Binta I La Gran Idea

BINTA I LA GRAN IDEA (La contraposició de les cultures)

Binta i la gran idea és una pel.lícula que contraposa les cultures i narra la historia d’una nena de 7 anys que viu a un poblat al costat del riu Casamance al sud del Senegal (antiga colònia francesa que va patir el procés típic d’aculturació).

En aquest país, per cert, més de la meitat de la seva població són analfabets i tan sols un 15 % dels nens/es tenen l’opció de cursar estudis secundaris. El Senegal per a Occident és un país subdesenvolupat el qual no ha aconseguit els nivells socio-econòmics ni culturals desitjats. Em fa l’efecte que la península Ibérica va pel mateix camí, per tant aquí la primera qüestió, el desenvolupament o subdesenvolupament és merament un índex econòmic o és més que tot això?.

Centrant-nos en el curt, interpreto que la percepció que tenim a Occident envers el progrés està basada únicament en el creixement econòmic d’un país, deixant de banda altres indicadors tant o més importants com ara: valors fonamentals, vida en comunitat, solidaritat, estima i respecte envers la natura, valors els quals per d’altres cultures si que són signes de progrés.

Per a mi el més destriable és l’interès que tenen la Binta, la seva cosina Soda i la resta de nens i nenes per poder anar a l’escola (espai on tenen la oportunitat d’aculturar-se i on s’impregnen de valors), em fa l’efecte que aquest sentiment no correspon al dels nens del mon occidental. Potser hi té alguna cosa a veure el nostre sistema educatiu el qual durant dècades l’únic que ha pretès ha estat preparar-nos per ésser més competitius i el més important de nosaltres serà el que acabem produïm a la societat (almenys durant molts anys ha estat així). Mentre que l’educació que rebran al Senegal, Camerun o El Congo és més important altre tipus de qüestions com ara el respecte, la imaginació, la solidaritat i el creixement en comunitat per ajudar-se uns als altres i no pas l’individualisme per ajudar-se a si mateix.

Pel que fa al treball ens mostra també la diferencia existent entre ambdós cultures, els països per desenvolupar es treballa solament per cobrir les necessitats principals de les famílies, és el cas del pare de la Binta qui només pesca el necessari per alimentar-se o per intercanviar. Tanmateix les dones del grup treballen totes juntes en un sector de plantacions perquè els agrada ajudar-se i estar juntes, entenc que a la vegada que treballen, es socialitzen igual que les dones d’altres països de l’Àfrica que per anar a buscar aigua s’havien de desplaçar quilometres, durant el trajecte es socialitzaven, però vam arribar els blancs i els hi vam plantificar un pou al mateix costat de casa la qual cosa va fer que no es tinguessin de desplaçar-se i la socialització se’n va anar a norris, un altre exemple d’etnocentrisme, pensar que el nostre és el millor o altrament dit pensar que allò és el que els convé.

Ja sabem com es treballa a Occident, en benefici propi per a a obtenir riquesa i poder acumular quant més millor, segons el pare de Binta treballant així deixarem a les futures generacions sense recursos(peixos, aigua, aire) a més per la nostra avarícia i por de perdre-ho tot ens barallarem entre uns i els altres.

El pare de Binta amb la seva gran idea pretén adoptar un Tubab deslletat amb la finalitat que es desenvolupi com a persona i poder donar-li els coneixements necessaris per tal que sigui feliç en la seva comunitat, de tal manera quan creixi pugui contribuir a la humanitat ensenyant als altres nens blancs el que ha après, tot i que proposa l’educació, la felicitat i solidaritat com a eines de progrés crec que aquí hi ha una mostra de etnocentrisme per part de Diatta perquè vol dir que si el nen es queda a Occident serà infeliç i desgraciat, potser si? però crec que Diatta no és objectiu i

...