Finançament A La Radio

Tema 8: Les fonts de finançament d’emissores i programes de ràdio

8.1 Els requeriments del projecte: el pressupost 8.1.1 Definició 8.1.1 Tota empresa radiofònica disposa d’un instrument de planificació i de control de la gestió que s’anomena pressupost general i que es divideix en tres grans apartats: 1.Ingressos previstos (que poden arribar a través de la publicitat, d’ajudes o subvencions, entre d’altres) 2.Despeses previstes (desglossades en diverses partides, algunes de les quals contenen els costos directament atribuïbles al departament de programes). 3.El tercer apartat és el resultat de la conjugació dels dos anteriors. És a dir, la diferència entre el que pensem ingressar i el que creiem que gastarem. Si el resultat és positiu vol dir que tindrem beneficis, que guanyarem diners. Normalment el pressupost general de l’emissora és de caràcter anual, de gener a desembre, encara que és molt habitual que les empreses el facin coincidir amb la temporada radiofònica que va de setembre a juny. El pressupost de la temporada anterior ens informa sobre el que hem fet però, sobretot, ens indica la tendència de l’emissora: creixement, estabilitat o recessió. A partir d’aquestes dades i del que es preveu que pot passar en l’actual temporada, la direcció fixa els seus objectius per al període planificat. El mateix podem fer amb un sol programa, quan encarem la segona temporada. IMPORTANT: Gairebé tots els instruments referits a la gestió d'una emissora que aniran apareixent al llarg d'aquest tema, podran aplicar-ho els productors per a la gestió d'un programa concret, tan a l'hora de portar-lo a terme com en el moment previ de preparació del projecte . 8.1.2 Partides pressupostàries. En el pressupost d’una emissora, les despeses consten en diferents partides o apartats. D’aquestes, els conceptes que són directament atribuïbles com a costos del departament de programes són els següents: Personal: en aquest apartat s’inclouen totes les despeses generades pels professionals amb contracte fix o temporal amb tasques de producció, coordinació, emissió i realització (periodistes, locutors, tècnics, directors, realitzadors, etc.). S’hi recullen tant el sou com els costos de la Seguretat Social. Col·laboradors: són les persones que realitzen alguna tasca ocasional o continuada en la producció dels programes. Disposen d’un contracte de col·laboració i acostumen a tenir la consideració laboral d’autònoms. Són els crítics, els comentaristes, els especialistes, els tertulians, etc. Proveïdors externs: departament que inclou les factures de les productores que venen programes a la nostra emissora, ja sigui en règim de producció aliena o de coproducció. També hi figuren les despeses ocasionades per la contractació d’agències de notícies i d’altres proveïdors de continguts, com per exemple els dels serveis en línia via Internet. Premis i promocions: apartat dedicat a les quantitats de diners pagades en concepte de premis oferts pels programes o de promocions especials dutes a terme per l’emissora. Operacions externes: també conegudes com a despeses de retransmissions exteriors i fan referència a les despeses que ocasiona la retransmissió de partits de futbol, concerts i actes diversos, així com per a la realització de programes que es fan fora de l’estudi (per exemple per la diada de Sant Jordi, en el cas d'una retransmissió excepcional des d'una universitat o escola, etc.). Participació en les despeses generals: algunes emissores fan el que s’anomena “comptabilitat analítica”, que vol dir que carreguen a cada departament una part dels costos generals (llum, aigua, telèfon...) en funció d’algun criteri predeterminat com ara el nombre de persones, l’espai que ocupen, el consum energètic, etc. Intercanvis: Són totes aquelles activitats que paga un patrocinador a canvi de publicitat gratuïta a l’emissora per l’import equivalent. Tot i que és una partida que aparentment no té cost per a l’emissora es reflecteix igualment al pressupost. Tots aquests elements es poden aplicar igualment a l’hora de preparar el pressupost d’un únic programa i ens ajudaran a definir, amb números i damunt el paper, les necessitats econòmiques de l’espai així com la seva possible rendibilitat. En principi, i tal i com ja s'ha vist en el tema anterior, a l'hora de presentar un projecte de programa, em principi, no haurem de presentar aquestes partides. Dependrà d'en quina fase del projecte ens trobem, de quina informació adicional ens va demanant l'emissora que es mostri interessada en el nostre projecte i de si nosaltres ens encarreguem de preparar el pressupost o de si això ho fa la pròpia emissora. De qualsevol forma, aquest apartat l'haurem de fer sempre a nivell intern per poder gestionar el programa.

Sobra dir, que cal ajustar el pressupost tant com sigui possible. D’altra banda, també es imprescindible recordar que pràcticament mai no coincideix el que considerem necessari amb el que realment tindrem a l’hora de fer el programa. Per això és important que disposem d’un alt grau de creativitat, flexibilitat i adaptació. 8.2 Criteris de selecció i valoració de les fonts i formes de finançament. Quan ja sabem el què volem i els recursos i les assignacions pressupostàries de què disposem, hem de decidir qui produirà la programació i com. La política de producció de programes de qualsevol emissora passa sempre per tres opcions bàsiques: 1.Utilitzar únicament recursos propis 2.Anar a buscar fonts alienes de producció 3.Combinar les dues opcions anteriors 8.2.1 La producció pròpia. Consisteix en assumir tota la programació o projecte amb els recursos propis i sempre hauria de ser la primera opció que caldria que ens plantegéssim, sobretot si engeguem un projecte de nou. Tant en aquest cas com en el d’emissores que ja funcionen, si la nostra opció és la de la producció pròpia, és bo que analitzem tres qüestions bàsiques: Qui som: hem de fer un inventari aprofundit de les persones que treballen amb nosaltres i intentar descobrir quines són les seves habilitats i si realment estan desenvolupant les tasques més adequades a les seves capacitats. Si ens hem de produir un programa nosaltres mateixos serà imprescindible treure el màxim suc de cada persona i per a això, cal que cadascú faci la feina més pertinent i adequada al seu perfil. Què fem: en el procés de producció de programes de ràdio moltes vegades es fa palesa aquella dita de “Dels costums se’n fan llei”. S’han assumit determinades formes de treball i tot i que no són les més òptimes es donen per bones. És important, doncs, que entenguem que tot és pot revisar i tot es pot canviar. Per tant hem d’analitzar a què s’estant destinant o es volen destinar els recursos per saber si és el més correcte o si, per contra, podem alliberar recursos mal aprofitats i destinar-los a d’altres projectes. Ex: unitat mòbil d’una emissora només destinada a un programa quan en realitat no la necessiten sempre i un altre espai se’n podria aprofitar. Què podem fer: etiquetar les persones és un error perquè el talent creatiu en qualsevol àmbit sovint s’amaga darrera de les persones més insospitades. Cal descobrir el potencial de cada persona i ajudar a que el desenvolupi en funció de les nostres necessitats. Per tant, no donem mai per impossible una projecte de programa o secció si abans no hem esbrinat si algú de l’equip –encara que no ens ho sembli- seria capaç de dur-lo a terme. Per tant, per garantir l’èxit d’un programa fet amb producció pròpia cal que triem les persones més polifacètiques, els permetem fer aquelles feines per les que estan més preparades (encara que sovint no sigui les que més desitgen) i organitzem el seu treball optimitzant al màxim els recursos. 8.2.2 Fonts de producció aliena Optar pel finançament extern a vegades és una opció i d’altres, una obligació (per exemple en el cas d’emissores propietat d’una cadena). Hem de tenir clar, però, quines implicacions tindrà per a la imatge del programa/programació i per als nostres costos la tria d’aquesta possibilitat de producció. Les fonts de producció aliena poden ser els següents: Productores externes: són empreses que ideen, produeixen i realitzen un programa pensat a la mida de les necessitats d’una emissora determinada. Moltes vegades comporten un acord de coproducció entre totes dues empreses. Això és, per exemple, quan la productora aporta la creativitat, el guió, la producció, la realització, la presentació i els col·laboradors, mentre que la ràdio s’encarrega de la part tècnica. Aquesta possibilitat s’està estenent ràpidament en la pràctica quotidiana de les emissores de ràdio actuals i s’utilitza, generalment, quan una emissora vol incorporar un conductor famós que ja compta amb el seu equip propi de col·laboradors i exigeix llibertat plena a l’hora de desenvolupar el projecte. D’entrada, l’ús de productores externes ens allibera dels costos de personal, així com dels problemes derivats de canvis interns en l’equip i de la relació amb els col·laboradors. De tota manera cal tenir en compte que normalment els costos d’un programa extern acostumen a ser superiors als d’un mateix programa realitzat amb els recursos propis de l’emissora. D’altra banda, es corre el risc que la productora tingui uns objectius diferents als de l’emissora. Cal, per tant, vetllar perquè l’equip dugui a terme el que s’ha pactat i ho faci en les condicions acordades. Programes sindicats: són realitzats per una productora externa i emesos, normalment de manera NO

simultània, per diferents emissores que NO tenen cap mena de relació contractual

...