Laura A La Ciutat Del Sants Part 1

Resum Introductori

Miquel Llor va néixer el 11 de maig de 1894. De pare tarragoní i de mare vigatana, va néixer a Barcelona. En Miquel es va centrar sobretot en la figura de la seva mare, ja que el seu pare no era massa aficionat a la vida familiar. D’ella va extreure’n un model literari i va ser inspirat per escriure Laura a la ciutat dels sants.

Es va iniciar en la narrativa de ben jove, en la seva adolescència. Va ser influït per una falta de la figura paterna, la precària economia familiar i l’escoliosi. Aquests condicionants fan que sigui introvertit i que la literatura sigui l’únic lloc on se’n pot evadir. A més, va ser influït pel noucentrisme, que arribava a la seva fi.

Durant els anys 30, Llor va arribar al seu apogeu. Va destacar com a escriptor i traductor. També el van beneficiar del context cultural de l’època, ja que els ateneus, per exemple, anaven en alça i eren ocupats per gent amb nivell, tant cultural com econòmic. A més, va assistir a cursos de literatura i visitava la biblioteca contínuament. Molts dels seus personatges guarden relació amb amics íntims seus, fins al punt de tenir el mateix nom o cognom. Llor va aixecar polèmica també, amb la traducció de les obres més polèmiques i curioses del moment. Cal dir que Llor era un home amb un estil, tant per l’escriptura com per la vestimenta, únic.

A causa de la publicació

d’obres, la correcció de textos i l’ocupació d’un càrrec a l’Ajuntament aconsegueix millorar la seva economia. En aquell moment, mor el seu pare i Llor va a viure amb la seva germana Esperança, i va enfortir-ne els llaços d’unió. Es consolida també com a escriptor. Després de Història grisa (1925) i Tàntal (1928), es presentà com a escriptor amb personalitat i una moral forta. L’any 1930, definitivament, destaca i rep premis per laura a la ciutat dels sants o L’endemà del dolor. El seu èxit també es basa amb els seus estudis de psicologia i, conseqüent-ment, el tractament dels personatges. Una altra característica dels personatges de Llor és que estan duts a la tragèdia (tal i com feien els antics grecs). També apreciava molt l’art, al qual es va dedicar després de la guerra.

Pel que fa a Laura a la ciutat dels sants , que va rebre el premi Crexells, va aixecar una gran expectació i va ser aprovada amb nota per la crítica. Hi destaca la bellesa i la qualitat de la prosa de Llor, així com el seu pessimisme, una constant durant tota l’obra.

Tot i que va tenir èxit i el tractament de la protagonista va ser admirat, quan la gent vigatana va adonar-se de la identificació amb Comarquinal, es va mostrar irritada. A més, Llor va destacar el mal comportament, la hipocresia i la falsa santedat i bondat dels vigatans, cosa que els va molestar encara

més.

En el tractament de l’obra, Llor fa xocar frontalment una valors més moderns (els de la Laura: casar-se amb un ric, tenir vestits i joies, el comportament dels joves...) amb els més conservadors (catolicisme, evitar tot l’eròtic...). A més, hi habita en l’obra el concepte de “dona insatisfeta”, present en altres obres com Madame Bovary, La Regenta... Per anar en contra de l’oposició a l’adulteri del conservadorisme.

Relaciona molt bé els climes rancis de la ciutat amb el comportament i l’actitud dels personatges, així com aplica els seus coneixement en psicologia adquirits de Sigmund Freud.

El caràcter liberal de la Segona República li permetia desenvolupar el seu tipus d’escriptura, que no va poder practicar durant la dictadura. Ja en els anys 40, va publicar El somriure dels sants on Laura tornava a Comarquinal per tornar amb el seu marit i sotmetre’s. Va ser de les primeres obres en superar la censura franquista.

Llor crea un conflicte social amb el codi de l’època, excessivament conservador. En l’obra, es veu amb l’oncle Llibori, un carlí hipòcrita que té tot el negatiu de l’època (es veu quan intenta aprofitar-se de la Laura o deshereta al fill). Es queixa també del masclisme presenten l’època.

El gran conflicte se situa en l’enllaç de Tomàs i Laura, en que el noi es casa amb una noia de mentalitat oberta, europea i, per als

de Comarquinal, equivocada. A més, analitza les mentalitats femenines davant del desig, no presents en cap altre autor català (Teresa contra Laura). Crida l’atenció, també, que la protagonista no venç amb autoritat, sinó que fuig dels problemes.

Pel que fa a la Laura, com a protagonista, no posseeix cap característica d’heroÏna, sinó ans al contrari, és una dona que sap fer poca cosa i que només és bonica, com un element de decoració, però amb una certa educació i gust a l’art. En canvi, la Teresa reflecteix el tipus d’educació domèstica usual en el segle XIX. Aquesta se’n adona que ha estat ignorant l’amor, mentre que la Laura troba la felicitat (momentània) quan té la seva filla. Llavors, es pot dir que les dos tenen una idea clara de felicitat: amor, desig sense pecat i família. Tot i això, les relacions més complexes de l’obra són dona-dona, no home-dona.

L’entramat de l’obra, que dura dos anys, es divideix en l’arribada fins al desena-morament i el segon, des de l’arribada d’en Pere fins a la fugida. Pel que fa a les descripcions, no es mostra interessat en el paisatge, sinó en les persones, per la qual cosa les descripcions dels personatges són detallades i impressionants, així com les descripcions d’informació percebuda pels sentits. Són les tècniques narratives dels inicis del segle XX. Finalment, Llor també fa al•lusions a la música,

principalment per part de la Laura.

Durant la guerra i la postguerra, Llor es va mantenir a Catalunya, derrotat, veient la seva producció literària minvant. Tot i això, ho va portar prou bé, i es va saber adaptar als canvis prou hàbilment; tot i que el franquisme aplicava una forta censura.

2.- Resum de l’obra

La Laura, una jove d’uns vint i pocs anys provinent de Barcelona decideix partir cap a Comarquinal juntament amb el seu marit, en Tomàs, un ric terratinent. Es van conèixer en una festa, on van creuar un parell de mirades i ben poques paraules. En Tomàs es va sentir molt atret per la noia, d’esvelta figura i cara bonica. Tot i que en un inici no van es van avindre massa, al final van acabar junts i es van casar precipitadament.

Una vegada a Comarquinal, la noia va conèixer els familiars d’en Tomàs, una família molt conservadora i, a la vegada, molt curiosa i plena de matisos. Entre els membres més destacats, hi són la Teresa (germana d’en Tomàs, de 42 anys, resignada a la vida puritana), l’oncle Llibori o Nas de Rei (un terratinent vell i ric), la Ventura i un estudiant (acollits per Llibori), en Pere, l’Angelina i en Jaume (fills de l’oncle) i la Beatriu (neboda d’en Llibori, òrfena). Poc després coneix l’oncle Joanet (també de classe benestant) i la Madrona (germana de l’oncle Joanet).

La jove i atractiva Laura es va

convertir en el focus de les xafarderies de Comarquinal, ja que la gent provinent de la ciutat comtal no era massa ben vista i menys si tenia l’atractiu del que disposava ella. Ràpidament, la Teresa va informar de la presència de la Laura a l’oncle Llibori, cosa que no va passar desapercebuda a causa de la tafaneria irreprimible de la vídua Torroella i les seves filles. L’atractiu de la Laura, a més, va cridar molt l’atenció dels homes tant solters com casats de la ciutat, que la despullaven amb la mirada i compartien opinions del físic mai vist de la noia.

Aviat va conèixer també al mossèn Joan Serra, anomenat també Ferro Vell, que també era arqueòleg i tenia portava un museu. A la Laura aquest home li va caure en gràcia, però estava renyit amb en Tomàs perquè el mossèn li va estafar 7 pessetes.

La Teresa i la Laura no tenien massa bona relació, ja que la Teresa veia perillar el seu lloc com a mestressa dels Muntanyola. Entre elles hi havia tensió, deguda a que eren pols contraris: una, vivia l’amor sense pecat i vestia robes que lluïa a gust; mentre que l’altra, no en volia ni sentir a parlar d’homes i vestia d’una forma més aviat reservada, sense cridar l’atenció. Tot i això, la Laura no desespera en el seu intent de caure bé i ser acceptada, així que es “sotmet” a la Teresa i ofereix un collaret d’ambre a l’Angelina, que és rebutjat. Pel

que fa a la Teresa, fa ben poc per relacionar-se amb la seva cunyada, només li diu com s’ha de comportar, alguna ordre i poc més.

La vida d’en Tomàs i la Laura era ben tranquil•la, a la casa dels Muntanyola. Es llevaven, en general, tard i només feien que sortir a passejar, agafar el cotxe per fer sortides i veure la ciutat o anar de restaurant... vaja, que la Laura era feliç, ja que per a una noia pobra i poc instruïda en el treball allò era una sort, la sort de no haver d’espavilar-se per dur-se un rosegó de pa a la boca o per estar calenta a l’hivern. En canvi, tot aquest benestar material, no ho acabaria essent tot.

Poc a poc, la jove sent que el seu marit es va distanciant, tot i que potser ho fa involuntàriament. Des de que el seu matrimoni es va fer efectiu, en Tomàs anava al casino i voltava amb els amics més sovint, per la qual cosa la Laura se sentia sola. Amb el fi de modelar el marit al seu gust i corregir els seus errors, la noia es va endur en Tomàs a enraonar, sols. Van acabar enamorant-se, falsament, per segona vegada.

Tot i això, la Laura se’n va adonar definitivament que no estimava ni coneixia prou en Tomàs quan, un dijous després de estar xerrant amigablement amb la Teresa, arribà el

...