona, així com també dóna el temps i el resultat molt poc després d’haver començat el matx (“minut i mig de la primera part, marcador empatat a zero”). Tenint en compte que es tracta d’una retransmissió radiofònica i que el que ha d’intentar el narrador és construir imatges al cap dels oients o, com diria Blanco, treure el màxim profit als recursos expressius de la nostra veu permetent que l’oient es faci una idea del desenvolupament dels fets2, el narrador abusa de la conjunció “amb”, en comptes de descriure el tipus de passada que es fa durant les jugades.

S’inaugura el primer moment d’intensitat quan encara no fa deu minuts de l’inici del partit (fins el moment, el to de tots els personatges que componen la retransmissió és molt relaxat, fent comentaris extra-partidals i amb un ritme que rasca la monotonia). Aquest canvi d’intensitat arriba quan Messi està a punt de fer un gol, gest totalment recurrent en les retransmissions, com explica Blanco en el seu llibre, on diu que quan la pilota

1 Josep Maria Blanco, “aquesta és una bona manera d’iniciar la narració”. Blanco, Josep Maria. Las retransmisiones deportivas: técnicas de narración radiofónica. Comunicación Global: Barcelona, 2002. 2 Op. Cit. Pàg. 107

3

sobrepassa l’últim terç del camp és indicat emprar un ritme més elevat3. Il·lustrem la jugada que ha provocat el canvi de ritme: “Cesc fa una passada per Alves, Alves fent una mitja punta, continua Alves, la centrada d’Alves a l’interior de l’àrea per Messi, no està en fora de joc Messi, el control de Messi la rematada de Messiiiii... CÓRNER!! Llavors comenta la jugada i explica amb exactitud què ha passat, talment com si fos una repetició a la televisió: “Oh! boníssima la passada de Dani Alves, excel·lent la passada de Dani Alves! Messi fa el control i el xut l’ha desviat un defensa directament a córner, concretament Íñigo López”. L’analista tècnic entra en joc quan es xiula la primera falta en atac per Song, que és quan Cesc xuta un córner i ell (l’analista) comenta que hi ha hagut jugada d’estratègia: “Hi ha hagut pissarreta. Sí, un Cesc que porta quatre titularitats consecutives i que està picant els córners perquè Xavi descansa, després que el migcampista de Terrassa no rodés des del partit de Pamplona, quatre partits consecutius portava Xavi sent titular”. Pou canvia d’intensitat, sobretot, quan qui perilla o qui fa jugades bones és el Barça, l’equip que Rac1 segueix a tots els partits. En aquesta retransmissió també hi ha moments per l’humor, i és que la broma en qüestió comença quan Floro Flores fa un xut perillós que acaba en mans del porter blaugrana. Saperas comença a parlar d’ell: “avui al darrere tonteries les justes. Aquesta ha estat la primera, ja ho he insinuat en la prèvia, Floro Flores no és un virtuós, però és el típic davanter rata, pesat, que va a tots els xocs, i com el Barça li faci concessions d’aquest tipus, en pot patir el darrere”, i segueix amb la informació d’aquest jugador, l’analista tècnic, Costa: “italià, 29 anys i de l’Udinese, on comparteixen propietaris amb el Granada”, que la complementa un altre membre de l’equip de J.M. Pou, Xavi Puig: “i de pares catxondos. Catxondos per ajuntar-se”. L’acudit culmina amb riures. En general, al llarg de la primera part del partit les persones encarregades de portar a terme la retransmissió tenen clar el seu rol o càrrec. Tot i que la narració es fa sense trepitjar-se massa els uns amb els altres (els torns de paraula es respecten molt) sí que és cert que en alguns casos el narrador aporta alguna dada més adequada de comentar pel servidor de dades com, per exemple, allò que passa a les banquetes. Tot i que no és excessivament greu si es fa de manera puntual, casos com aquest poden deixar intuir que algun membre de l'equip no està prou atent encara que no sigui així en realitat.

Durant més de dos minuts, el Barça fa una jugada llarguíssima basada en passades i en esquivades dels contrincants. El narrador és qui la va explicant, amb un to monòton, fins que la pilota surt fora de banda. Llavors l’analista tècnic entra en antena per “recordar” o per intentar que l’oient es faci a la idea que abans que fos fora de banda favorable al Granada, el Barça havia protagonitzat un “rondo gegant”.

Joan Maria Pou, per aportar dinamisme a un partit tan ensopit com el que els hi ha tocat retransmetre, connecta amb Sònia Gelmà, que està present a l’Assemblea de Compromissaris del Barça, convocada per parlar de temes d’actualitat de l’equip, així com també de futur. En el moment que fan la connexió en directe, s’està parlant del segon equipament que durà l’equip el següent any, de si durà la senyera o no. Amb aquest precedent i després d’haver acabat la connexió en directe amb la Sònia, es segueix parlant de l’assemblea en qüestió, que recalquen que està durant molt. Just després, el narrador recorda el minut i el resultat i connecta a Saragossa amb Marc Mundet –periodista especialitzat en l’àmbit basquetbolístic–, que està pendent de la semifinal de

...