Finançament A La Radio

Tema 8: Les fonts de finançament d’emissores i programes de ràdio

8.1 Els requeriments del projecte: el pressupost 8.1.1 Definició 8.1.1 Tota empresa radiofònica disposa d’un instrument de planificació i de control de la gestió que s’anomena pressupost general i que es divideix en tres grans apartats: 1.Ingressos previstos (que poden arribar a través de la publicitat, d’ajudes o subvencions, entre d’altres) 2.Despeses previstes (desglossades en diverses partides, algunes de les quals contenen els costos directament atribuïbles al departament de programes). 3.El tercer apartat és el resultat de la conjugació dels dos anteriors. És a dir, la diferència entre el que pensem ingressar i el que creiem que gastarem. Si el resultat és positiu vol dir que tindrem beneficis, que guanyarem diners. Normalment el pressupost general de l’emissora és de caràcter anual, de gener a desembre, encara que és molt habitual que les empreses el facin coincidir amb la temporada radiofònica que va de setembre a juny. El pressupost de la temporada anterior ens informa sobre el que hem fet però, sobretot, ens indica la tendència de l’emissora: creixement, estabilitat o recessió. A partir d’aquestes dades i del que es preveu que pot passar en l’actual temporada, la direcció fixa els seus objectius per al període planificat. El mateix podem fer amb un sol programa, quan encarem la segona temporada. IMPORTANT: Gairebé tots els instruments referits a la gestió d'una emissora que aniran apareixent al llarg d'aquest tema, podran aplicar-ho els productors per a la gestió d'un programa concret, tan a l'hora de portar-lo a terme com en el moment previ de preparació del projecte . 8.1.2 Partides pressupostàries. En el pressupost d’una emissora, les despeses consten en diferents partides o apartats. D’aquestes, els conceptes que són directament atribuïbles com a costos del departament de programes són els següents: Personal: en aquest apartat s’inclouen totes les despeses generades pels professionals amb contracte fix o temporal amb tasques de producció, coordinació, emissió i realització (periodistes, locutors, tècnics, directors, realitzadors, etc.). S’hi recullen tant el sou com els costos de la Seguretat Social. Col·laboradors: són les persones que realitzen alguna tasca ocasional o continuada en la producció dels programes. Disposen d’un contracte de col·laboració i acostumen a tenir la consideració laboral d’autònoms. Són els crítics, els comentaristes, els especialistes, els tertulians, etc. Proveïdors externs: departament que inclou les factures de les productores que venen programes a la nostra emissora, ja sigui en règim de producció aliena o de coproducció. També hi figuren les despeses ocasionades per la contractació d’agències de notícies i d’altres proveïdors de continguts, com per exemple els dels serveis en línia via Internet. Premis i promocions: apartat dedicat a les quantitats de diners pagades en concepte de premis oferts pels programes o de promocions especials dutes a terme per l’emissora. Operacions externes: també conegudes com a despeses de retransmissions exteriors i fan referència a les despeses que ocasiona la retransmissió de partits de futbol, concerts i actes diversos, així com per a la realització de programes que es fan fora de l’estudi (per exemple per la diada de Sant Jordi, en el cas d'una retransmissió excepcional des d'una universitat o escola, etc.). Participació en les despeses generals: algunes emissores fan el que s’anomena “comptabilitat analítica”, que vol dir que carreguen a cada departament una part dels costos generals (llum, aigua, telèfon...) en funció d’algun criteri predeterminat com ara el nombre de persones, l’espai que ocupen, el consum energètic, etc. Intercanvis: Són totes aquelles activitats que paga un patrocinador a canvi de publicitat gratuïta a l’emissora per l’import equivalent. Tot i que és una partida que aparentment no té cost per a l’emissora es reflecteix igualment al pressupost. Tots aquests elements es poden aplicar igualment a l’hora de preparar el pressupost d’un únic programa i ens ajudaran a definir, amb números i damunt el paper, les necessitats econòmiques de l’espai així com la seva possible rendibilitat. En principi, i tal i com ja s'ha vist en el tema anterior, a l'hora de presentar un projecte de programa, em principi, no haurem de presentar aquestes partides. Dependrà d'en quina fase del projecte ens trobem, de quina informació adicional ens va demanant l'emissora que es mostri interessada en el nostre projecte i de si nosaltres ens encarreguem de preparar el pressupost o de si això ho fa la pròpia emissora. De qualsevol forma, aquest apartat l'haurem de fer sempre a nivell intern per poder gestionar el programa.

Sobra dir, que cal ajustar el pressupost tant com sigui possible. D’altra banda, també es imprescindible recordar que pràcticament mai no coincideix el que considerem necessari amb el que realment tindrem a l’hora de fer el programa. Per això és important que disposem d’un alt grau de creativitat, flexibilitat i adaptació. 8.2 Criteris de selecció i valoració de les fonts i formes de finançament. Quan ja sabem el què volem i els recursos i les assignacions pressupostàries de què disposem, hem de decidir qui produirà la programació i com. La política de producció de programes de qualsevol emissora passa sempre per tres opcions bàsiques: 1.Utilitzar únicament recursos propis 2.Anar a buscar fonts alienes de producció 3.Combinar les dues opcions anteriors 8.2.1 La producció pròpia. Consisteix en assumir tota la programació o projecte amb els recursos propis i sempre hauria de ser la primera opció que caldria que ens plantegéssim, sobretot si engeguem un projecte de nou. Tant en aquest cas com en el d’emissores que ja funcionen, si la nostra opció és la de la producció pròpia, és bo que analitzem tres qüestions bàsiques: Qui som: hem de fer un inventari aprofundit de les persones que treballen amb nosaltres i intentar descobrir quines són les seves habilitats i si realment estan desenvolupant les tasques més adequades a les seves capacitats. Si ens hem de produir un programa nosaltres mateixos serà imprescindible treure el màxim suc de cada persona i per a això, cal que cadascú faci la feina més pertinent i adequada al seu perfil. Què fem: en el procés de producció de programes de ràdio moltes vegades es fa palesa aquella dita de “Dels costums se’n fan llei”. S’han assumit determinades formes de treball i tot i que no són les més òptimes es donen per bones. És important, doncs, que entenguem que tot és pot revisar i tot es pot canviar. Per tant hem d’analitzar a què s’estant destinant

...