Comentari De Text "Julio Iglesias. La Veu Del tòpic."-

Comentari de text –Text 1.1. Pere Cullell “Julio Iglesias. La veu del tòpic.”-

Aquest article apareix al diari “Avui” i és un text descriptiu i narratiu, que va acompanyat d’una caricatura. Allà tenim informació no verbal important: ample somriure, vestimenta polida, ulleres de sol amb una imatge de “topless” reflectida, pell bruna i cabell repentinat, però informal.

El tema del text és la descripció d’un cantant que triomfa perquè dóna el que el públic espera: “la veu del tòpic”.

Anomenem “punt de vista” a la posició de l’autor. En aquest cas el text és bastant objectiu, perquè es val de formes impersonals (“no se li feia cas”, línies 3-4); així com la tercera persona i la sisena.

La progressió temàtica és per tema constant: Tema 1R1, R2...

La primera i segona part contenen una certa narració (línies 1, 3, 18). A la primera part la narració es veu des del punt de vista del públic i a la segona l’autor va treballant un procés d’empatia entre l’autor i el personatge descrit. És a dir, l’autor utilitza citacions perquè pensem que en Julio Iglesias i oblidem que llegim un article sobre Julio Iglesias.

Pel que fa a la cohesió (xarxa de lligams interns d’un text), és important en aquest text l’adjectivació, la repetició i les referències. L’adjectivació s’usa per aportar informació al retrat: “la pell bruna” (línies 21-22), “se’l veia insegur, fràgil, tendre” (línies 4-5).

Tenim diverses repeticions d’estructures quantificades: “perpètuament enamorat”, a les línies 39-43. Repetint el mot perpètua(ment) es genera una mena de melodia o ritme que és tan previsible com les cançons del personatge.

Apareixen anàfores, el•lipsis i substitucions. Al primer paràgraf, la referència al cantant és el•líptica. Hi ha dos elements aquí: el títol i també la fama del personatge. Fixem-nos que el cantant és substituït per: “la veu del tòpic”, “Agosto Catedrales”, ... Tots aquests recursos van assegurant la presència d’un tema constant: Julio Iglesias.

L’últim punt important és la presència d’un estil directe. L’article acaba amb referències a frases dites pel cantant (línies 43-45).

Per acabar, destacarem el fet que el text és molt objectiu ja que la veu de l’autor es va perdent i va apareixent la del cantant, en estil directe. Amb tot, a la línia 33 tenim l’adjectiu “pitjor”, cosa que avalua la trajectòria del cantant. Subratllarem, a més, que la coherència i cohesió de l’article és força adequada, fins el punt que els recursos de repetició ens fan pensar en com és de tòpica la música de Julio Iglesias.

...